Totxanes, totxos i maons

Tot i que la primera formulació del programa oficial de l’Any Fabra, presentat mesos enrere, no contemplava cap activitat a Gràcia, el barri  –vila independent aleshores–  on va nàixer el Mestre hi ha hagut una sèrie de pressions per part de les enitats gracienques perquè aquesta mancança fos resolta de forma satisfactòria.

Finalment sembla que l’èxit ha somrigut a tothom qui estava implicat i ja podem dir que enguany, quan es compleix un segle i mig del seu naixement, Pompeu Fabra torna als orígens amb la dignitat que li correspon.

Fa uns dies vaig explicar una mica tot això en un article (vegeu-lo aquí) que va publicar Vilaweb i que trobareu reproduït aquí sota:

Pompeu Fabra torna a Gràcia

(Article publicat a Vilaweb el 10 d’abril de 2018)

Llegeixo a L’Independent de Gràcia d’aquesta setmana que el districte municipal i la Direcció General de Política Lingüística s’han posat finalment d’acord i, per tant, en el programa de l’Any Fabra que commemora el 150è aniversari del Mestre hi haurà una sèrie d’activitats centrades a Gràcia. El barri on va néixer quan la vila era un municipi independent (de la qual son pare, Josep Fabra i Roca, era l’alcalde).

A l’espera de tancar definitivament la llista  -–i d’incorporar-hi les iniciatives que proposin les entitats del barri–-  s’ha acordat de posar una placa a la façana de l’edifici número 32 del carrer de la Mare de Déu de la Salut, l’indret on hi havia el casalot en el qual Fabra va néixer. Una zona, aleshores allunyada del nucli de la vila, per on ara circulen cada dia milers de visitants que desembarquen del bus turístic i s’enfilen cap amunt, camí del Parc Güell. També s’ha concretat la celebració d’un important acte central cap a final de 2018, quan l’exposició itinerant de l’Any Fabra arribarà a la biblioteca Jaume Fuster de la plaça Lesseps. I una altra novetat també lligada és l’ampliació de la Ruta Pompeu Fabra, que ara es desenvolupa pel centre de Barcelona, amb una sèrie d’indrets i referències fabrianes situades a Gràcia.

Ara com ara, el Mestre dóna nom al barri a una avinguda no gaire llarga que comença a la plaça Sanllehy (paradoxa: va ser l’alcalde que l’any 1908 es va oposar a la creació de la Institució de Cultura Popular) i acaba en el talús de la carretera del Carmel, a tocar del Cottolengo i del Parc Güell. És la zona on antigament hi havia la font de la Cabreta, molt popular per la qualitat de la seva aigua i desapareguda fa trenta anys, i la masia de can Toda, en runes durant molt temps fins que a principi dels vuitanta es van enderrocar els pocs vestigis que quedaven en peu i s’hi varen construir les instal·lacions del Club Natació Catalunya.

Hi ha dues referències més en forma de monument que evoquen uns esdeveniments que varen tenir una gran importància en el seu moment i que em temo que ara han caigut una mica en l’oblit. Em refereixo a les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.

Les Festes Fabra

Després de quatre anys tancat i prohibit pel règim franquista, un dels primers esdeveniments que Òmnium Cultural va organitzar pocs mesos després de rebre l’autorització governamental per a reprendre les activitats va ser, el febrer de 1968, la celebració del centenari del naixement de Pompeu Fabra. Aquell va ser, de fet, el primer ‘Any Fabra’ i va aplegar una vintena d’entitats a la comissió organitzadora amb la figura de Joan Triadú, secretari tècnic d’Òmnium Cultural –Pau Riera i Sala n’era el president– com a coordinador del programa de l’Any.

