Totxanes, totxos i maons

Passejo pel carrer Mallorca quan m’adono d’un grup de joves adolescents acompanyats d’una monitora que observen des de la vorera d’enfront la casa Thomas mentre van omplint d’anotacions les llibretes que traginen.

Travesso el carrer per apropar-me a la colla i tafanejar una mica. Quan hi arribo un dels nois se’m posa al costat i em pregunta molt decidit si sé quin nom té aquell edifici. “És la casa Thomas. Amb hac. No Tomàs; Thomas”, li responc.

De seguida se m’acosta la monitora, en aparença només tres o quatre anys més gran que la mitjana del grup, i m’explica que vénen del Vallès Oriental, que dedicaran el dia a fer una ruta pels edificis més emblemàtics de l’Eixample i que comencen per aquest perquè els agafa a prop de l’estació on han baixat del tren.

La felicito per la iniciativa i li explico que l’edifici és de Lluís Domènech i Montaner i que, si no em falla la  memòria, és uns anys anterior a la construcció del Palau de la Música Catalana per bé que en alguns elements ornamentals de la façana (les ceràmiques, principalment) es poden veure plantejaments que al Palau de la Música l’arquitecte va desenvolupar fins a l’apoteosi.

“Aquest senyor hi entén molt”, diu als alumnes que ja feien rotllana al meu voltant i prenien notes com uns desesperats. Just en aquest punt em surt la vena mestretites i els dic que Barcelona  –i molt especialment l’Eixample—  és una ciutat ideal per passejar a poc a poc i alçant la mirada per gaudir de les meravelles que l’arquitectura ofereix a la contemplació del vianant encuriosit.

“No us podeu imaginar la pila de coses boniques que us perdeu mentre camineu amb els ulls clavats a la pantalla del mòbil”, he dit per tancar el meu sermó. M’han obsequiat amb algunes rialletes de commiseració, els he desitjat una bona feina i he seguit el meu camí.

Quan he arribat a Llúria he tombat cap avall i m’he aturat un moment  –ho confesso–  per treure el mòbil i veure si havia arribat un correu que estava esperant. Ha estat una cosa ràpida, eh? I segur que cap nano del grup m’ha “pillat”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!