Totxanes, totxos i maons

En el número d’abril la revista Serra d’Or ha publicat el meu habitual resum literari de l’any anterior. És un article bastant llarg que comença amb un resum dels esdeveniments més significatius de l’àmbit de les lletres catalanes, continua amb la relació dels guanyadors del premis més importants i acaba amb un parell d’apartats més. L’un dedicat als guardons i honors, i l’altre, el que clou la peça, que conté la llista de defuncions de l’any.

En el cas –-molt improbable, és clar-– que algú de vosaltres no hagi pogut comprar la revista, no patiu: en aquest apunt d’avui i en els dos que el seguiran podreu llegir el contingut íntegre de l’article. Espero que us sigui ben útil.

2016: commemoracions, premis, honors i guardons. Un resum de l’any literari

Article publicat en el número 688 de la revista Serra d’Or (abril de 2017)

Entre altres efemèrides notòries, 2016 –Any Llull— serà recordat per l’ampli programa d’actes acadèmics i institucionals organitzats per commemorar el setè centenari de la mort de Ramon Llull. També se’l recordarà pels 400 anys de la mort, al voltant del 23 d’abril, de Miguel de Cervantes i William Shakespeare.

Pel que fa a altres centenaris, al llarg de 2016 es varen commemorar els 100 anys del naixement de Pere Pagès “Víctor Alba”, Joan Baptista Cendrós, Màrius Cabré, Juan Eduardo Cirlot i Carles Fontseré. També va fer un segle exacte de la fundació, al carrer de Petritxol de Barcelona, de la llibreria Quera (inicialment “L’Escon”), especialitzada en llibres de natura i excursionisme.

Alguns fets de l’any 2016

L’any va començar amb tonalitats agredolces: la llibreria Carlemany de Girona tancava portes després de vint-i-tres anys de servei al públic; a Sant Just Desvern, en canvi, s’inaugurava Cal Llibreter. Aquell mes de gener hi varen haver dos nomenaments: Antoni Subirà, president de la Fundació Enciclopèdia Catalana, en substitució de Jordi Porta, i Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, en substitució d’Albert Pèlach. Els últims dies de gener es va crear també la Institució Francesc de Borja Moll per promoure la figura del lingüista i salvar els actius de l’editorial Moll.

El 3 de febrer, la llibreria Nollegiu, del Poble Nou de Barcelona, es va traslladar a un local del mateix barri molt més espaiós. Pocs dies després, l’editorial Bromera presentava el programa d’activitats per a celebrar els 30 anys de la seva creació.

El 9 de març, es varen fer públics diversos canvis en l’organigrama del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: Xavier Díaz substituïa Jordi Sellas al capdavant de l’ICEC i Manuel Forcano era el nou director de l’Institut Ramon Llull en substitució d’Àlex Susanna, que passava a dirigir l’Agència Catalana del Patrimoni.

El 19 d’abril, l’editorial Santillana va anunciar que obria “Jollibre”, un nou segell infantil i juvenil exclusivament en català, i en la festa de Sant Jordi els autors catalans més venuts varen ser Víctor Amela, Empar Moliner, Màrius Serra, Sergi Pàmies, Pep Puig, Lluís Foix, Carles Capdevila i Albert Sánchez Piñol.

L’1 de juliol, l’editora Izaskun Arretxe deixava la direcció d’Ara Llibres per incorporar-se també a l’Institut Ramon Llull en qualitat de responsable de l’àrea literària. Pocs dies després, Carles Duarte era nomenat director general del CIC.

Entre el 16 i el 21 d’agost, la Universitat Catalana d’Estiu de Prada va commemorar l’Any Llull i va retre homenatge a la figura de Max Cahner.

El primer dia de setembre es va presentar Joan Sala, l’editor de Comanegra, com a nou director de la Setmana del Llibre en Català, que un any més va ser un èxit amb 354.000 euros de facturació i un augment de vendes del 43 per cent comptat des de 2015. El 5 de setembre, la històrica llibreria Tres i Quatre de València canviava de nom per dir-se “Fan set”. El dia 13, Joan Carles Girbés va ser nomenat director literari d’Ara Llibres i pocs dies després obria portes a Olot la residència Faber per a creadors dirigida per Francesc Serés.

El 14 d’octubre, Isabel-Clara Simó era designada degana de la Institució de les Lletres Catalanes en substitució de Francesc Parcerisas. El 3 de novembre, el Departament de Cultura de la Generalitat va fer públic el Mapa de Llibreries de Catalunya que demostra que, per cada 100.000 habitants, al nostre país hi ha 10,74 llibreries, una mica més del doble de la mitjana europea.

El 20 de desembre es va inaugurar al Palau Robert una exposició sobre la figura del mecenes Joan B. Cendrós, del qual es commemorava el centenari del naixement, i una setmana després es va fer públic el nom de Manel Guerrero com a comissari de l’Any Palau Fabre que al llarg de 2017 commemorarà els cent anys del naixement del poeta.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!