Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

30 d'abril de 2016
0 comentaris

“Un siseñor con las patas verdes”, Vainica Doble (1984).

L’any 1984 les senyores de Vainica Doble ens varen tornar a meravellar als seus incondicionals amb un magnífic disc doble de nom “Taquicardia” i editat per Nuevos Medios.

Dintre d’aquell disc hi havia una esplèndida cançó de quasi cinc minuts titulada “Un siseñor con las patas verdes” que és la que avui us he seleccionat per alegrar-vos el cap de setmana. Pel que sé, el significat d’aquest títol tan estrany (ja sabeu que els espanyols parlen “raro”) prové d’una expressió de la zona de Castilla que s’utilitza quan algú demana una cosa fins a posar-se pesat: “¿Qué me compraràs? ¿Qué me comprarás?” “¿Que qué te compraré? Un siseñor con las patas verdes”.

Per entendre’ns, vindria a ser com un “demà m’afaitaràs”, però en llengua juleia.

Sigui com sigui en aquesta cançó Carmen Santonja i Gloria van Aerssen ens ofereixen una de les declaracions d’amor d’una senyora a un senyor (casat) més fresques, directes, apassionades, desvergonyides i catxondes que he sentit mai.

Aquí podeu sentir la cançó:

 

I aquí teniu la lletra:

Un siseñor con las patas verdes

Carmen Santonja / Gloria Van Aerssen (Vainica Doble)

 

Quisiera ser leucocito y navegar por tus venas 
como si fuera un barquito bogando en la mar serena, 
y naufragar en la playa de tu corazón de arena.

Quisiera ser cigarrillo dentro de tu pitillera 
y esconderme en tu bolsillo para estar siempre a tu vera. 
Que nos mira tu mujer y se pone hecha una fiera.

Si tú esperas en la cumbre y yo te aguardo en el llano, 
nunca encenderemos lumbre del roce de nuestras manos, 
y qué tonta pesadumbre mirarnos siempre lejanos.

Si señor. Si señor que tú me pierdes. 
Si señor. Dame un “siseñor” con las patas verdes.

Quiero ser idea fija y acomodarme en tu mente, 
entrando por la rendija abierta de tu inconsciente 
y que te sea inevitable tenerme siempre presente.

Quisiera ser inicial en incrustación bordada, 
un motivo ornamental en el centro de tu almohada, 
que amanezca tu mejilla con mi nombre señalada.

Voy a asaltar tu castillo con audacia delincuente 
y voy a hacer picadillo de tus ideas decentes. 
Házmelo algo más sencillo tendiéndome a tiempo un puente.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!