Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Els premis a obra nova

Tal com mana la tradició el repertori de premis literaris de l’any va començar la nit del dia de Reis amb el premi Josep Pla que va guanyar Andreu Carranza amb “El poeta del poble”; el 20 de gener la festa dels premis Ciutat de Palma va tenir un gust agredolç ja que el Joan Alcover de poesia se’l va emportar Jordi Ibáñez Fanés amb “Davant la tomba d’Orfeu” mentre que el Llorenç Villalonga de narrativa es declarava desert. Encara tres premis més abans de tancar gener: el Memorial Agustí Vehí, dintre del programa del “Tiana Negra”, a Lluís Bosch per “Besós Mar”; el premi Edebé de literatura juvenil a Care Santos per “Mentida”; i el premi Crims de Tinta, dintre del programa del BCNegra, a Emili Bayo per “Puta pasta”.

Febrer, en canvi, va ser més discret i es va saldar només amb dos premis: el Ramon Llull a Xavier Bosch per “Algú com tu”, i el Maria–Mercè Marçal de poesia a Carles Dachs per “A dalt més alt”.

El 6 de març es va conèixer el guanyador de l’edició que hauria tocat fallar l’any anterior del premi El Lector de l’Odissea, que va canviar d’editorial col·laboradora: de Proa a La Magrana. El guardó va ser per Raquel Ricart amb “El temps de cada cosa”. Uns clàssics de cada mes de març són els premis Recull de Blanes que en l’edició de 2015 varen distingir Xavier Vidal per “Destins inesperats” (narrativa), Xavier Jové per “Equilibristes” (conte infantil), Isabel Oliva per “Passeig d’hivern” (poesia), Irene Tarrés per “Chureca” (teatre) i Esteve Molero i Josep Lluís Micó en retrat literari i periodisme, respectivament. Dos premis mes per acabar març: el Roc Boronat a Agustí Vilar per “Grans abans d’hora”, i el premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez d’Alcoi a Imma López Pavia per “Santuaris”.

El 10 d’abril es va saber que el jurat del premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa havia decidit declarar-lo desert i destacar només una obra com a accèssit: “El casalot”, de Jordi Casas. Pels volts de Sant Jordi –-temporada alta pel que fa als premis literaris– vàrem tenir notícia de cinc veredictes més: el premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni a Jordi Julià per “Post-Its”; els premis de la Vila de Lloseta a Jovi Lozano-Seser per “El traductor”, en narrativa, i a Antoni Riera per “Jo és un altre”, en poesia; el Martí Dot de poesia a Raquel Santanera per “Teologia poètica d’un sol ús”; el Bernat Vidal i Tomàs de poesia a Maria Sevilla i París per “Dents de polpa”, i els premis Alfons el Magnànim de València que en narrativa varen distingir Vicent Usó per “Les veus i la boira” i en poesia a Joan Carles González Pujalte per “Rastres de l’escapista”.

La temporada alta dels premis literaris va continuar el mes de maig amb un total de set convocatòries. El dia 5 es coneixia el veredicte del premi d’assaig Josep Irla que distingia el lingüista Pau Vidal per “Els termes del conflicte”; l’endemà, els Jocs Florals de Barcelona els va guanyar Miquel de Palol amb el poemari “Dos cors per una bèstia”; les tres modalitats dels premis literaris de Cerdanyola del Vallès varen donar les següents guanyadores: Sònia Parella amb “Baraka: la forja d’un destí” (novel·la), Glòria Coll amb “Territori inhabitable” (poesia) i Azucena Moya amb “L’home del barret” (narrativa breu). El premi de poesia Josep Maria López Picó el va guanyar Empar Sáez amb “Quatre arbres”. Els premis Vila d’Ascó varen anar a mans de Miquel Reverté per “Defenseu-nos en batalla” (narrativa) i Francesc Cullera per “A l’ombra del record” (poesia). Els premis Ciutat de Tarragona es varen distribuir de la manera següent: el Pin i Soler de narrativa a Salvador Company per “Sense fi”, el Tinet de narrativa curta per internet a Nela Miralles per “Els noms de les vaques” i el Vidal Alcover de traducció a Gabriel de la S.T. Sampol pel seu projecte de traduir “Peregrinaçao”, de Fernao Mendes Punto. Finalment la llista de premis de maig la va tancar el premi Jordi Domènech de traducció de poesia que va guanyar Corina Oproae per la traducció de “Patria Mea A4”, de la poeta romanesa Ana Blandiana.

