Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

12 de maig de 2017
0 comentaris

Un resum de l’any literari 2016 (Serra d’Or, abril 2017) (i 3).

(La sèrie comença aquí)

 

Premis de la crítica a obres ja publicades

La llista dels premis de la crítica –és a dir, aquells que distingeixen obres que ja han estat publicades– comença els primers dies de febrer amb els premis Ciutat de Barcelona que varen premiar Najat el Hatchmi per “La filla estrangera” (literatura catalana), Josep Maria Esquirol per “La resistència íntima” (assaig), Carles Capdevila (mitjans de comunicació) i Ramon Montón per la versió d’“Els quaranta dies del Musa Dagh”, de Franz Werfel (traducció). El 25 de febrer el premi Joaquim Amat-Piniella va anar a mans de Joan-Daniel Bezsonoff per la novel·la “Matar a De Gaulle”.

El mes d’abril el premi Cavall Verd de poesia va distingir Màrius Sampere per “L’esfera insomne” i el de traducció poètica va ser per Josep Maria Jaumà i la seva versió d’”Irlanda indòmita. 150 poemes de W.B. Yeats”. Els Premis de la Crítica Catalana els varen guanyar Martí Domínguez per “La sega” (narrativa) i Gemma Gorga per “Mur” (poesia).

A principis de maig els Premis Crítica Serra d’Or varen guardonar Martí Domínguez novament per “La sega” (novel·la), Pep Albanell per “Les fantasies del nàufrag” (narració), Josep-Ramon Bach per “Caïm” (poesia), Gisela Pou per “La noia de la mitjanit” (literatura juvenil), Halil Bàrcena i Mariona Rabassa per “Històries de Nasrudín” (literatura infantil), Joan Yago per “You say tomato” (textos teatrals), Julià Guillamon per “Joan Perucho, cendres i diamants” (estudis literaris), Josep Maria Jaumà novament també per “Irlanda indòmita. 150 poemes de W.B. Yeats” (traducció), Xavier Duran per “La ciència en la literatura” (recerca i ciències) i Pere Villalba per “Ramon Llull: vida i obres” (recerca i humanitats). Els premis de la crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana varen ser per “Alfabet Terminal”, de Josep Palàcios, “El ciutadà perfecte”, de Raquel Ricart, “Tempesta de signes. Giambattista Vico i Charles S. Pierce”, d’Amadeu Viana, Xavier Dalfó (traspassat a principis d’abril) i Isabel-Clara Simó i, també a títol pòstum, per Josep Lluís Sirera. A finals de maig es va saber que la versió francesa de “Memòria d’uns ulls pintats”, de Lluís Llach, havia estat guardonada amb el Prix Mediterranée en la categoria d’obra traduïda

El mes de juny el premi Ferran Soldevila d’estudis històrics va ser per “Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714”, d’Albert García Espuche; els premis Samaruc varen distingir Vicent Sanhermelando (infantil) i Manuel Álamo (juvenil); els premis de la crítica dels Escriptors Valencians varen guardonar Martí Domínguez (narrativa), Antoni Ferrer (poesia), Anna Moner (assaig), Rodolf Sirera (teatre), Marc Granell (infantil) i Lliris Picó (juvenil). Abans d’acabar juny encara hi va haver oportunitat per a dos premis més: el Llibreter per “Germà de gel”, d’Alícia Kopf, i el Joan Crexells, de l’Ateneu Barcelonès, per “Gegants de gel”, de Joan Benesiu.

A mitjans de setembre es va fer públic el nom del guanyador de la Lletra d’Or: el poeta Màrius Sampere per “L’esfera insomne”. Ja en el mes d’octubre el premi Pen Català de traducció reconeixia la feina de Ramon Farrés amb la “Correspondència amb Goethe”, de Bettine von Arnim; el Ministerio de Culura va concedir el Premio Nacional de Ensayo a “La resistència íntima”, de Josep Maria Esquirol; i el premi El Setè Cel de Salt va destacar com a millor novel·la publicada el 2015 “Els morts no parlen”, de Miquel Aguirre.

El quadre de premis atorgats a obres ja publicades es va tancar el 5 de novembre amb el Premi Ictineu a la millor novel·la fantàstica per “Micheliada”, d’Antoni Munné-Jordà.

    

Guardons i honors

El 10 de febrer, l’escriptora i traductora Maria Antònia Oliver va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Pocs dies després el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet rebia la Medalla d’Honor de la SGAE per conjunt de la seva obra.

El 14 de març es feien públics els Premis Nacionals de Cultura que varen distingir Antònia Vicens, Lola Badia i Enrique Vila-Matas. Pels mateixos dies el Col·legi de Periodistes de Catalunya anunciava la concessió del premi Ofici de Periodista a Josep Maria Cadena en reconeixement de la seva llarga trajectòria professional.

