Totxanes, totxos i maons

Cap a les 9 i cinc minuts d’aquest vespre estava previst que jo aparegués a l’informatiu “Catalunya Vespre” de Catalunya Ràdio fent la meva col·laboració a la secció “L’Estripada”. De fet, ja la tenia enllestida quan ahir, dijous, cap al tard varen avisar-me de l’emissora que finalment no hi hauria informatiu (ni, per tant, la meva col·laboració) perquè s’havia interposat la retransmissió d’un partit de bàsquet del Barça.

Com podeu suposar, la meva opinió sobre aquest insuportable esport dels partits que mai s’acaben i que sempre arriben empatats a l’últim minut no ha millorat gaire amb la notícia. Però, en fi… deixem-ho córrer.

Al que no renuncio, però, és a empassar-me el text que ja tenia escrit sense donar-li una oportunitat de difusió per la xarxa. I com que toca un tema d’actualitat  –la imminent campanya electoral–  el penjo ara al Bloc en format de Totxana.

Vejam si us agrada:

Campanya electoral

(L’Estripada que s’havia d’emetre el divendres 3 de juny de 2016)

Si no es produeix cap cataclisme, d’aquí a just una setmana començarà la campanya electoral. Quina mandra, Déu meu, tornar amb els rituals de sempre: les banderoles plenes de líders ensenyant, riallers, les dents, les enquestes als diaris, els debats, les tertúlies, les declaracions dels polítics i les corresponents contradeclaracions, aquelles cartes que arriben a casa i que van directes a la paperera, els mítings (ai, els mítings, amb tots aquells joves asseguts ben cofois darrere del líder que sempre em fan pensar “¿ja deuen saber-ho, els seus pares?”).

Diuen que les campanyes no es fan pels que ja tenim el vot decidit, sinó pels indecisos. Deu ser veritat, però jo tinc la impressió que després de tot el que portem viscut en els darrers anys, a Espanya i aquí, tothom ja sap el pa que s’hi dóna i, per tant, m’imagino que la bossa dels indecisos deu ser força magra.

Després tenim aquella andròmina de la “jornada de reflexió”, amb la fotografia dels líders en grup i sense corbata a la portada dels diaris. I l’endemà, per tancar el dia de les votacions, ens arriben les dues hores més insuportables de l’any: les que van del sondeig a peu d’urna de les 8 del vespre fins a l’aparició dels primers resultats fiables. Dues hores de tertúlies avorrides i sense substància que es fan llaaargues com un dia sense pa.

D’altra banda, no ens enganyem: l’acte del proper divendres serà un mer tràmit perquè, de campanya electoral, ja fa molt temps que n’estem vivint.

I, per si a algú li interessa, sàpiguen que a casa votarem. I ho farem perquè ja tenim una edat i recordem prou bé de quina manera ens varen fer gruar el dret a les urnes com per ara prescindir-ne alegrement.

I, sobretot, votarem amb la certesa que aquesta vegada sí. Que ja s’ha acabat això d’ajudar els espanyols a decidir qui i com els governarà els propers anys. Serà, com aquell qui diu, un “facin, facin, que nosaltres anem passant, eh?”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!