Ja m’he referit en diverses ocasions al projecte que mon germà Francesc, cinc anys més jove que jo, va endegar quan es va veure forçat a deixar la feina per raons mèdiques. Carregat de molta paciència i constància es va proposar investigar l’arbre genealògic de la família i anar fixant en diversos paquets –que ens feia arribar a mesura que els donava per tancats– les troballes que anava fent al llarg del trajecte.
(Obro un parèntesi: si voleu tenir una mica d’antecedents us recomano que llegiu aquest apunt de fa dos anys i els diversos enllaços a a altres textos que conté).
En la majoria dels casos, aquests paquets (a partir d’ara els denominaré “llibres”, perquè ho són tot i la seva circulació restringida a l’àmbit familiar) estan il·lustrats amb fotografies de l’arxiu dels pares i els avis, amb fotografies actuals i amb dibuixos fets pel mateix Francesc (que enmig de tot aquest tragí ha exhibit una aptitud pel dibuix que fins no fa gaire li desconeixia), a més a més, és clar, de textos explicatius i resums de les seves andances pel món a la recerca d’informació, testimonis i documents.
Després d’aquest quart llibre mon germà va intensificar la recerca per arxius parroquials, comarcals, històrics, episcopals, etc. de tot Catalunya –també per Jerez de la Frontera i El Puerto de Santa Maria, tot seguint vestigis de la mare– de dades i papers que permetessin acabar de reconstruir la història de la nostra família. Una investigació que ha culminat fa poques setmanes amb quatre llibres més i un arbre genealògic que, com ja he dit, remunta els Isern al 1794 i als Solé (la família de la mare del nostre pare) als últims anys del segle XVII cap a la banda d’Oliana.
Per celebrar el final d’aquesta recerca el diumenge 19 de novembre tots els Iserns –poca colla perquè som una família bastant breu– ens vàrem desplaçar al lloc d’on provenim: la masia La Plana, pertanyent al municipi d’Odèn, en un tranquil indret del Solsonès situat a més de mil metres d’alçada i presidit, almenys aquell diumenge, per un meravellós cel blau i net de núvols.
Podeu veure La Plana en la fotografia que il·lustra l’encapçalament d’aquest apunt i també aquí sota.
(La imatge creix si feu clic al damunt)
Ho deixo aquí. Els quatre llibres finals i l’excursió seran el tema d’un proper apunt, el que clourà aquesta breu sèrie tan carregada d’història, de records… i de feina ben meritòria de mon germà Francesc.
(Continua –i acaba– aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!