1-Para pulsar el clima de opinión, siempre me fijo en un tipo de catalán: el federalista que votaría a favor de la independencia. Aquí la evolución. La independencia es cada vez más atractiva para este colectivo.
El diumenge passat Vilaweb va publicar un excel·lent article de Ramon Barnils (vegeu-lo aquí) que ja vaig escampar convenientment per la xarxa aquell mateix dia. Avui l’incloc en aquest Bloc perquè en quedi fixada constància del seu contingut.
Els destacats són meus.
Eixamplar la base, diu
(Article d’Andreu Barnils publicat a Vilaweb el diumenge 9 de setembre de 2018)
Dimarts, a Brussel·les, un eurodiputat explica durant una festa de comiat aquesta escena amb un membre del PSOE. “Tenemos el problema catalán. Ahora lo veis?” Ara ho veuen, sí, perquè tenen enquestes, amb mostres de 4.000 persones, que els hi van malament les coses. No en sé els resultats, però no estava content, no. Gens content.
Divendres, a Lledoners, l’eurodiputada portuguesa Ana Gomes, també socialista, i en entrevista telefònica, va dir exactament això: “Em diuen que sondatges fets a Madrid indiquen clarament que el camp independentista no ha deixat de créixer després dels incidents de l’octubre”.
Per ahir dissante vaig veure el politòleg Lluís Orriols, a Twitter, parlant del mateix, però diferent:
Lluís Orriols@LluisOrriols
Jo trec aquesta humil conclusió. Segons les darreres enquestes el vot independentista puja i l’unionista, baixa. Tanta angoixa en saber com coi s’eixampla la base i la resposta és no cal patir, ja ho estem fent. Bé, ja ho estem fent és un dir. Aquí la base ens l’eixampla l’equip rival, com sempre.
Això és Espanya, que mai falla. Quina és la millor fàbrica d’independentistes? La tàctica d’Esquerra, la de la Crida, o la de la CUP? Doncs cap ni una. La millor fàbrica d’independentistes és Pablo Llarena. I la segona, un govern espanyol que manté mig govern català a la presó via fiscalia. Que el PSOE faci com el PP (“¡a prisión!”) sí que eixampla la base. La tàctica d’Esquerra, no. Ni la de Puigdemont.
Ho explicava (aquí) altre cop claret l’eurodiputada portuguesa Ana Gomes: “És de manual. Si tu tens presos polítics, perquè ho són, encoratges la gent, sobretot les joves generacions, a identificar-s’hi. Ajudes la seva causa”.
Em sembla que no descobrim res, aquí. Per què, sinó, l’independentisme va fer un salt a partir del 2010? Per la sentència de l’Estatut. I per què l’independentisme avança en les darreres enquestes? Per què tenim mig govern català a la presó. I l’altra, a l’exili. Res a veure amb la tàctica d’ERC. Ni amb la de Puigdemont.
Un partit independentista venent la idea d’eixamplar la base és literalment un venedor de fum. Els partits independentistes són bons repartint-se la base. Aquí sí que són bons. I poden fer meravelles. No tots els fruits tenen per què caure en una banda. O sí. Però ampliar la base? Això, l’equip rival. De tota la vida. D’Aznar, a Martin Villa, passant pel jutge Llarena. De Mariano Rajoy a Míster Handson, el carceller guapo del PSOE. Gràcies per tant.
L’altre és creure que l’independentisme a les enquestes avança per altres raons. Per exemple, perquè, com tothom nota, el moviment està en plena forma. Els partits, coordinats. Les entitats, sabent on van. Hi ha idees clares i projecte. Res d’estrany en bones enquestes.
La tercera opció és no creure’t ni la festa a Brussel.les, ni la informació de la senyora Gomes, ni les dades de Lluís Orriols, o la seva conclusió “2 Hipotesis”:
Lluís Orriols@LluisOrriols2-Hipótesis: la sensación de agravio que genera el encarcelamiento de los dirigentes políticos tiene un impacto mayor que el fracaso de la vía unilateral del gobierno de JxSí.