Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

25 d'abril de 2019
0 comentaris

‘Elogi d’un espai urbà’, de Josep Mañà: un article de L’Independent de Gràcia.

La primera cosa que faig cada divendres al matí tan bon punt m’assec davant de l’ordinador és anar a la pàgina web de L’Independent de Gràcia (aquesta), el setmanari del meu barri, per veure quines novetats ens ha preparat l’equip que dirigeix el periodista Albert Balanzà.

Una cita amb els lectors (o, almenys, amb mi) que mai falla: tot i que encara no són les set del matí l’exemplar del setmanari ja està penjat en format pdf perquè el puguem llegir, baixar i difondre als nostres contactes. Cosa que, és clar, faig immediatament.

El cicle el tanco (no oblideu que jo sóc de la generació de les màquines d’escriure i les còpies en paper carbó) quan cap a les nou vaig al Mercat de l’Abaceria, ara provisionalment al passeig de Sant Joan, a fer les compres de cada setmana i en l’expositor que hi ha a l’entrada del carrer Indústria em trobo una bona pila d’exemplars de paper acabats de sortir d’impremta. Com la premsa de tota la vida, vaja.

(Per cert, tot i que L’Independent de Gràcia és gratuït  –és a dir: val molt, però no costa res–  teniu la possibilitat d’ajudar-lo fent-vos-en socis. Els detalls els trobareu aquí.)

Si les meves dades són correctes, l’agost de 2020 farà vint anys que es va publicar el primer número d’aquest setmanari que no m’estic de definir com a digníssim successor de ‘Carrer Gran’, la històrica capçalera del barri que va sortir entre el mes de març de 1979 i juny de 1989.

En el número 750, corresponent a la setmana del 5 a l’11 d’abril d’enguany, L’Independent de Gràcia commemorava els deu anys de la inauguració de l’última reforma de la plaça Lesseps  –bé… tractant-se de Lesseps la paraula ‘última’ no deixa de ser agosarada; deixem-ho en ‘la reforma més recent’–  presidida per l’alcalde Jordi Hereu el 5 d’abril de 2009 després d’un llarg i esgotador procés de consulta, participació i debat del veïns i les entitats gracienques amb els arquitectes i l‘Ajuntament.

El titular de portada era ja una declaració de principis:

(Si cliqueu al damunt la imatge creix)

I a les pàgines 4 i 5 es desenvolupava el tema en la mateixa línia que ja feia preveure la portada (aquí podeu consultar el número complet). Llegiu-lo: val molt la pena.

Abans de continuar permeteu-me que us remeti a uns quants apunts d’aquest Bloc dedicats a la plaça Lesseps. El primer, de novembre de 2008, és aquesta ‘memòria personal’ i molt poc després vaig començar una sèrie de sis apunts amb el títol ‘Plaça Lesseps: instruccions d’ús’ que va tenir un cert ressò públic i que es va allargar fins al març de 2011 (vegeu aquí el primer apunt i cliqueu l’enllaç que trobareu al final de cada text per saltar al següent).

Per acabar torno al número 750 de L’Independent de Gràcia per dir que de tot el que s’explica sobre Lesseps m’ha semblat especialment destacable l’article de Josep Mañà, dissenyador i pedagog, que reprodueixo a continuació:

Elogi d’un espai urbà

A Itzíar González

El carrer és la primera institució, Louis Khan

La Plaça Lesseps és un dels indrets singulars de Barcelona. La modernitat del seu urbanisme i del conjunt d’elements que li donen fesomia i identitat són els seus distintius. Al llarg del temps, i abans de la seva l’actual configuració, la Plaça Lesseps ha tingut diversos i controvertits traçats. La darrera remodelació, inaugurada fa una dècada, ha estat una de les intervencions urbanístiques més complexes i ambicioses que s’han fet a la ciutat en els darrers anys. Aquest escrit té la voluntat d’aportar elements que ajudin a enriquir la visió, el coneixement i l’apreciació d’aquest emplaçament i contribuir a estendre la consciència dels valors i de la necessitat de respectar l’espai públic entès aquest com a lloc de convivència i com a bé col·lectiu.

La història i l’origen de la plaça
La Plaça Lesseps està situada en la cruïlla de dos antics camins: el Camí del Mig que creuava perpendicularment els torrents i rieres del Pla de Barcelona i la via romana que comunicava Barcelona amb Sant Cugat. La Plaça s’originà i prenguè forma a partir del nucli urbanitzat que s’edificà a l’entorn de la parròquia dels Josepets, església de l’antic convent dels Carmelites fundat el 1626. Inicialment Plaça dels Josepets, nom popular dels frares carmelites descalços, el 1899 es rebatejà amb el nom de Ferdinand Lesseps en record del diplomàtic i empresari francès impulsor del Canal de Suez el qual va ser cònsul de França a Barcelona. Lloc de confluència de l’actual districte de Gràcia amb el de Sarrià, la Plaça Lesseps és un important nucli urbà i un node viari neuràlgic. Tot i que està considerada com a plaça, el desnivell, la irregularitat de planta i l’heterogenitat dels edificis fa que la configuració no s’ajusti a les tipologies habituals d’aquests espais urbans.

