Totxanes, totxos i maons

D’un temps ençà quan faig una ullada a la pila de llibres que tinc pendents de llegir m’agafa complex de Sísif, aquell pobre home a qui els déus varen condemnar a empènyer fins al cim d’una muntanya una enorme pedra que sempre acabava rodolant pendent avall obligant-lo a refer la feina una vegada i una altra fins a l’infinit. Vaja, que vindria a ser, per entendre’ns, com una versió mitològica del raimonià “Quan creus que ja s’acaba toooorna a començar”.

La pila decreix amb els llibres que vaig llegint… i creix sense pietat amb els que m’arriben a casa o compro pel meu compte. I així no hi ha manera d’organitzar-se.

De tota manera, quan puc procuro muntar-me coartades que m’estimulin a llegir de manera, diguem-ne, temàtica. Ara mateix després d’una repassada ben meticulosa he vist que podia empescar-me un pla de lectures relacionades amb Girona i les seves contrades.

És una barreja “sui generis” que aplega mitja dotzena de títols molt variats que espero que em facin companyia durant les següents setmanes (amb les interrupcions forçades per l’atenció a compromisos de més actualitat).

A més a més, com sempre, no descarto que d’alguna d’aquestes lectures surtin idees per escriure noves Totxanes.

Esteu, doncs, avisats.

* “Un hotel a la costa (Tossa de Mar, 1934-1939)”, de Nancy Johnstone (Tusquets, 2011). Un llibre a mig camí entre la crònica personal i la descripció històrica d’uns fets que no són gaire coneguts.

* “Un secret de l’Empordà”, d’Imma Tubella (Columna, 2016). Explicació en clau novel·lística d’un fet també històric: el tràgic accident de cotxe, un Rolls-Royce, esdevingut l’agost de 1935 a la carretera d’Albons a Viladamat que va costar la vida del príncep Mdivani i greus ferides a la seva amant, la baronessa Thyssen.

* “I ens vam menjar el món”, de Xevi Sala (Columna, 2016), premi Prudenci Bertrana 2016). Novel·la amb un suau aroma de records personals de l’autor ambientada durant els anys 70 en las bases nord-americanes situades a l’Empordà i el complex de Radio Liberty a Pals.

* “El pacifista que pretenia volar una discoteca”, de Joan Gasull (Llibres del Segle, 2016). Una altra història basada en fets reals esdevinguts l’agost de 1969  –l’intent de dinamitar la discoteca Tiffany’s de Platja d’Aro—  i narrada per un dels seus protagonistes. El llibre conté la sorpresa de la presència de l’escriptora Maria Àngels Anglada, en aquella època professora de l’Institut de Figueres on estudiaven els nois implicats en l’afer.

* “Alegra’m la vida”, de Guillem Terribas (Columna, 2017). Segona entrega de les memòries del fundador de la Llibreria 22 i del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. Una condició, aquesta darrera, ben significativa en aquest cas perquè el llibre es centra en la variada i fecunda relació de l’autor amb el setè art. La segona part és una deliciosa llista de vint-i-dues pel·lícules imprescindibles “per mirar amb la mainada”, tal com ell ens explica que fa amb la seva néta de quatre anys Martina.

* “Xavier Cugat i Mingall”, de Joan Gay, Joaquim Rabaseda i Anna Costal (Ajuntament de Girona, Biografies, 2016). Una aproximació a la vida del músic gironí escrita per cinc professors de l’ESMUC que ens apropa a la figura mítica de “Cugui”. Un llibre que, a més a més, us recomano que complementeu amb la visió de “Sexe, maraques i chihuahuas”, el “Sense Ficció” que TV3 va dedicar a Cugat fa uns mesos i que encara podeu veure si feu clic aquí.

Ja ho veieu, doncs, si n’estic de divertit…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!