Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

11 d'abril de 2016
3 comentaris

Aquell rètol del cinema Roxy…

Tenia una dèria entre cella i cella des de fa bastant temps. Una dèria que es basava únicament en la meva memòria i de la qual m’era impossible trobar dades per verificar-la. Ara, però, em sembla que ja n’he tret l’entrellat.

Tot va començar fa set o vuit anys quan un dia, circulant amb la moto per la Travessera de Gràcia (venia de la zona on abans hi havia el cinema Delicias), vaig girar cap a l’esquerra per baixar cap al centre pel carrer Bailèn. Tot just entrar en aquest carrer i a mà dreta (més concretament en el número 237) vaig veure el rètol d’una sabateria que em va cridar l’atenció.

El nom de la botiga era Rody i la caligrafia de l’esmentat rètol em recordava moltíssim una imatge fugaç que jo tenia del rètol que hi havia a la façana del mític cinema Roxy de la plaça Lesseps. Un local que es va inaugurar l’abril de 1941 i que va tancar portes definitivament el novembre de 1969.

El rètol amb el logotip de la sabateria el podeu veure a la fotografia que encapçala aquest apunt. També el teniu amb més detall a la pàgina web (aquesta) de l’establiment on, de passada, us assabentareu que Rody és una empresa especialitzada en calçat per a peus delicats que va ser fundada l’any 1939. Si fa no fa per la mateixa època que va obrir portes el Roxy.

Jo tenia el ferm convenciment que el rètol que acabava de contemplar em remetia a l’altre però, alhora, em sobtava tanta seguretat perquè ni la plaça Lesseps ni el cinema Roxy formen part dels escenaris per on va transcórrer la meva infantesa i l’adolescència. Tot i això, ho repeteixo: jo “sabia” que entre els dos hi havia molta similitud.

La via per aclarir els meus dubtes era bastant senzilla, si més no en aparença. Es tractava de buscar en algun lloc una fotografia de la façana del cinema Roxy que mostrés amb claredat el rètol. Però a l’hora de la veritat la meva cerca era infructuosa. A finals de l’any passat vaig decidir-me a enviar un escrit al Taller d’Història de Gràcia (aquí) explicant-los l’afer i demanant-los que m’orientessin, però no vaig rebre cap resposta.

Fins que el dissabte passat, tot il·lustrant un article sobre l’última novel·la de Juan Marsé en el suplement de Cultura de La Vanguardia, vaig trobar la imatge que em faltava. Aquesta:

Cine Roxy.pdf      (cliqueu al damunt)

Com podeu veure, la memòria no m’enganyava: els dos rètols són pràcticament idèntics amb l’única variant de la lletra que els diferencia. A més a més el peu de la fotografia de La Vanguardia remetia a un “Arxiu JMC” que jo, a primer cop d’ull, vaig adjudicar a Juan Marsé Carbó.

Tot emocionat per la troballa el mateix dissabte vaig escriure una altra vegada al Taller d’Història de Gràcia explicant-los la novetat. Aquesta vegada, però, vaig tenir sort perquè poca estona després em responia el senyor Josep Maria Contel (JMC), membre del Taller, que m’explicava que la fotografia pertanyia al seu arxiu i que l’havia deixat dies enrere a Lluís Permanyer per il·lustrar l’article que finalment ha confirmat la meva intuïció.

Pel que fa a la coincidència de les lletres dels dos logotips el senyor Contel em diu que, evidentment, pertanyen a la mateixa família tipogràfica i que li sona que en una determinada època  –primers anys quaranta, potser– es varen posar de moda. És a dir, que en podrien haver hagut encara unes quantes més, de coincidències.

Segurament algú dotat amb un esperit més corcó que el meu trobarà aquí una nova via en aquest assumpte tot endegant  –al FAD, per exemple–  una recerca dels orígens i desenvolupament a casa nostra d’aquesta tipografia. Ho deixo obert per si algú s’hi vol enganxar.

Jo, francament, després de la troballa  –i de comprovar que, de moment, ni la memòria ni la curiositat no em fa gaires catúfols–  em dono per satisfet explicant-la aquí.

  1. El recordo perfectament. Va ser el cine de la meva infantesa on hi anàvem sovint amb la família, ja que jo vaig nèixer i viure fins al 20 anys, a una de les primeres cases de la República Argentina, molt a tocar de Lesseps.
    Tinc grans records del cine Roxy, amb una platea immensa…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!