Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

5 de setembre de 2016
0 comentaris

Les dues desaparicions de la Mare de Déu de Núria (1936-1941 i 1967-1972).

Ara com ara tot fa pensar que l’any vinent tindrà dues efemèrides notables. La primera està relacionada amb l’arquitecte, historiador de l’art i polític mataroní Josep Puig i Cadafalch del qual es commemoraran dues fites: els 150 anys del naixement i els 100 anys de la seva elecció com a president de la Mancomunitat de Catalunya substituint Enric Prat de la Riba que havia mort uns mesos abans. Per això el 2017, que serà Any Puig i Cadafalch, tindrem l’oportunitat de conèixer una mica millor la vida, l’obra i el pensament d’aquest personatge important i singular.

La segona commemoració notable de 2017 serà el cinquantè aniversari del segrest de la imatge de la Mare de Déu de Núria. Un fet que, ben mirat, no era pas la primera vegada que es produïa ja que gairebé trenta anys abans la venerada imatge va ser objecte d’una desaparició similar. Dels dos esdeveniments tenim llibres que ens en fan cinc cèntims.

Respectant l’ordre cronològic començo per la iniciativa de retirar la imatge de l’exposició pública el 22 de juliol de 1936 i emportar-se-la lluny. Feia pocs dies que havia començat la guerra civil i per evitar la seva destrucció gairebé segura mossèn Bonaventura Carrera i Fillet, capellà auxiliar del Santuari, va travessar la frontera amb el suport d’unes quantes persones més i va dipositar la talla del segle XII en mans amigues fins al 3 de febrer de 1941 que va tornar al seu lloc.

Al llarg dels quasi mil tres-cents dies d’exili la imatge va residir en territori suís (Lausana i Friburg) en un procés en el qual cal destacar la figura de Rafael Patxot, científic i mecenes català, que es va responsabilitzar de la custòdia i de Joan Estelrich que va fer de mitjancer per a la devolució. Si voleu més informació us recomano un llibre de Manuel Castellet que es titula  “L’exili de la Marededéu de Núria (1936-1941)” i que va publicar l’editorial Alpina l’any 2013. També val la pena saber que existeix un documental de 35 minuts de durada amb el mateix títol del llibre i que us recomano que vegeu si en teniu l’oportunitat (trobareu més informació aquí).

La segona desaparició, la de 1967, s’inscriu de ple en la campanya “Volem bisbes catalans” i en la progressiva i tímida recuperació de l’oposició catalanista al franquisme que havia començat uns anys abans. El 13 de juliol estava previst un acte de coronació de la Mare de Déu promogut pel règim franquista amb l’habitual parafernàlia de ministres i altes jerarquies del “Movimiento” empastifant el paisatge.

L’acte es va dur a terme, sí, però amb una reproducció de guix de la imatge ja que l’autèntica va ser retirada la nit del 9 de juliol per un escamot de sis joves  –un flequer, un químic, un estudiant de ciències, dos administratius i un fuster– sobre la identitat dels quals encara avui es manté l’anonimat. O gairebé, ja que darrerament ha sortit a la palestra la digníssima figura de Nemesi Solà, el flequer del grup. Per saber més coses sobre aquest home exemplar us recomano que no us perdeu aquesta entrevista.

La imatge fou retornada el 28 de gener de 1972, una data no gens casual ja que va ser el dia que Narcís Jubany prenia possessió del càrrec de bisbe de Barcelona. Pel que s’ha pogut saber aquells quatre anys i mig d’exili la talla va viure retirada en un racó discret i tranquil del pis del carrer Guilleries, al barri de Gràcia, on vivia el germà de Nemesi Solà.

Sobre aquests fets les Publicacions de l’Abadia de Montserrat varen editar l’any 1993 un llibre de l’historiador gironí Josep Clara que es va titular “Desaparició i retorn de la imatge de la Mare de Déu de Núria (1967-1972)” i que ara, un quart de segle després, demana urgentment una nova edició ampliada i posada al dia.

Paral·lelament em consta que també s’està preparant un documental sobre aquells fets (vegeu aquí) que penso que serà molt important ja que encara som a temps de donar veu a les persones que varen protagonitzar aquella aventura de dignitat i resistència de la qual molt aviat commemorarem mig segle.

Tant de bo el proper juliol  –un mes en el que han de passar un munt de coses a casa nostra– demostrem que sabem estar a l’alçada dels esdeveniments i coronem com es mereixen els esforços i sacrificis de tants i tants herois anònims que ens han portat fins aquí. La història del segrest de la Mare de Déu de Núria n’és una prova més. I ben singular, per cert.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!