Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Dies enrere algú em va fer arribar un missatge en el qual em recomanava que llegís un article d’un senyor (o senyora) que signa com a Timbaler del Bit. Desconec qui és, aquest Timbaler, però pel que explica queda clar que és algú amb les idees ben clares que no es talla ni un pèl a l’hora d’exposar-les.
L’article és extens i –com he fet en els dos apunts immediatament anteriors a aquest, que també reproduïen textos de tercers– he intentat destacar alguns fragments amb color vermell per facilitar-ne la lectura, però ho he deixat córrer perquè tot el que argumenta el Timbaler del Bit té prou substància i trellat com per assimilar-lo frase rere frase, sense tries prèvies.
Vegeu aquí el text en la seva pàgina original i tot seguit llegiu-lo reproduït aquí sota:
Així pensa l’enemic: una reflexió incòmoda que ningú vol fer
(Publicat al Bloc El Timbaler del Bit el 7 de novembre de 2017)
Un dels problemes fonamentals als quals ens enfrontem els catalans des de sempre (i m’atreviria a estendre-ho a tota la gent demòcrata i d’esquerres en general), és la nostra incapacitat per comprendre els mecanismes mentals d’un feixista.
Qui diu feixista diu “ultranacionalista espanyol” o qualsevol “totalitari de dretes”, tot i que cal aclarir que ser feixista no és tant una opció política, com una determinada actitud davant la vida, que generalment deriva en l’adopció de determinades postures ideològiques que la reforcen o justifiquen.
El fet és que a la majoria de catalans i persones que creiem en el diàleg i les solucions democràtiques, quan veiem actuar els feixistes, els neonazis o els totalitaris en general, se’ns fa difícil entendre què els passa pel cap, quines són les seves motivacions profundes i amb quins codis interns funcionen els seus cervells.
Els ‘bons catalanets’, sempre investits amb dels nostres valors ètics i morals que tan ingenus ens fan, tendim a creure’ns que els nostres adversaris també tenen principis ètics i morals; i això ens duu perpètuament a cometre l’error de provar d’entendre’ns, a través del diàleg i la negociació, amb els feixistes i nacionalistes espanyols, quan això sempre ha estat, és i serà, totalment impossible.
La reiteració d’aquest error, ens ha portat a topar una vegada i una altra amb un mur granític d’incomprensió i repressió salvatge, mentre gemeguem entre plors i ens preguntem, mirant-nos desconcertats els uns als altres “Però que els hi hem fet? Com poden ser d’aquesta manera aquesta gent?”
Doncs bé, aquest és un problema que hem de resoldre de forma urgent, bàsicament perquè en aquests moments ens estem enfrontant de fit a fit amb un règim feixista sencer, inclosa bona part d’una població de milions de persones adoctrinades en l’odi (ja sabeu, aquells que criden allò del “A por ellos!”).
Si volem assolir l’èxit en el nostre projecte, és INDISPENSABLE comprendre com funcionen les seves ments.
I el que potser és més difícil, haurem d’acceptar la trista realitat de la seva natura: ells són el que són; i nosaltres hem de ser capaços de veure’ls com el que són i no com el que voldríem que fossin.
Mai els podrem canviar, bàsicament, perquè ells mai voldran fer-ho i sempre serà impossible fer-los raonar, perquè ni poden, ni voldran fer-ho.
ELS MECANISMES MENTALS D’UN FEIXISTA
Per començar, hem de comprendre que un feixista (i per extensió un ultranacionalista espanyol com a “espècie politicoanimal”), per regla general, no té cap sentit de l’honor, ni de la veritat, ni del respecte envers els altres, així com cap sentit de la moral, ni de l’ètica.
És essencial que us foteu això al cap i us ho graveu amb foc si és necessari.
En la ment d’un feixista, no existeixen els conceptes de “bé” o de “mal”, de “correcte” o “incorrecte”.
En la ment d’un feixista només existeixen els conceptes: “VICTÒRIA” o “DERROTA”, “DOMINI” o “SUBMISSIÓ”.
I punt. No hi ha res més. Tot el seu món funciona així.
El seu univers es regeix íntegrament i exclusiva per la Llei del més fort.
La resta de conceptes que utilitzen habitualment, en forma d’ideologies, credos, iconografies, pàtries, banderes, religió o totes les punyetes que vosaltres vulgueu, són un embolcall, una vestimenta lògica per justificar aquests principis bàsics i elementals, de caràcter animal i depredador.
