Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

15 de març de 2017
0 comentaris

“Catorze” recorda el mestre Ramon Barnils.

Vistos els temps que corren, cada dia que passa trobo més a faltar la veu clarivident, honesta i desacomplexada del mestre Ramon Barnils.

Ahir es complien setze anys de la seva mort i la bona gent del portal “Catorze” li va dedicar un article (que podeu llegir aquí) digne de ser llegit íntegrament i divulgat per la xarxa tant com pugueu.

Us reprodueixo les catorze frases que li varen destacar. Imprimiu-les i tingueu-les sempre a mà. Amb això ja podeu veure quin pa s’hi donava, a can Barnils

1. La cultura potser no sempre ve de baix, però mai ve de dalt.

2. Si nosaltres ho volem, el rei anirà nu.

3. Deixar Espanya de banda no és una qüestió política ni ètica, ni de dretes ni d’esquerres. És una simple qüestió de bon gust.

4. Ja seria hora que el primer viatge a l’estranger que fessin els espanyols fos aquí.

5. El secret professional són les garrofes i amb això la gent no hi juga.

6. Qui es pensi que un periodista és més que un assalariat, no sap què és un periodista, ni sap què és un assalariat.

7. Hem passat de no tenir notícies a tenir-ne massa, i tan mort és qui es mor de set com qui es mor ofegat.

8. Els nostres mitjans haurien d’estar més atents a la clientela: els ciutadans. Si no ho estan és que la seva clientela no són els ciutadans, sinó les minories dominants.

9. Els periodistes trobem a faltar enemics, és a dir polítics de talla. La que gasten habitualment els polítics és insultant.

10. Qui ho diu que els joves d’avui passen de tot i no saben res? El que sí que és segur és que ara ja ha arribat el moment de vestir-los d’un coneixement de tota la realitat.

11. El gremi dels periodistes em sembla el més corromput i fàcil de manipular de tots. Més que els mateixos polítics.

12. Per molt pessimisme que intentin inocular els pessimistes de sempre, sempre salta una espurna d’esperança que ens justifica als optimistes.

13. Amb el pas dels anys cada vegada dic més el que penso. És el que deia Sartre: com més vell em faig, més radical em torno.

14. El que més detesto de la nostra societat és la falta de valor per ser feliç.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!