Com no podia ser altrament, el mes d’abril, el més literari de l’any, va ser prolífic en guardons i honors. El decret de concessió de les Creus de Sant Jordi feia esment, entre altres persones i entitats, de l’escriptora Josefa Contijoch, del professor Jordi Llovet, del filòleg i traductor Artur Quintana, de la filòloga Mariàngela Vilallonga i de la Revista de Catalunya; el premi Cadaqués a Quima Jaume va ser per Àngel Terrón en reconeixement de la seva trajectòria; el 19 d’abril els escriptors catalans atorgaven a Carles Hac Mor, traspassat uns mesos abans, el premi Jaume Fuster de l’AELC i el 25 d’abril Ràdio Associació premiava Quim Monzó per la seva trajectòria de comentarista radiofònic.

El 29 de juny el Memorial Pere Rodeja del Gremi de Llibreters, va ser atorgat a Núria Dòria, de Dòria Llibres de Mataró, i a l’agent cultural Albert Pujol, i el 21 de juliol es va saber que el premi Trajectòria, que es lliurava en el marc de la Setmana del Llibre en Català, era per a la traductora Anna Casassas.

El mes de setembre el Consell de Mallorca va atorgar la Medalla d’Or a l’escriptora Maria Antònia Oliver pel conjunt de la seva obra i el 7 d’octubre es concedia el Premi de les Lletres Valencianes a Joan F. Mira.

El 5 de desembre Germà Colon rebia la Medalla d’Honor de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; pocs dies després arribava la notícia de la concessió del Premi Internacional Cartago a David Castillo per la seva tasca d’encaix entre les llengües catalana, espanyola i àrab; i finalment els Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear varen distingir Antònia Vicens, Biel Massot i Muntaner, Lucia Petrelli, Ràdio Arrels i el llibre “Rebosteria tradicional de Mallorca”, de Tomeu Arbona.

 

Les baixes de l’any

La llista de defuncions de 2016 l’obre el poeta Carles Hac Mor, traspassat el 27 de gener als 75 anys, i continua amb Arnau Olivar, advocat, assagista i crític de cinema (1 de febrer, 92 anys); Jaume Ferran, escriptor, traductor i professor universitari (6 de febrer, 87 anys); Jordi Teixidor de Ventós, metge i poeta (8 de febrer, 67 anys); Gregori Mir, historiador i advocat (28 de febrer, 76 anys); Manuel Foraster, filòleg, escriptor i gestor cultural (13 de març, 66 anys); Josep Maria Ballarín, capellà i escriptor (18 de març, 96 anys); Xavier Dalfó, periodista i fundador de la revista “Canigó” (10 d’abril, 83 anys); Sebastià Estradé, escriptor, advocat i divulgador científic (13 d’abril, 93 anys); Alfons Saumell, ludolingüista, escriptor i traductor (17 d’abril, 96 anys); Josep Maria Puigjaner, periodista, escriptor i activista cultural (20 d’abril, 78 anys); Pep Subirós, filòsof i escriptor (7 de maig, 69 anys); Joaquim Ferrer i Roca, polític, historiador i conseller de Cultura entre 1985 i 1988 (10 de maig, 78 anys); Manuel Costa-Pau, escriptor, traductor, editor i ensenyant (30 de maig, 80 anys); Josefina Peraire, poeta (30 de maig, 69 anys); Paco Camarasa, editor i promotor del món del còmic (11 de juliol, 53 anys); Fermí Sidera, filòleg i corrector (30 de juliol, 61 anys); Víctor Mora, novel·lista, traductor i guionista de còmics (17 d’agost, 85 anys); Benet Rossell, artista polifacètic i poeta (21 d’agost, 71 anys); Jordi Carbonell, filòleg i polític (22 d’agost, 92 anys); Narcís-Jordi Aragó i Masó, periodista, advocat i escriptor (22 d’agost, 84 anys); José Batlló, editor de poesia i llibreter (2 de novembre, 77 anys); Ivan Tubau, poeta i periodista cultural (13 de novembre, 79 anys); Maria Pilar Busquets, poetessa i diputada de la Val d’Aran (13 de novembre, 79 anys); Gemma d’Armengol, promotora cultural i traductora (2 de desembre, 66 anys); Narcís Sayrach, historiador i promotor cultural (3 de desembre, 85 anys); Llorenç Planes, escriptor, polític i activista cultural a Catalunya Nord (4 de desembre, 71 anys) i Núria Pompeia, dibuixant, periodista i narradora (25 de desembre, 85 anys).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!