Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

15 de juny de 2019
4 comentaris

Les Totxanes: quinze anys pujant paret.

Demà, diumenge, farà quinze anys que aquest Bloc va començar a caminar. Quinze anys, que es diu aviat…

Aquell 16 de juny, dimecres, de 2004 les Totxanes varen tenir un debut per la porta gran: tres apunts seguits (aquest, aquest i aquest) penjats amb poques hores de diferència, un fet que no he tornat a repetir mai més. Des d’aleshores he publicat a un ritme de tres o quatre apunts setmanals i si algun dia passa alguna cosa extraordinària que ho justifiqui, un segon apunt i prou.

El mateix dia es varen estrenar també Vicent Partal (amb el Bloc “Mails per a Hipàtia”, que encara manté) i Biel Mesquida, que va fer un homenatge al Bloomsday (el de 2004 era precisament el centenari) amb una història titulada “Homersea” (vegeu aquí) que, ambientada a Mallorca, era un homenatge a l’obra magna de James Joyce en diversos capítols que va anar publicant al llarg del dia. També es va estrenar el líder de Brams, Francesc Ribera, Titot, amb un Bloc que va tenir una existència efímera. Els honors de pioner, però, se li han de reconèixer a Oriol Izquierdo que unes setmanes abans, el 20 d’abril, havia estrenat “Oi?”, un espai que encara avui manté.

Ara que he rellegit els tres apunts que vaig escriure aquell dia –confesso que una de les coses que més detesto és rellegir-me– m’adono del malament que dissimulava la meva convicció que aquella aventura literària no duraria gaire, que me’n cansaria de seguida. Per això vaig farcir els tres apunts amb un munt d’impressions personals perquè, almenys aquelles, quedessin enregistrades en alguna banda.

Avui, quinze anys després d’aquell tímid i ingenu debut –i, sobretot, amb un repertori de 3.600 apunts publicats (gairebé 20 de mitjana mensual)– puc dir que aquestes Totxanes contenen tot el que fins ara he estat capaç de recopilar entre els meus records. I com a valor afegit, que he explicat en altres ocasions, ja fa bastant temps que em trobo que quan parlo amb algú o li explico alguna experiència que he viscut acabo indicant-li l’enllaç d’algun apunt recent o remot en el qual ja he parlat amb detall d’aquell mateix assumpte.

Els lectors que em segueixen saben la meva dèria pels aniversaris i les commemoracions. Era, per tant, obligat que fes una referència a aquest quinzè aniversari i al compromís de continuar –amb intensitat modulada segons les èpoques i els moments (és sabut que de vegades l’escriure et treu el llegir, i a l’inrevès)–, el compromís de continuar, dic, la meva presència en aquest espai fins que el cos aguanti i/o dintre del cap em quedi alguna cosa més per explicar amb un mínim de trellat.

Amén.

  1. Gràcies JJ Isern per les vostres “totxanes”.
    N’hi ha moltes que ens fan passar una bona estona: les commemoracions, els records personals, els homenatges….
    Endavant, “persistiu”, que diem ara.

  2. Moltes felicitats Joan: per menys tasca que la que has fet aquest any a alguns els hi han donat la Creu de Sant Jordi. No et desanimis que ja caurà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!