L’11 de juny el premi de poesia Manel García Grau el va guanyar Carles Miret i Estruch amb l’obra “Auir”. Dos dies després es feien públics els premis Ciutat d’Olot amb tres modalitats: el Marià Vayreda de prosa narrativa a Víctor García Tur per “Els ocells”, el Joan Teixidor d’haikús a Emília Rovira Alegre per “Oslo”, i el Caixa Girona de novel·la juvenil a Laura Casanovas per “Un estiu a la fi del món”. L’Amadeu Oller de poesia, un dels premis més veterans del país, va ser per Laia Carbonell i la seva obra “Finlàndia”. El premi Sant Joan de novel·la el va guanyar Najat el Hatchmi amb “La filla estrangera”. El Guillem Cifré de Colonya, de narrativa infantil i juvenil, va ser per Xavier Vernetta amb “El pare és un tarambana”. L’últim cap de setmana de juny es va concedir el premi Ferran Canyameres de novel·la a Llorenç Capdevila per “Pacte de silenci”.

El parèntesi estival de juliol i agost es va resoldre amb tres veredictes: el premi de relats 7lletres a Xavi Ballester per “Porexpan i polaroids”; els premis Ciutat de Badalona, amb quatre modalitats, a Jordi Ortiz per “Oprimits” (narrativa), Manel Aljama per “Futur imperfecte” (narrativa juvenil), Joan Carles González Pujalte per “Esbós, teoria i poètica de la nou” (poesia) i Ferran Juanmiquel Pla per “La filla de Chagall” (teatre breu); i a finals d’agost el premi de narrativa Ribera d’Ebre se l’emportava Jesús M. Tibau per “El nostre pitjor enemic”.

La represa de la temporada ens va portar, a principis de setembre, tres premis en un mateix cap de setmana: el Núvol de contes a Andrea Jofre per “La final”; el Pirineu de narració literària a Eva Comas per “La serp de foc” i el premi Enric Valor de novel·la en valencià a Víctor Labrado per “No mataràs”. El 17 de setembre es donava a conèixer els resultats de l’extens cartell dels Premis Literaris de Girona que va tenir els següents guanyadors: Albert Villaró per “La bíblia andorrana” (Prudenci Bertrana de novel·la), Ponç Pons per “Camp de bard” (Miquel de Palol de poesia), Gustau Nerín per “Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica” (Carles Rahola d’assaig), Joan Antoni Martín Piñol per “Pizzaboy” (Ramon Muntaner de literatura juvenil), Xarim Aresté per “A l’Univers li sua” (Cerverí a la millor lletra de cançó) i el magazín cultural “Catorze” (Lletra per a projectes digitals). La llista de premis de setembre la tanca el Bernat Capó i Vidal de difusió de la Cultura Popular que va guanyar Agnès Vidal amb “Fem safareig”.

Octubre va obrir l’últim trimestre de l’any, un període que, com Sant Jordi i rodalies, també podem considerar de temporada alta en tot allò referent a resolucions de convocatòries de certàmens literaris. El 3 d’octubre Jordi Julià obria el foc guanyant el Premi Internacional Walter Benjamin d’assaig amb “Els cants de l’èxode. Figuració poètica de l’exili republicà de 1939”. Els premis Cruïlla, amb dues modalitats, varen tenir els següents destinataris: premi Vaixell de Vapor de narrativa infantil a David Cirici per “El vol de l’oreneta”, i premi Gran Angular de narrativa juvenil a Llorenç Capdevila per “L’herència del vell pirata”. El 10 d’octubre el premi Soler i Estruch de l’Ajuntament de Castelló de la Ribera va ser per Elvira Cambrils i la seva obra “Vestida de lluna”. El premi de teatre Quim Masó va anar a mans d’Albert Arribas i Centaure Produccions per “F.R.A.U.”. El premi Born de teatre a Sergio Martínez Vila per “L’obediència de la dona del pastor”. El premi Nèstor Luján de novel·la històrica a Tània Juste per “Temps de família”. El premi de novel·la curta Just M. Casero a Josep Maria Pagès i Escolà per “Blat”. Els premis literaris Ciutat de Xàtiva, de periodicitat biennal, es varen distribuir de la manera següent en les seves tres modalitats: Josep Franco per “Cinc cadàvers” (narrativa), Carles Vicent Siscar per “Exposició temporal” (poesia) i Josep Lluís Cebrià per “Els fumerals de rajola de Xàtiva, monuments de la industrialització” (assaig i investigació). El premi Godó de periodisme va ser per Carles Porta i l’obra “Li deien pare”. Finalment, el 31 d’octubre es varen fallar els Premis Octubre de València amb els següents guanyadors: Miquel Àngel Estradé per “L’assassí que llegia Vidal Vidal” (Andròmina de narrativa), Josep Ramon Bach per “Secreta dàlia” (Vicent Andrés Estellés de poesia), i Ferran García-Oliver per “Nació, ancestres i ADN” (Joan Fuster d’assaig).