I si no us ho creieu, fixeu-vos com han estat actuant tots els membres del govern espanyol i tots els seus esbirros feixistes dels mitjans de comunicació durant aquests últims anys i especialment durant aquestes últimes setmanes: menteixen, manipulen, fabriquen notícies falses, falsegen dades, difamen, infamen, calumnien, injurien, escarneixen, culpabilitzen la víctima i justifiquen l’agressor…
No tenen cap mena de límit moral ni ètic: fan el que sigui necessari per guanyar, imposar-se i sortir-se amb la seva.
Tots ho esteu veient.
La victòria i el domini és l’única cosa que els importa. No tenen càrrecs de consciència, per més brutes i criminals que siguin les seves accions i més injustes que siguin les seves conseqüències.
És més, gaudeixen mentint, manipulant i esclafant sense compassió les persones amb principis ètics i morals, perquè les consideren dèbils i poc eficients i perquè alhora són el mirall que reflecteix la seva misèria existencial.
Els feixistes tenen tan poc sentit de la decència i l’honor, que sistemàticament i com a estratègia de guerra ideològica, s’apoderen dels conceptes que combaten, per poder-los embrutar amb la seva mesquinesa i fer-los servir contra els seus adversaris.
Posem alguns exemples concrets: els feixistes (que són els defensors de l’opressió absoluta i la submissió i que odien la llibertat dels individus per sobre de tot) creen un mitjà de comunicació ‘ultra’ i l’anomenen “Libertad Digital”; o creen un diari dedicat a insultar, calumniar i mentir sense cap base raonable i l’anomenen “La Razón”; creen grups neonazis i totalitaris i els anomenen “Democracia Nacional” o funden un partit neo-franquista i l’anomenen “Unión Progreso y Democracia”; o creen entitats destinades a destruir tot allò que tingui un bri de catalanitat i l’anomenen “Societat Civil Catalana”…
Podríem trobar centenars d’exemples similars per l’estil…busqueu-los vosaltres mateixos i us en fareu un tip.
Per altra banda, els catalans, en general, som ben bé el contrari.
Volem ser rectes, pulcres, nets, honorables, legalistes, dir la veritat, escoltar tots els raonaments i punts de vista amb escrupolós respecte, ser pacífics i pacifistes a l’estil Gandhià i no tenir ni una sola taca en el nostre expedient de “bons catalanets amb valors”, en forma de manipulació, mentida, calumnia o injuria envers els nostres adversaris.
Som tan ridículament escrupolosos, que donem més preferència a “fer-ho bé” i “fer el que cal”, que a assolir la victòria.
I aquesta actitud tan nostra ens porta a enfrontar-nos amb una realitat incòmoda que la majoria de catalans es nega a veure: i és que perpètuament estem en clara i flagrant inferioritat de condicions davant dels nostres adversaris.
Mentre nosaltres mateixos ens imposem tota mena de limitacions en forma de normes morals i ètiques, els nostres adversaris no en tenen ni una; de fet, utilitzen els nostres propis codis de conducta ètica en contra nostra.
Mentre nosaltres li donem mil tombs a què hem de fer “per quedar bé” davant nosaltres mateixos i la resta del món, els nostres adversaris concentren totes les seves energies en esclafar-nos per la via que sigui.
I ja sé que això és trist d’acceptar, però amb aquest contrast d’actituds entre uns i altres, és pràcticament impossible guanyar.
En el fons, la nostra actitud és tan absurda com estar davant d’un llop rabiós i famolenc que se’ns vol menjar de viu en viu i recitar-li poesies del Miquel Martí i Pol, tot esperant que la bellesa dels seus versos commogui la bèstia i la faci reflexionar.
Alguns diran que els catalans som uns idealistes…però potser seria més correcte dir que SOM UNS IMBÈCILS.
Heu de tenir en compte, que tot allò que nosaltres interpretem com una mostra de “civilització” o “evolució”, els feixistes ho interpreten com una mostra de debilitat que justifica l’extinció de qui l’expressa.
Per exemple, quan es genera un conflicte de qualsevol mena, als catalans, de forma natural, el primer que ens ve al cap és: “seguem-nos, dialoguem i entenguem-nos tots plegats per buscar una solució satisfactòria per tots”.
Aquesta actitud, en la ment d’un feixista espanyol, s’interpreta com una mostra de feblesa.
Quan veuen que algú vol parlar, negociar o dialogar per solucionar un problema o un desacord, el primer que pensen és: “quiere hablar porque tiene miedo y no tiene coraje para imponer su voluntad por la fuerza”.
Ells el diàleg el veuen com una mostra d’impotència o com el pas previ a una claudicació.
Només s’asseuran a parlar, dialogar o negociar amb tu, si els has derrotat i sotmès per la força i per tant, si no els queda cap més remei. Llavors, si és necessari, et lleparan els peus i s’humiliaran sense cap mena de dignitat, per “poder sobreviure”.
