Com cada 21 de març les Totxanes recorden que el primer dia de la primavera també és –tal com va declarar la Unesco el 1999– el Dia Mundial de la Poesia. Enguany el poema triat per celebrar la festa a casa nostra el signa l’escriptor valencia Marc Granell (vegeu aquí la seva fitxa al Qui és qui) i aquí podreu veure la pàgina especial que la Institució de les Lletres Catalanes ha preparat amb motiu de l’esdeveniment.
Us recomano molt especialment que feu una ullada a l’opuscle (aquest) que, com cada any, s’ha confegit amb versions del poema a una trentena de llengües entre les quals per primera vegada s’hi ha inclòs el bretó.
Només us faltaran, doncs, dues coses: llegir el poema que Granell ha escrit expressament per l’ocasió (el reprodueixo aquí sota) i que contibuïu a fer que el Dia Mundial de la Poesia –o, si més no, el seu esperit– duri tot l’any:
Marc Granell (València, 1953)
És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.
És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.
És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!