Mig segle del “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band”.

Avui, primer dia de juny, es compleixen exactament cinquanta anys que els Beatles varen publicar el disc “Sgt. Pepper’s Lonely Herats Club Band”. Això vol dir que no passaran gaires dies perquè es compleixi el mig segle que mon germà i jo  –12 i 17 anys, respectivament, aleshores–  vàrem fer-nos amb el nostre exemplar.

Sobre aquesta obra mestra  –un clàssic indiscutible del segle XX–  s’han dit moltíssimes coses i jo mateix n’he parlat en nombroses ocasions. A més a més, suposo que aquests dies els diaris i les revistes especialitzades en tornaran a parlar (si no m’erro s’ha posat a la venda una reedició ampliada, remasteritzada i no sé quantes coses més, perquè el personal amolli els gallets) i, per tant, prefereixo restar al marge i no atabalar-vos gaire.

Només diré que el format de disc de vinil de llarga durada, amb les cançons encadenades seguint l’ordre prefixat pels Beatles i el magnífic disseny de la carpeta avui, amb el discos compactes i les funcions de reproducció aleatòria, serien impensables. Un llençol, i no pas dels menuts, que en aquesta bugada hem perdut…

El que sí que m’agradaria explicar avui, perquè em sembla que ningú ho farà, és el context temporal enmig del qual surt a la venda “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band”. Som-hi:

Tot just dos mesos abans d’aquell 1 de juny de 1967, Joan Manuel Serrat havia omplert durant dos dies el Palau de la Música Catalana presentant el seu primer disc (en vaig parlar aquí), el de “La tieta” i “Cançó de bressol”; el 21 d’abril es produïa el cop d’estat dels coronels a Grècia; el 30 d’abril obria les portes al carrer de Ganduxer de Barcelona el restaurant Via Veneto i l’1 de maig Elvis Presley es casava a l’hotel Aladdin de Las Vegas amb la senyoreta Priscilla Ann Beaulieu Wagner.

El mateix mes de juny de la sortida del disc dels Beatles l’ajuntament de Castelló d’Empúries aprovava el pla parcial que creava una urbanització de nom Empuriabrava; entre el 5 i el 10 de juny es va produir la Guerra dels Sis Dies; el 13 de juny es va obrir al trànsit l’avinguda Meridiana de Barcelona; tres dies després es va inaugurar a l’Hospitalet el polígon d’habitatges de Bellvitge i el 25 de juny es feia el programa “Our World”, la primera transmissió televisada per Mundovisión en la qual cada país membre de la xarxa presentava el bo i millor que tenia per mostrar: el Regne Unit va presentar els Beatles gravant “All you need is love” i España, per la seva banda, va exhibir unes vistes de la “bahía de Algeciras” amb el “peñón de Gibraltar” al fons (fa deu anys ho vaig explicar aquí).

Els mesos de juliol i agost varen ser també rics en esdeveniments: la nit del 8 al 9 de juliol un grup de joves segrestava la imatge de la Mare de Déu de Núria (ho vaig explicar aquí); el dia 13 va morir el ciclista Tom Simpson durant l’ascens al Mont Ventoux; el mes d’agost es va inaugurar la primera sala d’art i assaig de Barcelona: el Publi Cinema; el 6 d’agost s’inaugurava a Lisboa el pont “Oliveira Salazar” sobre el riu Tajo. Pocs anys després li canviarien el nom per “25 d’abril”; el 27 d’agost es moria Brian Epstein, mànager i descobridor dels Beatles i el setembre es va celebrar la novena  –i darrera–  edició del “Festival de la Canción Mediterránea”, els guanyadors varen ser Guy Mardel i Nancy Holloway amb “La chanson du bonheur”.

He deixat expressament pel final d’aquest breu resum d’esdeveniments de 1967 el referèndum que es va fer a Gibraltar el 10 de setembre d’aquell any en el qual es preguntava als gibraltarenys si volien passar a ser españols. No cal dir que el NO va guanyar de manera rotunda. Tu diràs…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*