Una altra escena inoblidable del cinema dels nostres anys. Molt en la línia de la que us vaig destacar setmanes enrere (aquesta). És la seqüència final de “Cinema Paradiso”, una pel·lícula de Giuseppe Tornatore rodada el 1988 i a la qual, francament, no li calen gaires presentacions.
Deixeu-vos emportar per la música d’Ennio Morricone i per les imatges que l’acompanyen: viureu dos minuts que valen molt la pena (vegeu-les aquí i també aquí). De fet, des que la vaig veure per primera vegada no m’he tret del cap la idea que Tornatore va escriure “Cinema Paradiso” amb la intenció de muntar un artefacte cinematogràfic que donés sentit precisament a aquest final.
Potser m’erro, però m’agrada pensar-ho…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!