Totxanes, totxos i maons

El mateix grup d’amics que el passat novembre vàrem fer el primer desplaçament a València (el vaig explicar aquí) vàrem tornar-hi la setmana passada en un viatge llampec  –anada i tornada el mateix dia–  per visitar l’exposició que el Museu Valencià d’Etnologia dedica a la figura del seu fundador, Joan F. Mira, i de passada repetir visita a les pintures restaurades de l’església de Sant Nicolau, però aquesta vegada sense les improvisacions i presses de fa tres mesos. És a dir, que vàrem poder gaudir d’una detallada visita amb l’acompanyament d’un guia.

Començaré pel final, que és l’anada a Sant Nicolau. Un indret que no m’he estat de qualificar de Capella Sixtina valenciana (de fet, les pintures restaurades ocupen el doble de superfície de la famosa Capella vaticana) i, per tant, us aconsello que el visiteu tan aviat com en tingueu oportunitat

Si us cal informació sobre visites guiades la trobareu aquí, si el que voleu és informació històrica sobre l’església (que està sota la doble advocació de Sant Nicolau de Bari i de Sant Pere Màrtir) la trobareu aquí, si voleu conèixer la presència d’aquesta església en la novel·la de Joan F. Mira “Els treballs perduts” llegiu la part final d’aquest apunt, i si finalment voleu emportar-vos a casa les imatges del conjunt i els detalls tècnics sobre el procés de restauració sapigueu que s’acaba d’editar un acurat catàleg que us recomano ferventment. Un catàleg que, tot i que val moltíssim, només us costarà 20 euros.

Jo el vaig comprar a la recepció de l’església, però estic segur que es pot obtenir per altres vies.

I si us decidiu a concertar una visita guiada és molt possible que tingueu la mateixa sort que nosaltres i que la persona que us la faci sigui el nét del poeta Vicent Andrés Estellés. Un individu molt agradable i competent.

Feu, doncs, una vegada més una ullada a aquesta vista general, quedeu-vos bocabadats i comenceu a pensar maneres per acostar-vos a la capital del País Valencià:

(si feu click al damunt la imatge creix)

La primera part del dia la vàrem dedicar a visitar el Museu Valencià d’Etnologia (vegeu aqui) i, molt especialment, l’exposició “Joan F. Mira. L’ofici de mirar i escriure” (vegeu aquí) que estarà oberta fins al 8 d’abril i que és una mostra “xicoteta, però molt ben pensada”, segons paraules del mateix Mira que ens va fer de guia d’honor tal com podeu veure en aquesta fotografia:

(si feu click al damunt la imatge creix)

En el proper apunt us parlaré de la relació de Joan F. Mira amb aquest Museu (fundat, ho repeteixo, per ell a principis dels anys 80) i de com els successius governs valencians del PSOE i del PP varen deixar-lo de banda fins a la desaparició total de qualsevol referència a la seva persona i obra.

Sortosament, els nous aires que governen el País Valencià estan tornant les coses al seu lloc. Ho hem vist recentment amb la reivindicació de la figura de Raimon i també amb els recents actes de gratitud, reconeixement i homenatge a Joan F. Mira (vegeu aquí) en el marc dels quals s’ha de posar aquesta exposició del Museu Valencià d’Etnologia que va justificar plenament el viatge de set barcelonins jubilats amb ganes encara de brega i que, per damunt de tot, s’estimen el seu país (*) i la gent que fa gran la seva cultura.

—————————————————————————————————————————

(*) Cosa que no treu que un cop l’any facin una escapada cap a terres italianes com la que ara mateix estan preparant a Sicília de cara al mes de maig i de la qual parlaré quan sigui el moment.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!