Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
“La canción del gitano apaleado”, de Federico García Lorca (i Aguaviva).
Veient el que està passant aquests dies a casa nostra, amb la Guàrdia Civil patrullant pels carrers i entrant en edificis oficials, m’ha vingut a la memòria un munt de coses, no totes descriptibles. Em limitaré a esmentar un poema de Federico García Lorca (del llibre “Poema del cante jondo”, 1921) que el grup Aguaviva va enregistrar en el seu àlbum de debut “Cada vez más cerca” l’any 1970.
Val a dir, però, que amb els anys fins i tot la Guàrdia Civil s’ha posat al dia (*). Ara ja no t’estoven –o, almenys, no comencen estovant-te com al pobre gitano de la cançó– ara irrompen a casa teva o al teu despatx i se t’emporten el mòbil i l’ordinador.
(*) La capacitat, però, per desgraciar-te la vida la mantenen íntegra, intacta…
La canción del gitano apaleado
Veinticuatro bofetadas
veinticuatro bofetadas
después mi madre a la noche
me pondrá en papel de plata.
Guardia Civil caminera
dadme unos sorbitos de agua
agua con peces y barcos
agua, agua, agua, agua.
¡Ay mandor de los civiles
que estás arriba en tu sala!
¡No habrá pañuelos de seda
para limpiarme la cara!
Escolteu-la aquí:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!