L’agost d’aquell mateix 1968 es va fer el XXVè Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs, del qual Triadú també era, des de 1944, el cap visible. El fet d’arribar a la vint-i-cinquena edició va animar els organitzadors a considerar acomplert un cicle i plantejar una proposta nova: una celebració itinerant arreu dels Països Catalans que en forma de festa popular contribuís a difondre i reforçar la cultura i la llengua catalana. D’aquesta manera es varen gestar les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra. Un cicle que, com el seu predecessor, també va durar vint-i-cinc anys.

Durant aquest quart de segle, les festes varen passar per Ripoll, el primer any, i altres indrets com Tortosa, Andorra, Vic, Montserrat, Prada, Castelló de la Plana, Mallorca, l’Alguer, París, Eivissa i, en dues ocasions, Barcelona. El programa de cada festa variava en funció del lloc d’acollida, però hi havia alguns punts que es procurava que fossin constants. Potser el més significatiu era el de deixar un testimoni físic –en forma de monument, nom de carrer, de biblioteca, etc.– que fes referència a Pompeu Fabra.

La Festa, a Gràcia

L’any 1982, a propòsit dels cinquanta anys del Diccionari, la festa es va celebrar al barri de Gràcia durant els primers dies de novembre, i tant els organitzadors com l’Ajuntament de Barcelona tenien la intenció d’instal·lar un monòlit de pedra de Montserrat i un medalló de bronze amb l’efígie del Mestre als Jardinets de Gràcia, al capdamunt del passeig de Gràcia. Sembla, però, que el pes del monument va desaconsellar de situar-lo en el lloc previst, perquè feia gravitar damunt del sostre del pàrquing de sota unes càrregues superiors a les que podia suportar. O si més no això varen argumentar els tècnics municipals.

En conseqüència, es va haver de buscar a tota velocitat un nou emplaçament que finalment va resultar ser un espai en una zona envoltada de cotxes i d’accés bastant complicat per als vianants al bell mig de la plaça Lesseps (no oblidem que parlo de 1982; quan la urbanització de la plaça era molt diferent de l’actual). Com era previsible, poc temps després el monument presentava un aspecte d’abandó summament preocupant.

Tot i això, la darrera urbanització, ja molt més cap aquí, dissenyada per l’arquitecte Albert Viaplana i la inauguració de la biblioteca Jaume Fuster varen permetre de recuperar el monument en una ubicació a peu de carrer davant mateix de la biblioteca que restitueix la dignitat que li escau a la figura que honora.

(si cliqueu al damunt, la imatge creix una mica)

Finalment, als Jardinets

El novembre de 1993 –i també amb dificultats burocràtiques municipals per entremig que, sortosament, es varen resoldre gràcies a les gestions del regidor Oriol Bohigas– es va instal·lar damunt la gespa dels Jardinets de Gràcia un baix relleu de marbre blanc de l’escultor Josep Clarà –una al·legoria de la lectura, datada el 1946, amb un fort caràcter noucentista– de vuitanta-vuit centímetres d’amplada per seixanta-sis de llargada encastat en una estructura d’acer inoxidable encarada al carrer Gran, inclinada quinze graus sobre l’horitzontal i acompanyada d’unes lletres metàl·liques amb la frase ‘Barcelona a Pompeu Fabra’.

Va ser l’acte principal de l’edició número vint-i-cinc de les Festes Populars de Cultura Fabra i, per tant, es donava per tancat un cicle que havia començat mig segle abans amb el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i acabava en un moment i unes circumstàncies molt diferents de les que varen inspirar Joan Triadú l’any 1944.

Tot plegat, records de la història cultural (i de l’altra) del país que val la pena de mantenir ben vius perquè no es perdin. I menys en els temps que corren. Aquest Any dedicat a Pompeu Fabra hauria de servir, doncs, per recuperar la seva presència en el barri on va néixer, preservar-ne la memòria i fer que la figura i l’obra de l’ordenador de la nostra llengua no perdin ni un bri del prestigi que els pertoca.

(si cliqueu al damunt, la imatge creix)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!