Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

2 de febrer de 2017
1 comentari

2017: aniversaris i commemoracions (Serra d’Or, gener 2017)

2017: aniversaris i commemoracions

(Article publicat en el número 685 de la revista “Serra d’Or”, gener de 2017)

L’any 2017 se’ns presenta carregat d’aniversaris i commemoracions importants i, molt especialment, sota el signe d’una figura tan rellevant com la de Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, historiador de l’art i polític. Així doncs, al llarg del propers dotze mesos viurem dues commemoracions relacionades amb Puig: per una banda, els cent cinquanta anys del seu naixement a Mataró i, per l’altra, els cent anys que va ser designat president de la Mancomunitat de Catalunya, arran de la mort d’Enric Prat de la Riba. La conjunció de les dues circumstàncies justifica totalment la declaració d’aquest 2017 que acabem d’estrenar com a Any Puig i Cadafalch.

Una consideració similar, per bé que circumscrita principalment a l’àmbit gironí, tindrà la figura de l’escriptor Prudenci Bertrana amb motiu, també, dels cent cinquanta anys del seu naixement a Tordera.

Mirant una mica més enrere veiem que el 1767, fa dos-cents cinquanta anys, va nàixer Domènec Badia, l’arabista i aventurer català conegut com Ali-Bei i que el 1817, fa dos-cents anys, varen nàixer el músic Pep Ventura i el bisbe Tomàs Sivilla. En el grup de naixements de 1867 trobem que, a part dels ja esmentats Puig i Cadafalch i Bertrana, farà cent cinquanta anys que varen néixer Enric Granados, Lluís Millet i Vicent Blasco Ibáñez. També es commemorarà un segle i mig de la publicació de la “Teoría general de la urbanización”, el llibre en el que Ildefons Cerdà va definir el projecte de reforma i creixement de la ciutat de Barcelona.

Es compliran els cent vint-i-cinc anys del naixement, el 1892, d’Andreu Nin, Pau Romeva, Carles Soldevila, Aurora Bertrana, Lola Anglada, Josep Llorens Artigas, Josep Ensesa Gubert i Ricard de Baños. I de les defuncions d’Antoni de Bofarull i Emili Pi i Molist. També farà cent vint-i-cinc anys de la redacció de les Bases de Manresa i que Santiago Rusiñol va celebrar la primera Festa Modernista al Cau Ferrat de Sitges.

 

Centenaris il·lustres

La llista de personalitats del naixement de les quals es commemora enguany el centenari és extensa: Raimon Galí, Manuel Ibáñez Escofet, Enric Moreu-Rey, Josep Palau i Fabre, Josep Pedreira, Joan Reglà, Josep Maria Gironella, Heribert Barrera, Josep Romeu i Figueras, Manuel Viusà, Eugenio Nadal, Ventura Porta Rosés, l’actor Joan Camprubí “Joan Capri” i els cantants Luís Sancho Monleón “Jorge Sepúlveda” i Pedro Bonet Mir “Bonet de San Pedro”. Pel que fa a les personalitats traspassades fa un segle cal esmentar l’escultor Fidel Aguilar i, tal com s’ha dit més amunt, Enric Prat de la Riba.

El 1917 va ser també l’any de l’aparició del primer número del setmanari humorístic “TBO”; de la instal·lació, al parc de la Ciutadella, del “Desconsol” de Josep Llimona i de l’estrena, al teatre Victòria, de la versió teatral de “L’auca del senyor Esteve”, de Santiago Rusiñol.

D’altra banda, el mes de març d’aquest 2017 compliran 90 anys els escriptors Josep Maria Espinàs i Enric Badosa i aquest gener l’estudiós verdaguerià i primer rector de la Universitat de Vic Ricard Torrents complirà 80 anys. Els mateixos que fa de la creació  –el 1937, en època republicana–  de la primera Institució de les Lletres Catalanes.

