Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

31 de juliol de 2019
0 comentaris

Les “Converses filològiques” de Pompeu Fabra: cent anys i tan actuals… (12)

(La sèrie comença aquí)

Conversa 694, OC p. 697; 1 de novembre de 1925

És innegable que hi ha avui un bon nombre d’escriptors amatents a acollir les millores que van suggerint-se en l’obra de depuració del català. Així, hom constata corn ràpidament són adoptades la majoria de les reformes que van preparant-se: no és debades que hom denuncia, ara una grafia equivocada (aventatge), adés una forma dolenta (sapigués), adés un mot foraster (apoiar) i proposa per a reemplaçar-los tal grafia, tal forma o tal paraula. Però hem de reconèixer que no tenen la mateixa sort les correccions que afecten la sintaxi. En general no s’hi para esment o són fàcilment oblidades. S’ha dit mil cops que en certes proposicions (per exemple, les introduïdes amb la conjunció quan) és en general preferible el futur (quan sortirem) al present de subjuntiu (quan sortim), que cal evitar l’ús de la preposició de davant la conjunció que, que és incorrecte l’ús del gerundi denotant una conseqüència o un fet posterior al denotat pel verb principal (anàrem a casa seva, trobant-lo malalt), que són del tot inacceptables els girs tenir que, haver-hi que; però tots aquests advertiments no han tingut cap eficàcia: tothom continua usant exclusivament el present de subjuntiu en aquelles proposicions; tothom empra encara sistemàticament de que en lloc del simple que (satisfet de qué ho hagin entès), el gerundi desadverbialitzat és cada dia més freqüent, i a tota hora sentim i llegim frases com té que anar-hi, hi ha que fer-ho, etc. (en lloc de ha d’anar-hi, cal fer-ho, etc.). És clar que les defectuositats sintàctiques poden passar inadvertides més fàcilment que les altres; però per això mateix els escriptors hi haurien de posar més esment, i no deixar mai de sotmetre llurs escrits a una revisió sintáctica acurada; llavors no deixarien segurament d’advertir les faltes en qué han incorregut, i no contribuirien amb llurs escrits a perpetuar defectuositats que són tan greus, si més no, que les de morfologia i de lèxic.

————————————————————————————————–

MOLT IMPORTANT: En el Portal Pompeu Fabra (aquest) podreu accedir directament –en format pdf (aquí)–  a totes les Converses filològiques tal com apareixen publicades a les Obres Completes.

—————————————————————————————————

(La següent Conversa la trobareu aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!