Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Els premis a obra nova

Com és tradicional, el repertori de premis literaris de l’any va començar la nit del 6 de gener amb el premi Josep Pla que va guanyar el periodista Lluís Foix amb “Aquella porta giratòria”; la primera convocatòria del premi Anagrama de novel·la la va guanyar “Jambalaia”, d’Albert Forns, amb “Joyce i les gallines”, d’Anna Ballbona, com a obra finalista; el premi Gaziel de biografies i memòries se’l va emportar Andreu Martín amb “Ara com ara, tot va bé”; els premis Edebé varen ser per a Jordi Sierra i Fabra (infantil) i Luís Leante (juvenil); els premis Ciutat de Palma varen tenir com a guanyadors Miquel Àngel Vidal, amb “La ciutat de les ànimes” (narrativa) i Marcel Riera, amb “Occident” (poesia). El premi Ramon Llull el va guanyar Víctor Amela amb “La filla del capità Groc” i encara un parell més de premis del gènere negre abans d’acabar gener: “Els ossos soterrats”, de Silvestre Vilaplana, premi Memorial Agustí Vehí, i “Tota la veritat”, de Núria Cadenes, premi Crims de Tinta.

El 26 de febrer es concedia el premi Maria-Mercè Marçal de poesia a “El mapa infinit”, de Joan Perelló Guinard. Els premis fallats durant el mes de març foren els següents: el Sant Cugat de poesia a Eva Baltasar per “Animals d’hivern”, el Manuel Rodríguez Martínez d’Alcoi, també de poesia, a Jaume Bosquet per “Basses i pluja”; el premi Roc Boronat de narrativa el va guanyar Lolita Bosch amb “La ràbia”; i els premis Recull de Blanes varen premiar les obres presentades per Montserrat Espallargues, Olga Cercós, Josep Massanés, Jaume Calatayud i Jaume Planas i Perxachs en les diverses modalitats que es convocaven.

Al llarg del mes d’abril es varen conèixer els veredictes següents: premi Ciutat de Mollerussa de novel·la breu a “Els fruit vermells”, de Lluís Villarrasa; premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni per Gerard Cisneros i l’obra “D’epitalami, res”; premi de poesia Martí Dot a Núria Domènech per “Afonia”; premi de poesia Senyoriu d’Ausiàs March a Anna Gual per “El tubercle”; la mateixa Anna Gual s’emportava també el premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs amb “Molsa”; i els Jocs Florals de Barcelona els va guanyar Eduard Sanahuja amb el poemari “Teories del no”.

El primer dia de maig es va saber que Paco Esteve era el guanyador del premi Enric Valor de novel·la amb “Si ha nevat”; els Premis Literaris de Cerdanyola del Vallès varen reconèixer els treballs presentats per Núria Broquetas, David Yeste i Vera Sanahuja en les modalitats de novel·la, poesia i narrativa breu respectivament; el premi Josep Irla d’assaig va ser per Francesc Puigpelat i el Joan Profitós d’assaig pedagògic el va guanyar Valentí Feixas; a Tarragona el premi Pin i Soler de narrativa el va guanyar Carles Rebassa amb “Eren ells” i el Vidal Alcover de traducció va ser per un projecte de Xènia Diakonova sobre una selecció de contes de Nikolai Leskov; el premi de poesia Josep M. López Picó va ser per l’obra “Va durar”, de Xavier Zambrano; i els premis Vila d’Ascó varen guardonar Alba Dalmau, en narrativa, i Joan Carles González Pujalte, en poesia.

El mes de juny va començar amb el premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifré de Colonya que varen guanyar “ex aequo” Miquel Argimbau i el tàndem Rubèn Montañà-Toni Sans; els premis Ciutat d’Olot varen distingir les obres presentades per Joan Jordi Miralles, en narrativa, Carme Cruells, en poesia, i Francesc Puigpelat en la modalitat de novel·la juvenil; per la seva banda Carme Riera va guanyar el premi Sant Joan amb “Les darreres paraules”; el premi Amadeu Oller de poesia va ser per Laura Torres i Bauzà amb el recull “L’inhabitable”; el Ferran Canyameras de novel·la va ser per “Tros”, de Rafael Vallbona; i els premis Ciutat de Badalona varen anar a parar a mans d’Eduard Roure i Blàvia, Albert López Vivancos, Vicent Almela i Roger Simeón en els modalitats de novel·la, narrativa juvenil, poesia i teatre respectivament.

En coherència amb la galvana estival, entre juliol i agost només es varen fallar dos premis: el 7 Lletres de relats, per a “Darrere la porta”, de Teresa Saborit; i el Ribera d’Ebre de narrativa per “L’encàrrec”, de Mireia Vancells.