 

Farà setanta-cinc anys

En els propers mesos compliran setanta-cinc anys els escriptors Narcís Comadira i Julià de Jòdar i els cantants Francesc Pi de la Serra i Guillermina Motta. També varen néixer el 1942, tot i que ja no són entre nosaltres, Terenci Moix, Enric Sió, Montserrat Figueras, Leonora Milà, Joan Alsina, i tres valencians: el periodista Toni Mestre, Ovidi Montllor i Manolo Valdés, de l’Equip Crònica.

Pel que fa a algunes de les personalitats traspassades ara fa setanta-cinc anys cal esmentar Màrius Torres, Ferran Valls i Taberner, Enric Morera, Irene Polo, Joan Peiró, Juli González, Antoni de Ferrater i Josep Baguñà, editor del “Cu-cut!” i “En Patufet”.

L’any 1942 va ser notori pel que fa a l’activitat editorial: es varen fundar les editorials Teide i Ariel; es van publicar en la clandestinitat, amb peu d’impremta de Buenos Aires, les “Elegies de Bierville”, de Carles Riba; i el règim franquista va autoritzar “Rosa mística”, un recull de poesies del sacerdot gironí Camil Geis que va ser la primera obra publicada legalment en català després de la Guerra Civil.

Unes quantes personalitats celebraran enguany el seu setantè aniversari: Jaume Cabré, Jordi Coca, Maria del Mar Bonet, Jordi Llovet, Biel Mesquida, Josep Piera, Màrius Gas i Àlex Broch. També es compliran setanta anys del primer concert de la Coral Sant Jordi, dirigit ja aleshores pel mestre Oriol Martorell, i de la primera convocatòria del premi de novel·la Joanot Martorell que, anys a venir, es convertiria en el premi Sant Jordi.

El mes de març farà seixanta anys que l’Agrupació Dramàtica Barcelonesa va estrenar al Palau de la Música la “Primera història d’Esther”, de Salvador Espriu.

 

Farà cinquanta anys

Un dels fets més rellevants que commemorarem aquest 2017 serà el mig segle del segrest de la imatge de la Mare de Déu de Núria per un grup de joves entre els quals hi havia l’activista Nemesi Solà. L’acció es va dur a terme el 9 de juliol de 1967 en el marc de la campanya “Volem bisbes catalans” i la prova d’aquesta relació la tenim en el fet que la imatge no va ser retornada fins al gener de 1972 coincidint, precisament, amb la presa de possessió de monsenyor Narcís Jubany com a arquebisbe de Barcelona.

Aquell 1967 varen obrir portes la sala Bocaccio, al carrer Muntaner de Barcelona, i l’escola de disseny Eina; a Terrassa Lluís Llach va fer el seu primer recital en públic; es varen inaugurar les parades de llibre de vell del carrer Diputació, darrere de la Universitat de Barcelona (ara ja desaparegudes); es va crear a Manresa el nucli fundacional del que acabaria sent el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya; TVE va començar a emetre el programa en català “Mare Nostrum”, de caràcter informatiu i literari; es varen obrir al passeig de Gràcia de Barcelona les dues primeres sales de cinema d’art i assaig: el Publi Cinema i el Savoy; a finals d’any es va estrenar “La piel quemada”, de Josep Maria Forn, la primera pel·lícula que abordava el tema de la immigració a Catalunya; i es va editar per primera vegada la nadala de la Fundació Jaume I.

El 3 de març la policia va detenir disset persones en un acte d’homenatge a Jordi Rubió i Balaguer a la Facultat de Dret. Quatre dies després en el transcurs de les gestions per alliberar-les es va produir la mort sobtada de Frederic Roda Ventura, degà del Col·legi d’Advocats. Una altra mort inesperada va ser la de l’editor Víctor Seix, el 21 d’octubre, de resultes de ser atropellat per un tramvia a Frankfurt mentre visitava la Fira del Llibre.