De la mateixa manera, si arribes a derrotar-los o a tenir-los sotmesos i dominats i “els perdones la vida” (metafòricament) o els tractes d’igual a igual, amb respecte i generositat, interpretaran que estàs sent dèbil amb ells, et menysprearan i pensaran “que no tiene cojones” i quan et descuidis (mai de cara, sempre amb traïdoria), et saltaran al coll i et mossegaran.
I això es deu al fet que en el seu cervell amb programació feixista, només existeix la dicotomia victòria-derrota / domini-submissió, i tot ho interpreten en funció d’aquests termes.
Tractar amb un feixista en general i amb un ultranacionalista espanyol en particular, és el més semblant a tractar amb un predador salvatge que només pensa a caçar i dominar un territori. No estem dient que siguin intrínsecament malvats: el que diem és que si han incorporat aquests mecanismes mentals feixistes a la seva vida, és perquè tenen una manca d’evolució a escala de consciència individual; fins i tot una manca d’evolució espiritual.
Un cop assumeixes com pensa un feixista i en aquest cas un feixista espanyol, t’adones que és absurd esperar que mai compleixin amb els acords establerts. Sempre et traïcionaran, perquè el que nosaltres interpretem com una traïció i una manca d’honor, ells ho interpreten com una oportunitat per aprofitar-se del teu excés de confiança i assolir la victòria.
A més a més, hi hem d’afegir una altra característica, aquesta sí, bastant específica dels feixistes espanyols: i és la seva mentalitat de grup i de seguiment “del caudillo o líder de la manada”.
Fixeu-vos en el que ha passat aquestes últimes setmanes: ho hem vist aquí a Catalunya, on milers d’aquests feixistes han estat silenciosos i amagats durant anys, sense dir ni mu, incapaços d’anar de cara i defensar les seves postures mirant als ulls dels seus interlocutors.
En canvi, quan el poder repressiu de l’estat espanyol s’ha desfermat sobre els catalans que vam anar a votar l’1 d’octubre i milers de Policies i Guàrdia Civils han envaït el país i han començat a apallissar gent indefensa, els feixistes s’han envalentit i han sortit dels seus caus com rates; alguns, la majoria, a manifestar-se pels carrers amb la rojigualda, carregats de prepotència i xuleria española; i d’altres, els més ultres (i que cada cop són més), a agredir, sempre en grup, a persones aïllades i indefenses.
I es que com a individus, els feixistes espanyols es caracteritzen sempre i de forma sistemàtica, per la seva profunda covardia.
Només són valents quan van “en manada” i ténen avantatge i sobretot quan poden seguir el caudillo de torn, o quan “la autoridad pertinente” amb tota la seva força repressora, els cobreix les espatlles.
Aquesta és la seva essència miserable i així ens ho mostren dia rera dia.
Així doncs, vegem-los i tractem-los com el que són i no els atorguem més el benefici immerescut d’esperar d’ells que es converteixin en una altra cosa.
Una rata sempre serà una rata i si li compres un llibre, no el llegirà: el rosegarà.
Enfrontem-nos a la realitat tal com és; reflexionem sobre els nostres errors i sobretot, pensem en com hem d’actuar per vèncer aquesta onada feixista i la maldat que comporta.
És trist, però ens hem de desfer de les barreres mentals que ens allunyen de la victòria…i sobretot, ho hem de fer amb ASTÚCIA i no portats per la ràbia.
Ens hi va la pell…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
També s’haurià de dir que entre “nosaltres” n´hi han de personatges que podrien ser titllats de la mateixa manera que aquests a qui el Timbaler titlla de “feixistes” -jo m’estimaría més anomenar-los “totalitaris”-, car gent que es fa dir d’esquerra -anticapitalista, o no- i independentista tenen els mateixos TOCs. Gent que és incapaç d’admetre que algú pensi de manera diferent, gent que no té cap respecte vers l’ “altre” i que sovint se li omple la gola de paraules pretesament alliberadores i que és de gatell fácil en adjetivar de traïdor i estigmatitzar al més que suposat “adversari”-. Això sí, tot sota una patena “alternativa” i carregada del parany de “tolerància”.
S’haurià de demanar a tot aquell que vulgui prendre alguna responsabilitat sobre els altres a la vida política i social (a tots els nivells) que sapigués on viu, i com se les gasten les autoritats i els poders (més que res per no quedar com un il·lús, ximple innocent o tonto útil). A més, clar saber i tenir “paït” el què vol dir “ministrar”.
Atentament