Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

11 d'octubre de 2018
0 comentaris

Un passeig per la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern.

Un dels rituals que cada desembre passo a l’agenda de l’any següent (una agenda de paper, és clar) és la visita a la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern que des de fa una pila d’anys (si no m’erro la darrera ha estat l’edició número 67) es celebra a finals de setembre al passeig de Gràcia de Barcelona dintre del programa d’actes de les festes de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.

Un ritual que em fa molta pena de dir que el trobo cada vegada més descoratjador, tant per la minva evident en el nombre de parades com per l’escassa afluència de visitants que hi detecto. Ben mirat, res que no sigui previsible atesa l’escassa tirada del personal a comprar llibres. I molt menys si carreguen l’etiqueta d’“antics”.

Que jo recordi la Fira ha canviat unes quantes vegades de nom. O almenys l’ha matisat. De ser una iniciativa dedicada al llibre vell ha passat a endolcir el concepte (¿qui vol ser vell, avui?) a “llibre d’ocasió” i, a més a més, des de no fa gaire amb l’afegitó “antic i modern”.

Una evolució lògica perquè, dissortadament, les editorials són molt estrictes amb les despeses de magatzem, cosa que fa que la vida d’un llibre sigui cada vegada més curta. No és gens estrany, doncs, que un títol que surti ara com a novetat i es vengui poc d’aquí a dos o tres anys l’editorial consideri que no l’ha de conservar (hi ha uns quants sistemes bastant bèsties per alleugerir estocs) i en derivi alguns exemplars cap al mercat d’ocasió. Cruel llei de vida…

Si no passa res d’extraordinari, a casa tenim el costum de passar cada any per la Fira un parell de vegades. Una durant els primers dies i una altra l’últim cap de setmana. I puc dir que la majoria de les vegades trobo coses interessants que acabo comprant. Insisteixo en el verb: “trobo”, no busco res en concret. Cosa que incorpora un parell d’elements a la situació: l’atzar (que sol somriure’m quan visito la Fira) i el fet de disposar d’un repertori d’interessos personals potser més ampli del que és habitual a l’hora de triar llibres.

No sé si el meu cas és extensiu a més gent, però el cert és que si mai entro en una llibreria de vell (o visito la Fira) ho faig, principalment, per papallonejar entre taules i prestatgeries a veure quines meravelles trobo. Ara bé, quan busco una referència concreta el procediment que segueixo és un altre: primerament em poso en mans de la meva llibretera de capçalera –la Montserrat Úbeda, d’Ona Llibres que sol fer miracles. I si no se’n surt aprofito els recursos que la xarxa posa al meu abast i entro en cercadors especialitzats. Sobretot a Iberlibro. I val a dir que com que les meves cerques no són gaire complicades (es centren en llibres editats, com a molt lluny, fa seixanta anys) en la majoria dels casos me’n surto.

Tot i això, ara que ja tinc l’agenda de 2019 d’aquí a unes setmanes anotaré per a la setmana de la Festa de la Mercè (que caurà en dimarts) una nova visita a la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern. Una visita que faré amb aquella il·lusió amb què de petit obria els “sobres sorpresa” que el pare o la mare em compraven al quiosc i amb la mateixa moral indestructible que caracteritzava als últims de Filipines

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!