La relació de difunts de fa cinquanta anys es completa amb els següents noms: Agustí Esclasans, Artur Martorell, Carles Soldevila, Josep Obiols, Olga Sacharoff, Fèlix Millet i Maristany i el matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer.

Abans de tancar 1967 serà bo de recordar també els cinquanta anys de la publicació d’”Un lloc entre els morts”, de Maria Aurèlia Capmany, i “Totes les bèsties de càrrega”, de Manuel de Pedrolo.

El gener de 1977, fa quaranta anys, apareixia a Vic el primer número de la revista de poesia “Reduccions”; i a finals de febrer la companyia Dagoll Dagom estrenava a l’Aliança del Poble Nou “No hablaré en classe”, el seu primer espectacle teatral. El mes d’abril sortia el primer número de la revista d’història “L’Avenç”; el mes següent es va celebrar al Palau Blaugrana el festival de poesia Price-Congrés; i a finals de juliol el Saló Diana i el Parc Güell varen ser els escenaris de les Jornades Llibertàries Internacionals. En el marc del Congrés de la Cultura Catalana, que es va clausurar el desembre, es va crear l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. També va començar a funcionar la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, continuació de l’Associació Catalana d’Escoltisme que s’havia creat el 1959. El 30 de novembre la companyia Els Joglars va estrenar a Reus “La torna”, prohibida i perseguida per l’autoritat militar dos dies després. També es compleixen quaranta anys de la publicació de “Jo pos per testimoni les gavines”, de Carme Riera, d’“El temps de les cireres”, de Montserrat Roig i d’una cançó que ja ha esdevingut mítica: “A Margalida”, de Joan Isaac.

L’1 de maig de 1987 farà trenta anys que el Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat va reprendre les seves activitats després d’un incendi que el va destruir quatre anys abans. I el 12 de novembre de fa trenta anys el Parlament de Catalunya aprovava la Llei de creació de la Institució de les Lletres Catalanes, que recuperava la que s’havia suprimit al final de la Guerra Civil.

 

Farà vint-i-cinc anys

L’any 1992, a part de la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona, van començar les emissions de Catalunya Informació. Pel que fa a la llista de personalitats del món cultural que fa un quart de segle ens varen deixar cal esmentar les següents: Àngels Ferrer Sensat, Joan Fuster, Enric Moreu-Rey, Valerià Pujol, David Rosenthal, Joan Teixidor, Lluís Casassas, Ramon Calsina, Nèstor Almendros, Mary Santpere, Rosa M. Arquimbau i Joan Baptista Mengual “Isa Tròlec”.

Farà vint anys de la inauguració oficial, el setembre de 1997, del Teatre Nacional de Catalunya amb “L’auca del senyor Esteve”, i de la sortida de l’edició en català d’”El Periódico”. Aquell any ens varen deixar Blai Bonet, Miquel Estradé, Emili Granier-Barrera, Pere Ribot, Carme Serrallonga, Joaquim Vilà i Folch, Joan Corominas, Tete Montoliu, Gaietà Renom, Santiago Albertí, Juan Ramón Masoliver, Benet Ribas, l’il·lustrador Joan Ferràndiz, el ninotaire Joan Rafart “Raf” i el fotògraf Pau Barceló.

Tancarem aquesta relació d’efemèrides amb alguns fets esdevinguts el 2007, fa deu anys. El mes d’abril es va lliurar la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya als Setze Jutges; pocs dies abans Lluís Llach tancava la seva carrera musical amb dos multitudinaris concerts de comiat a Verges; i entre els dies 9 i 14 d’octubre la Fira del Llibre de Frankfurt va tenir la cultura catalana com a convidada d’honor. Aquell any ens varen deixar les següents personalitats: Francesc Candel, Carles Fontseré, Josep Maria Huertas, Sebastià Sorribas, Joan Vilacasas, Delfí Abella, Joaquim Xicoy, Lluís M. Xirinachs, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Gregori López Raimundo i Antoni Ribas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!