Cada mes de setembre, la temporada literària comença solemnement amb la festa dels Premis de Girona, la Nit dels Bertrana. En aquesta edició els guanyadors varen ser Xevi Sala amb “I ens vam menjar el món” (Prudenci Bertrana de novel·la), Josep M. Fulquet per “Morir com un riu” (Miquel de Palol de poesia), Salvador Macip i Ricardo Ruiz Garzón per “Herba negra” (Ramon Muntaner de literatura juvenil) acompanyats pels guanyadors de les altres modalitats convocades: Jordi Casassas (assaig), Adrià Puntí (lletres de cançó) i Ernest Cahué (projectes digitals). Més premis de setembre varen ser el Núvol de contes a “La cremallera”, de Magda Bistriceanu; els premis Alfons el Magnànim a Teresa Broseta per “El dia de demà” (narrativa) i Manel Marí per “Tavernàries” (poesia); el premi Manuel de Pedrolo Ciutat de Mataró de narrativa de ciència-ficció a “Estirant el fil escarlata”, de Montserrat Galícia; i el premi Bernat Capó de cultura popular per a un estudi de Toni Bellón sobre els bastonets d’Algemesí.

El 3 d’octubre es lliurava el premi Joan Maragall d’assaig amb Jordi Pigem com a guanyador per l’obra “Àngels i robots”; els premis Cruïlla de narrativa varen distingir obres de Maite Carranza (infantil) i Anna Manso (juvenil); el premi Destino Infantil va ser per “Viure amb la Hilda (i els seus inconvenients)”, de Bel Olid amb il·lustracions de Mercè Canals; el premi Born de teatre el va guanyar l’obra “Lear”, de Francesc Meseguer; el Lector de l’Odissea va ser per “La germana gran”, de Jesús Lana; els premis Ciutat de Sagunt varen distingir obres de Ricard García (poesia), Carles Penya-roja (narrativa) i Ismael Bereje (teatre); el premi Nèstor Luján de novel·la històrica se’l va emportar Jaume Clotet amb “El càtar proscrit”; el premi de novel·la curta Just Casero el va guanyar Jaume Puig amb “El veler magenta” i els premis Octubre de València varen tenir com a guanyadors Josep Franco, amb “La vida és dura” (narrativa), Joan García del Muro amb “Soldats del no res” (assaig) i Rubèn Luzón amb “Alguna cosa” (poesia).

Els primers dies de novembre, els premis Ciutat d’Alzira varen donar aquest quadre de guanyadors: Lluís-Anton Baulenas, amb “Amics per sempre” (novel·la), Silvestre Vilaplana, amb “Els colors de l’arc de Sant Martí” (narrativa juvenil), Eva Baltasar, amb “Neutre” (poesia) i Jaume Subirana, amb “Cafarnaüm. Un llibre de notes” (assaig); altres autors guanyadors a Alzira varen ser Carles Cano, Marta Buchaca i Andreu Escrivà; el premi de novel·la Fiter i Rossell va ser per “El xiscle de la sirena”, de Josep Maria Ràfols; els premis literaris de Lleida els varen guanyar Àngels Cabré (assaig) i Albert García Elena (poesia); el premis de Gandia varen ser per “Il·lusions elementals”, de Ponç Puigdevall (narrativa), i “El guant de plàstic rosa”, de Dolors Miquel (poesia); el premi Documenta el va guanyar Jordi Amor amb “El forat” i el Carlemany de foment a la lectura va ser per Laia Aguilar i la seva novel·la “Wolfgang”.

Desembre tancava l’any amb uns quants veredictes més fins arribar a l’apoteosi de Santa Llúcia. El premi Helena Jubany de narració curta el va guanyar Xavier Vidal i Alemany amb “L’escriptor i l’escombriaire”; els premis Vila de Catarroja varen donar com a vencedors Josep Lluís Roig i Salas, en narrativa, i Anna Bou, en poesia; els premis Barcanova varen ser per a “El meu pare és una pissarra”, de Jaume Cela (infantil), i “Selfies al cementiri”, de Maria Carme Roca (juvenil). Finalment l’any es va cloure amb el cartell de premiats de la Nit de Santa Llúcia que va ser el següent: “El setè àngel”, de David Cirici, premi Sant Jordi de novel·la, “La ciutat cansada”, de Maria Cabrera, premi Carles Riba de poesia, i “Vida familiar”, de Jenn Díaz, premi Mercè Rodoreda de contes. Altres guardonats de la Nit varen ser Oriol Canosa, Martín Piñol, la traductora Mary Ann Newman i la revista Enderrock.

(Continua  –i s’acaba–  aquí) 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!