Novembre va portar-nos el segon premi El Lector de l’Odissea que es fallava en pocs mesos. En aquesta ocasió va ser el que corresponia ja a l’edició de 2015 i el va guanyar Laura Tejada per “Un cop morta”. El premi de novel·la Fiter i Rossell va ser per Maria Encarnació Bellostas i “La nena de la casa de la bauma”. Un altre certamen amb un ampli repertori de modalitats és el dels Premis Ciutat d’Alzira que varen donar els següents guanyadors: Joanjo García per “El temps és mentida” (novel·la), Enric Lluch per “Mònica, Tonet i l’home que sabia fabricar flautes de canya”, Gemma Li-enas per “La venjança dels panteres negres” (narrativa juvenil), Mercè Climent per “Infinitament” (poesia), Francesc Torralba per “L’imperi de la incomunicació” (assaig), Xavier Puchades per “Saqueig” (teatre), i Pedro Gómez-Romero per “Creadors de futur” (divulgació científica). El 13 de novembre els Premis Literaris de Lleida varen atorgar els guardons següents: el Josep Vallverdú d’assaig a Xavier Duran per “L’individu transparent. Dels raigs X al Big Data”, i el Màrius Torres de poesia a Jordi Virallonga per “Amor de fet”. El premis Ciutat de Sagunt varen ser per a Jesús Girón Araque per “Inventari de fragilitats” (poesia), Francesc Gisbert per “En un món de bojos” (narrativa), i Joan Ramon Gironès per “La nit ens atrapa” (teatre). El premi Carlemany al foment de la lectura es va concedir a Jordi Ortiz per “Vorejant el límits”. El 20 de novembre va ser el torn dels Premis Literaris de Gandia amb les seves dues modalitats habituals: el Joanot Martorell de narrativa a Lucia Petrelli per “Cadenes”, i l’Ausiàs March de poesia a Xavier Macià per “Obre les mans”. I encara hi va haver temps l’últim cap de setmana de novembre per concedir dos premis més: el Documenta a Alícia Kopf (Imma Ávalos Marquès) per “Germà de gel”, i la Beca Emili Teixidor per a Joan Calsina i el seu projecte de novel·la “La ciutat de Déu” que publicarà Columna el 2017.

Desembre, l’últim mes de l’any, va començar amb el premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític a Francesc Torralba per “Lideratge ètic. L’emergència d’un nou paradigma”. El 3 de desembre es varen conèixer tres premis més: l’Helena Jubany de narració curta o contes per ser explicats a Dídac Micaló per “La nit que gairebé em converteixo en tiberi”; el Cavall Fort a Teresa Guiluz per un recull de tres contes de terres llunyanes i exòtiques; i els Premis Benvingut Oller de Catarroja a Josep Piera per “Europa al vol” (narrativa), Vicent Usó per “La retratista d’ànimes” (narrativa juvenil) i Ivan Brull per “Sobre l’unicorn” (poesia). La Nit de Santa Llúcia, festa gran de la literatura catalana, es va celebrar l’11 de desembre a Tortosa amb la següent llista de premiats: Pep Puig per “La vida sen-se la Sara Amat” (Sant Jordi de novel·la), Víctor Obiols per “Dret al miracle” (Carles Riba de poesia), Empar Moliner per “Tot això ho faig perquè tinc molta por” (Mercè Rodoreda de contes), David Plana per “Els encantats” ex-aequo amb Josep Maria Miró per “La travessia” (Frederic Roda de textos teatrals), Francesc Puigpelat per “La nena que es va convertir en mòbil” (Josep M. Folch i Torras de novel·les per a nois i noies) i Santi Baró per “L’efecte Calders” (Joaquim Ruyra de narrativa juvenil). El 12 de desembre es va saber que el premi Enric Valor de narrativa juvenil el va guanyar Jo-an Bustos per “Paraules de Júlia”; i la convocatòria que va cloure l’any 2015 pel que fa a premis literaris va ser la dels premis Barcanova: la modalitat infantil la va guanyar Joan Bustos per “Fina Ensurts”, i la juvenil Aina Sastre per “Quan arriba el moment”.

(Continua  –i acaba–  aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!