Frederic Roda Ventura: cinquanta anys de la mort d’un home digne.

Abans d’ahir es varen complir cinquanta anys de la mort de Frederic Roda Ventura, degà del Col·legi d’Advocats. No va ser una mort convencional ja que es va produir mentre exercia les seves funcions d’advocat en un context molt especial que li dóna una dimensió gairebé heroica.

En el “Serra d’Or” d’aquest mes de març Jaume Fabre en parla extensament en un article que ha titulat: “Roda Ventura va morir fa cinquanta anys defensant la veritat, la llibertat i la justícia” i que us recomano que no us el perdeu.

Però el que m’ha cridat l’atenció és l’article de record que publica Ignasi Roda, nét de Frederic Roda Ventura avui a la secció d’obituaris de La Vanguardia. Un article que descriu minuciosament les circumstàncies que varen precipitar la mort del seu avi i que us reprodueixo a continuació:

 

En defensa de la llibertat. Frederic Roda Ventura (1898-1967), cinquantè aniversari

(article publicat a la secció “Obituaris” de La Vanguardia el dia 9 de març de 2017)

El 7 de març passat va fer 50 anys de la mort de Frederic Roda Ventura, degà del Col·legi d’Advocats. La seva mort va tenir una gran repercussió perquè s’esdevingué en l’exercici del seu ofici d’advocat. En moments com ara, en què la Justícia i els seus representants estant ocupant planes i planes als diaris i de les converses de la ciutadania, crec que és bo recordar les circumstàncies d’aquella mort i evocar així la figura del meu avi.

El 3 de març de 1967 el Sindicat d’Estudiants Universitaris de Barcelona (Sdeub) i grup d’intel·lectuals van organitzar un homenatge al filòleg Jordi Rubió a la UB. El rector d’aleshores, Francisco García-Valdecasas, estava exercint una política repressiva contra el nou moviment estudiantil que s’havia fundat pocs mesos enrere en el que es coneix com la Caputxinada. Alguna de les accions que va emprendre van ser: expulsar 266 alumnes i 69 professors membres de l’Sdeub, anul·lar els drets de matrícula dels vaguistes o no autoritzar l’homenatge a Jordi Rubió i del qual va informar al Govern Civil. Aquest va enviar-hi la policia, que, després de la batussa corresponent, va detenir un bon grapat de gent. En total disset detinguts, encara que les informacions no són prou clares.

Tres dies després, el matí de dia 6 de març, Frederic Roda Ventura, en qualitat de degà de l’ICAB, es persona al Palau de Justícia i manté una entrevista amb el jutge de torn, José Redondo Salinas, que li dona allargues, i ell es solidaritza amb els seus companys advocats que representen els detinguts i que reclamen la llibertat d’aquests per haver passat les hores reglamentàries sense haver-se dictat ordre d’empresonament o processament. Tot seguit se’n torna a casa, però repeteix la visita al jutge a les 10 de la nit i a la 1 de la matinada del dia 7 de març.

En aquesta darrera visita manté una forta discussió amb el jutge. Alguns testimonis parlen d’un primer defalliment a les portes del Palau de Justícia. Tot i així, el degà agafa el seu cotxe, un Seat 600, per tornar a casa, però a la Rambla de Catalunya cantonada València li sobrevé un infart i el seu cotxe topa amb un arbre. Els vianants l’atenen i el porten al dispensari del carrer Sepúlveda, on, ma­lauradament, ja ingressa mort.

La notícia arriba als jutjats i els detinguts, Joan Oliver, Jordi Rubió, Miquel Coll i Alentorn, Enric Argullol, Joan Colomines, Enric Lluch, Romà Gubern, Pere Portabella, Joan Triadú, Manuel Sacristán, adrecen una carta manuscrita de condol a la família:

“Família del sr. Frederic Roda i Ventura. Els detinguts al Palau de Justícia aquesta nit no sols ens sentim solidaris del vostre dolor sinó que ens en sentim causa directa, i això augmenta la nostra pena i el nostre agraïment. Perquè el vostre espòs i pare ha mort en acte de servei en defensa de la justícia i per la lleialtat amb els seus amics. Així ho volem dir ara i així volem que consti sempre. Al calabós del Palau de Justícia, a les dues de la matinada del 7 de març del 1967”.

Una segona carta és enviada des de la presó Model i signada per Ignacio T. Ubierna Domínguez (estudiant d’Economia i membre de CC.OO.), Juan Frigolé i Reixac (estudiant de 3er de Filosofia), Oriol Soler Sugrañes (estudiant de preuniversitari), Jaume Carbonell Sebarroja (estudiant de Filosofia), Pere Dueñas Jeronimo (secretari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat). La carta diu així: “Senyora viuda de Frederic Roda Ventura: Afectats per la mort del vostre marit, persona digna del major respecte, pel seu treball profitós en defensa de la llibertat i la justícia, li comuniquem el nostre sincer condol des de la presó d’aquesta ciutat on estem reclosos. Atentament”.

El dia 8 de març té lloc el funeral a l’església parroquial de Santa Maria de Jesús de Gràcia i Sant Pere Màrtir. S’hi congregà un munt de gent, i diuen que, quan va sortir el fèretre i de manera espontània, la gent es va posar a cantar El cant dels adéus i a fer voleiar mocadors blancs. Cal dir, però, que la gent de l’Orfeó Català van ser els iniciadors del cant, al qual tothom es va afegir.

El 9 de març la junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona adreça una declaració al president de l’Audiència Territorial: “La junta fa constar el seu dolor profund reunint-se per primera vegada sense la presència de qui va ser el seu degà, Frederic Roda Ventura, i fa vot de solemnitat de seguir, en la mesura de les seves forces, l’exemple que ell ens va saber donar, de total dedicació i ­entrega al Col·legi, dels col·le­giats i dels principis inalienables de la justícia i de la dignitat humana”.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*