Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

15 d'agost de 2019
1 comentari

Un tast de Monteverdi…

Enguany farem una Totxana de Quinze d’Agost ben monteverdiana.

Començarem amb un enllaç a la Viquipèdia (aquest) per saber coses d’aquest gran músic i tot seguit sentirem una petita –‘Sì dolce è il tormento’– interpretada per la soprano Montserrat Figueras amb la Capella Reial de Catalunya dirigida per Jordi Savall:

Tot seguit la versió, ben diferent però igualment recomanable, que en fa Roger Mas a ‘Parnàs’ el seu darrer disc:

I per acabar el lot, el mateix tema cantat pel contratenor Philippe Jaroussky:

Si dolce è il tormento

Si dolce è il tormento
Che in seno mi sta,
Ch’io vivo contento
Per cruda beltà.
Nel ciel di bellezza
S’accreschi fierezza
Et manchi pietà:
Che sempre qual scoglio
All’onda d’orgoglio
Mia fede sarà.

La speme fallace
Rivolgam’il piè.
Diletto ne pace
Non scendano a me.
E l’empia ch’adoro
Mi nieghi ristoro
Di buona mercè.
Tra doglia infinita,
Tra speme tradita
Vivrà la mia fè.

Per foco e per gelo
Riposo non ho
Nel porto del Cielo
Riposo haverò.
Se colpo mortale
Con rigido strale
Il cor m’impiagò
Cangiando mia sorte
Col dardo di morte
Il cor sanerò

Se fiamma d’amore
Già mai non sentì
Quel rigido core
Ch’il cor mi rapì,
Se nega pietate
La cruda beltate
Che l’alma invaghì:
Ben fia che dolente,
Pentita e languente
Sospirimi un dì.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!