Primeres músiques: Orquestra i obres variades (quaranta-setena carta a la meva néta).

Estimadíssima Mila,

Amb la d’avui tanco aquesta breu sèrie de cartes en les que he aplegat les explicacions de la tria que ara fa cinc anys vaig preparar perquè entressis amb bon peu en el planeta de la música. M’encantaria que si algun dia llegeixes això (i, és clar, si pots escoltar les peces que t’he triat) consideris que he encertat els teus gustos.

En la nota de veu introductòria del tercer disc deia que he aplegat un total d’onze peces orquestrals que ocupen una hora exacta de bona música pensada com a discreta banda sonora de fons durant les primeres setmanes de vida de la meva néta. La tria comença amb la Berceuse de Fauré, una delicada combinació de piano i violí.

A continuació he posat uns quants temes molt coneguts. Tant, que estic segur que quan siguis més gran ho continuaran sent i, per tant, no necessitaràs gaires presentacions per part meva: el Matí, de Grieg; el Canon de Pachelbel (que en el darrer disc repetiré en format de piano sol); el Cigne, de Saint-Saens i l’Adagio d’Albinoni.

La part final del CD aplega sis temes llargs. Tres pertanyen a Mozart, un altre geni pel qual el temps tampoc no passarà. Són el Concert per a Clarinet (tall 6), un fragment summament descriptiu de La Flauta Màgica (tall 8) i el Concert per a Violí (tall 10).

Els altres tres temes són la Simfonia número 3 de Brahms (tall 7), les precioses Lachrimae Antiche, de Dowland (tall 9) i finalment, en el tall 11 i tancant el conjunt, la Serenata d’Elgar.

En la introducció del quart i darrer disc t’explicava que hi he volgut aplegar peces molt diverses que no em cabien en les tres classificacions anteriors i que, en alguns casos (que ja t’explicaré), tinc motius personals per incloure-les en aquesta sèrie de propostes musicals per a la néta que aleshores encara no coneixia.

El primer tema són unes variacions per a piano sobre el Canon de Pachelbel, una peça que amb una instrumentació molt més adient a la composició original ja hem escoltat en el tercer disc, el que he dedicat a les orquestres. Aquí la interpreta el pianista George Winston, un intèrpret que ja sonava en el primer disc i que en aquest que ara comença tindrà una presència notable.

El segon tema és Erez Eusa, del disc Moléne del pianista i compositor bretó Didier Squiban. El tercer tall és una bellíssima improvisació de Toti Soler a la guitarra en diàleg amb uns ocells. És una meravella que algun dia espero escoltar  –al costat teu, si és possible–  en el lloc exacte on aquesta música ha estat concebuda i enregistrada: el poblet empordanès de Palau Sator on resideix Toti Soler. (Posteriorment he sabut que aquest tema precisament és el que escoltaven els dos néts bessons del músic cada nit abans d’anar a dormir).

Sense trampa, de Josep Maria Bardagí, és un tema ple de delicadesa i matisos per a guitarra i quartet de corda i té associada una petita història personal ja que és la sintonia que el músic em va regalar per a un programa setmanal que vaig fer entre 1982 i 1985 a Ràdio Obrera que es deia “Els meus discos”. Una veritable delícia (la cançó i el record que m’ha quedat d’aquells cent programes exactes que vaig arribar a fer).

Maruxa, el cinquè tall, és un tema de Milladoiro que el teu pare i jo escoltàvem junts i molt atentament fa més de trenta anys. Prou temps com perquè ell se n’hagi oblidat… però jo no. I aquí en tens la prova. En sisena posició he posat la Història d’una gota d’aigua, del grup Gòtic. Un altre tema que al teu pare li sonarà familiar. Especialment a partir del minut 5.

Els quatre temes que tanquen el CD són, respectivament, un concert de Bach (sempre present); Joy, versió, tocada per George Winston, d’un tema (també!) de Bach que, com el títol insinua, encomana a qui l’escolta alegria i ganes de viure; a continuació El vals de les tòrtores, una altra delicadesa del mestre Josep Maria Bardagí, i, finalment, The Holly and the Ivy, una melodia carregada d’energia, sensibilitat i esperança interpretada també per George Winston i amb la qual dic adéu a aquesta primera aproximació a les glòries de la música que, per encàrrec dels teus pares, fa cinc anys et vaig preparar.

Que mai et falti, noieta, la bona música. És a dir, l’energia, la sensibilitat i l’esperança.

————————————————————————————————————-

Les anteriors cartes a la meva néta  –conjuntament amb altres apunts que la tenen a ella com a protagonista–  les trobareu en l’apartat Mila d’aquestes TotxanesAquí, vaja.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*