Totxanes, totxos i maons

(Aquest apunt l’entendreu millor si llegiu el seu precedent: aquest)

La tria de Guillermina Motta perquè fos ella qui acompanyés Enric Barbat en el disc dels tangos en català tenia força trellat. Dos anys abans havia enregistrat “Remena nena”  –un disc de cuplets catalans que va sortir per la mateixa època que “El cuplet a Barcelona”, de Núria Feliu, i que al meu parer guanyava per golejada al de la cantant de Sants—  i l’any següent, parlo de 1971, va acabar d’imposar-se amb un altre cuplet que va merèixer disc a part i que va assolir una enorme popularitat. Em refereixo a “La Barcelonista”.

Escolteu-lo aquí sota:

I aquí teniu la lletra:

La Barcelonista

Música: Manuel Tell

Lletra: Rossend Llurba i Tost

A la bi, a la ba, a la bim bom ba

el Barça, el Barça, el Barça, guanyarà.

Del futbol soc entusiasta jo mai deixo cap partit

i de tots el Barcelona és el meu club preferit

ses colors de blau i grana presumeixo amb ilusió

i orgullosa estic de veres de que sigui el campió.

I és que el Club del Barcelona ha demostrat

que és un Club que es porta l’oli, la veritat.

Jo soc barcelonista, m’encanta en Samitier, l’Alcàntara

i en Platko que és el millor porter.

Carulla, Bosch i Sancho, Walter, Piera i Arnau

i en Planas i Sagibarba. Barba, salau!

Moltes festes per la tarda jo vaig al camp de les Corts

on hi juga el Barcelona que és l’equip millor de tots.

I de goig mon cor s’omplena veient els xicots jugar

tant esportmans i tan nobles marcant gols a cada pas.

Els contraris del meu club si estan badant

les pilotes com qui res van col·locant.

Jo sóc barcelonista m’encanta en Sadurní i en Martí Filosía

que en val un potosí

Marcial, Reixach, Eladio, Pujol, Torres, Rifé,

Gallego, Dueñas, Costas, Reina i Fusté.

—————————————————————————————————————–

La història que hi ha darrere d’aquest cuplet de 1925 la trobareu explicada aquí i també aquí (us aconsello que no us perdeu cap dels dos enllaços). Ja haureu observat que en les estrofes inicials la Motta respecta la lletra original que va popularitzar la gran Mercè Serós fins a l’estrofa final en la que fa aparèixer els noms dels jugadors del Barca del principi de la dècada dels setanta.

A partir d’aquesta cançó va córrer el rumor d’una relació entre la cantant i Carles Rexach, l’extrem culer. Fundat o no (recordeu que per aquella mateixa època també corria el rumor  –fals– d’una relació similar entre Terenci Moix i Maria del Mar Bonet), el cert és que la història no només va contribuir a la recuperació, mig segle després, de la popularitat de “La Barcelonista”, sinó que es va allargar fins al següent treball de la Guillermina: el disc de tangos amb Enric Barbat i, molt especialment, “Sense pensar-ho”, que ja va ser tema central d’una recent Totxana (aquesta).

Tancaré l’apunt viatjant als orígens: la versió original de Mercè Serós:

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!