Un exemple d’urbanisme participatiu
L’actual traçat urbanístic de la Plaça Lesseps es gestà i fou elaborat a partir d’un projecte inicial de l’arquitecte Albert Viaplana. El projecte es modificà i es replantejà a partir d’integrar les peticions i les aportacions dels veïns sorgides en un inhabitual i modèlic procés de participació ciutadana coordinat per l’arquitecta, activista i mediadora social Itziar Gonzàlez. A nivell urbanístic, el projecte de la Plaça Lesseps va haver de considerar i conciliar els condicionants de l’entorn amb els requeriments tant del veïns i transeünts com de la complexa connectivitat del seu intens trànsit rodat. Els anhels i les demandes explicitades pels veïns quant a constrènyer al màxim el trànsit rodat i esmorteir el seu impacte acústic, facilitar el pas dels vianants, guanyar superfície arbrada i vegetal i incloure zones d’esbarjo i elements simbòlics i ornamentals, fóren els principis rectors que es tingueren en compte i es plasmaren en el seu disseny. La configuració i el traçat de la plaça, a més dels esmentats aspectes, ve determinada per la voluntat de donar unitat i coherència a un espai que té unes característiques topogràfiques i geomètriques dispars. A diferència de l’anterior traçat, el qual requeria travessar la plaça amb rampes i escales, l’actual remodelació redueix el pendent i permet fer-ho a peu pla en trajectes lineals en totes les direccions amb tot el que representa d’eliminació de barreres i de facilitació de la mobilitat. L’anhel de donar unitat i coherència a l’espai de la plaça, compartimentat pels eixos viaris i l’inconvenient del desnivell, el traçat actual l’intenta corregir mitjançant la unificació i disposició de les diferents textures i tons del paviment, així com amb unes jardineres enlairades i posades horizontalment a nivell que vinculen visualment la part baixa amb l’alta.

Un espai d’espais polifuncional
La Plaça Lesseps, conseqüencia de les múltiples funcions i usos que possibilita i ha de satisfer, és com un macroespai conformat per la suma d’un conjunt de microespais molt diferents. Els accesos i els corredors de pas, els passejos arbrats, les zones ajardinades, les àrees de joc infantil, les pistes de petanca, els voladissos de fusta de damunt les entrades al túnel, les superfícies pavimentades ocupades per terrasses i la graderia del teatret. Aquesta gran varietat d’espais, integrats de manera harmoniosa o contrastada en la globalitat del seu conjunt, com els fragments d’un bell patchwork, conformen una gran diversitat d’ambients que possibiliten múltiples usos i maneres de percebre-la i de viure-la.

Punt de trobada, lloc de pas, d’esbarjo i sociabilitat
Els veïns i transeünts, com a usuaris quotidians o circumstancials són els protagonistes i destinataris dels espais de la Plaça Lesseps. Lloc de pas, punt de trobada i espai d’esbarjo intergeneracional, la Plaça Lesseps és un indret generador de sociabilitat. Les parades del transport públic, els equipaments situats a la plaça (biblioteca, escola, esglèsia), les zones ajardinades i de joc, els comerços i les terrasses, els mercats i activitats que s’hi realitzen propicien i afavoreixen la relació social.

Parc d’escultures transitables i espai escenogràfic
El conjunt d’estructures i d’elements ornamentals de la Plaça Lesseps és a nivell formal i visual el tret més característic. El component més monumental, i que de moment no es percep ni fa evident el seu sentit i raó de ser, és la gran estructura de forma paral·lelepípeda. Aquesta estructura replica en mida i de manera simètrica el vestíbul que hi haurà sota seu, que connectarà les línies 3 i 9 del Metro i el qual està previst que mitjançant un lluernari tingui llum natural i es vegi des de l’exterior. L’estructura paral·lelepípeda, conjuntament amb els altres elements ornamentals, les jardineres enlairades, la canalera del brollador, el conjunt d’esferes i les torres inclinades de l’enllumenat, fan que la plaça sigui com un parc d’escultures transitables, l’expressió plàstica del qual, ens remet a formalitzacions de les avantguardes artístiques. La Plaça Lesseps és també un espai que té un aspecte i una dimensió molt teatral i escenogràfica. A més de tenir una graderia o teatret que permet fer-hi concerts i espectacles, les contínues i fugisseres escenes i perspectives que es generen entre els elements estructurals i ornamentals i els vianants que hi transiten, sobretot en els moments de transició de la llum diurna a la nocturna, li donen un gran atractiu i fan que la visió esdevingui un ininterromput espectacle.

Una exposició de geometría
La Plaça Lesseps, per significació històrica, urbana, social, estètica, és un espai públic rellevant, la visió i la lectura del qual pot ser realitzada des de mirades i interpretacions diverses; Una possible és fer-ho des de la mirada de la geometria. Configurada a partir del joc d’elements geomètrics primordials, línies, plans, figures polièdriques, la Plaça Lesseps des d’un punt de vista formal és una espectacular mostra i lliçó de geometria.

Un espai evocador
La configuració de la Plaça Lesseps, fent honor a la iniciativa que tingué el personatge que li dona nom, evoca de manera al·legòrica la gran obra d’enginyeria que en el seu temps fou el Canal de Suez. Contemplada des dels llocs que permeten la visió del conjunt, la Plaça Lesseps pot ser vista i interpretada com un gran vaixell en el que els voladissos de damunt les entrades del túnel en seríen la proa i la popa. De manera més explícita, la gran canalera que travessa la plaça i que en un extrem hi té un brollador és una al·legoria de l’esmentat canal. Amb clara inspiració i voluntat d’homenatge a Gaudí, el seguit d’esferes situades als parterres de la banda sud de la plaça tenen com a referent la filera de boles que en un camí del Park Güell evoquen els grans del Rosari. Orientades en la mateixa direcció que la Via Làctia -la llum de la qual guia els pelegrins de Sant Jaume-, les esferes, amb els panots del paviment que tenen el relleu en forma de vieira, assenyalen que per la Plaça Lesseps hi passa el ramal de la ruta que, en direcció a Montserrat, té orígen a la Catedral de Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!