Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

LA PORTADA DEL TÚNEL: Hi ha qui jura haver vist una portada de La Codorniz en la que apareixia una locomotora a punt d’entrar en un túnel. Per fer evident la foscor de dintre del forat totes les pàgines del número eren impreses en negre i a la contraportada apareixia novament el tren sortint del túnel. AQUESTA PORTADA MAI VA EXISTIR.

LA PORTADA DEL “FRESCO DE GALICIA”: Una altra portada que la gent considera real és la que reproduïa un “parte” meteorològic en el que es podia llegir la frase “Reina un fresco general procedente de Galícia”, en clara al·lusió al general Franco, que era del Ferrol. AQUESTA PORTADA MAI VA EXISTIR.

LA PORTADA DE L’OU DE COLOM: Una de les llegendes més cèlebres sobre La Codorniz es refereix a una portada amb la imatge d’un gran ou de gallina amb el rètol “El huevo de Colón” i una nota en lletra menuda a peu de pàgina que deia “La semana que viene publicaremos el otro”. AQUESTA PORTADA MAI VA EXISTIR.

LA PORTADA DEL “¿SE LA TIRARÁ?”: Una parella s’abraça apassionadament enmig d’un parc. A un costat, un arbre amb un ocellet; a l’altra banda un nen amb una pedra a la mà a punt de llançar-li a l’ocell, i al peu de la pàgina la frase “¿Se la tirará o no se la tirará?”. AQUESTA PORTADA MAI VA EXISTIR.

LA PORTADA DE LA VESPA I EL TÍTOL INVERTITS: També va córrer la veu d’una portada imaginària que es referia a la “moto verde del Marqués de Villavespa”, a propòsit de l’exclusiva d’importació dels populars “scooters” italians concedida a Cristóbal Martínez Bordiú, gendre de Franco (una concessió que en aquest cas no tenia res de llegenda). I, alhora, al canvi en l’ordre dels cognoms que es va autoritzar de fer a Francis, el primer nét baró del dictador, que va passar de dir-se Francisco Martínez Franco a dir-se Francisco Franco Martínez Bordiú. En aquest sentit també es va dir que a la manxeta d’aquell mateix número el nom de la revista apareixia com “Codorniz, La”. CAP DE LES ESPECULACIONS ÉS CERTA, AQUESTA PORTADA MAI VA EXISTIR.

LA PORTADA DEL “BOMBÍN ES A BOMBÓN”: Acabo amb la portada que sens dubte va tenir més fama sense que, ho repeteixo, mai hagués existit. Conten que s’hi veia una pissarra escolar damunt de la qual algú havia escrit amb guix l’enunciat següent: “Bombín es a bombón, como cojín es a equis. Y nos importan tres equis que nos cierren la edición”. Segons explica l’antologia de La Codorniz de la que copio totes aquestes llegendes urbanes, va tenir tanta popularitat i, sobretot, va arribar a haver tanta gent que jurava tenir un exemplar d’aquesta portada que La Golondriz, una espècie de successora de la revista inicial, la va publicar el 1991. I ho va tornar a fer el 1997. AQUESTA PORTADA, DONCS, SÍ QUE VA EXISTIR, PERÒ NO A LA CODORNIZ. I UNS QUANTS ANYS DESPRÉS QUE LA REVISTA DEIXÉS DE PUBLICAR-SE.

I és que, com dirien ara els desvergonyits guionistes de La Codorniz, “España, Turquía y yo somos así, señora baronesa”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!