Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

13 de novembre de 2016
0 comentaris

Bonet de San Pedro canta “Rasca-yú”.

Complemento el meu apunt del passat cap de setmana dedicat a Jorge Sepúlveda amb aquest d’avui que parla del senyor Pere Bonet Mir, conegut en el món de la música com “Bonet de San Pedro”. Un cantant molt popular aquí en els anys 50 nascut a Palma el 17 d’agost de 1917 i que, com Sepúlveda, si la salut l’hagués acompanyat l’any vinent compliria cent anys.

La cançó que he triat és un fox-trot gravat el 1943 que, pel que recordo que m’explicava mon pare, va ser prohibida per la censura per les queixes formulades per l’Església a causa de la frase de la tornada  —“Rasca-yú, cuando mueras ¿qué harás tú? / Tú serás un cadáver, nada más“–  que era considerada herètica ja que negava frívolament l’existència de la vida eterna després de la mort.

Buscant més dades sobre aquesta cançó he trobat aquest curiós article (perdoneu-me: us faig enllaçar a una pàgina d’El País; espero que no m’ho tingueu en compte) amb insinuacions de plagi i en el qual s’atribueix aquesta censura a possibles al·lusions a la figura de Franco, a més a més del caràcter inequívocament necrofílic i poc reverent de la història que s’hi explica.

Aquí sota podreu sentir la versió original  –enregistrada en un disc de pedra fa setanta-cinc anys–  per Bonet de San Pedro y Los 7 de Palma. Em permeto cridar la vostra atenció en un parell de detalls de cap al final: el tractament musical quan la lletra fa esment a la sardana i, en la següent estrofa, la naturalitat amb què el lletrista ha col·locat el llatinot “ad hoc”.

 

 

I perquè no us perdeu cap detall, aquí teniu la lletra:

Rasca-yú

Rasca-yú, cuando mueras ¿qué harás tú?
Rasca-yú, cuando mueras ¿qué harás tú?
Tú serás un cadáver, nada más.
Rasca-yú, cuando mueras ¿qué harás tú?

Oigan la historia que contóme un día
el viejo enterrador de la comarca;
era un viejo al que la suerte impía
su único bien arrebató la Parca.

Todas las noches iba al cementerio
a visitar la tumba de su hermosa
y la gente murmuraba con misterio:
“es un muerto escapado de la fosa”.

Rasca-yú, cuando mueras ¿qué harás tú?
Rasca-yú, cuando mueras ¿qué harás tú?
Tú serás un cadáver, nada más.
Rasca-yú, cuando mueras ¿qué harás tú?

Hizo amistad con muchos esqueletos
que salían bailando una sardana
y mezclando sus voces de ultratumba
con el croado de alguna rana.

Los pobrecitos iban mal vestidos
con sábanas que ‘ad hoc’ habían robado
y el guardián se decía con recelo:
“estos muertos se me han revolucionado”.

Si no es bastante tétrica la historia,
los fuegos fatuos se meten en el lío
armando con sus luces tenebrosas
un cacao de padre y muy señor mío.

Rasca-yú, cuando mueras ¿qué harás tú?
Rasca-yú, cuando mueras ¿qué harás tú?
Tú serás un cadáver, nada más.
Rasca-yú, cuando mueras ¿qué harás tú?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!