Totxanes, totxos i maons

Era ja fosc quan vàrem arribar (*) a Ca les Senyoretes d’Otos (recordo novament al lector barceloní que aquest nom l’ha de pronunciar amb la primera “o” ben oberta), punt de trobada per a tots els assistents a la Trobada de Blocaires de Vilaweb. Allí ens esperaven els bons amics Joan Olivares, l’amo de la casa com si diguéssim, i Pep Albinyana, el cervell organitzador de la Trobada.

El primer acte del programa va ser una xerrada amb col·loqui posterior de Vicent Partal a l’ajuntament d’Otos amb un títol si més no prometedor:  “Brèxit, Trump… què més ha de passar perquè ens preguntem cap on van el món i el periodisme?”. I val a dir que els resultats varen estar a l’alçada del que el títol, prometia: quatre o cinc dels presents varen sortir fermament decidits a trencar relacions amb la cosa aquella del Facebook que sembla que s’ha posat tan de moda entre el personal.

Tot seguit va arribar l’hora del sopar  –a can Senyoretes, és clar–  i en acabar les postres, l’apoteosi: un concert íntim en una sala de menjador annexa dels mestres Miquel Gil i Pep Gimeno “Botifarra”.

Un magnífic festival de música i de bona companyia que la gent de Vilaweb Ontinyent va enregistrar íntegrament i que des de fa uns dies ja es pot veure per You Tube. El concert ocupa cinc vídeos i, perquè comenceu a fer salivera, aquí sota us he penjat el primer. Els altres quatre els trobareu a partir d’aquest enllaç.

En acabar la festa uns quants ens vàrem haver de desplaçar fins a Carrícola per passar-hi la nit. Tot això, però, ja ho vaig explicar fa uns dies aquí.

En el següent apunt explicaré com va anar el segon dia de la Trobada. i us donaré la llista (amb els corresponents enllaços) de tots els blocaires assistents. Vejam si us agrada i, a més a més, us és útil.

(Continua aquí)

———————————————————————————————————————–

(*)  Dedico amb tot mereixement un paràgraf específic al bon amic Joan Grimalt, músic, filòleg, doctor en musicologia especialitzat en Mahler i una pila de coses més entre les quals hi ha la seva condició de blocaire intermitent amb un espai que es titula “Ja pensaré un títol” i que podeu seguir aquí. Ell va ser l’ànima generosa que em va acollir en el seu cotxe a l’anada i a la tornada entre Barcelona i la Vall d’Albaida. Unes quantes hores de viatge amenitzades amb una selecció musical de categoria. De les que a mi m’agraden; és a dir, que s’hi barrejaven sense complexos gent de tan bon escoltar com Trenet, Schumann, Ella Fitzgerald, Schubert o els Beatles. Puc dir, doncs, amb fonament que, gràcies al mestre Grimalt, he experimentat intensament allò del plaer doble de viatjar i educar el gust.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!