Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

14 d'abril de 2016
0 comentaris

Un premi amb el nom del cosí Delfí.

Abans d’ahir, dimarts, es varen complir vuit anys de la mort de Delfí Colomé, el cosí Delfí. En vaig parlar aquí quan la seva mort  –lluny: ni més ni menys que a Seül— era imminent i aquí quan, tres dies després, el final que es veia venir ja s’havia consumat.

El Delfí formava part de l’extensa nòmina de cosins de l’A. Una nòmina en la qual, quatre anys després, vàrem haver de lamentar una segona baixa: la del Josep Maria, savi en un munt matèries admirat i reconegut arreu (vegeu aquí), i encara l’any passat una tercera i potser les més inesperada: la de la Núria (vegeu aquí).

Ve a tomb aquesta introducció necrològica perquè el passat 1 d’abril el conseller de Cultura de la Generalitat va anunciar la creació del Premi Delfí Colomé de suport a la creació i producció de dansa tradicional. El premi té com a objectiu promoure noves propostes que parteixin de la tradició i del llenguatge de la dansa d’arrel tradicional i està dotat amb 10.000 euros que hauran de ser invertits en la producció del projecte guanyador.

La nota de premsa que anunciava aquesta lloable iniciativa explica amb tot detall els requisits necessaris per optar al premi i la podeu llegir en aquest enllaç. El que no em resisteixo a reproduir aquí és la nota biogràfica del Delfí perquè estic segur que us ajudarà a conèixer millor la seva trajectòria humana, professional i artística:

“Delfí Colomé Pujol va néixer a Barcelona el 1946, fill d’una mare cantant i balladora i d’un pare emprenedor. Els seus inicis en el món de l’art van ser acompanyant al piano els assajos de diversos esbarts de Gràcia i, més endavant, dirigint cobles en ballades de dansa tradicional. La seva carrera va ser molt prolífica, tant en l’aspecte de la música com en el de la dansa. En molts escrits sobre la seva vida se l’anomena Home del Renaixement.

La seva tesi doctoral va ser sobre coreografies inspirades en la Guerra Civil espanyola, amb la qual va obtenir un Cum Laude per la seva feina. Va publicar dos llibres sobre dansa i diverses composicions musicals. Colomé va morir a Seül (Corea del Sur) l’abril del 2008 sent ambaixador d’Espanya a la capital coreana.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!