Totxanes, totxos i maons

Com cada mes de març des de fa uns quants anys la revista Serra d’Or publica el meu resum literari de l’any anterior. És un article bastant llarg que comença amb un resum dels esdeveniments més significatius de l’àmbit de les lletres catalanes, continua amb la relació dels guanyadors del premis més importants i acaba amb un parell d’apartats més. L’un dedicat als guardons i honors, i l’altre, el que clou la peça, que conté la llista de defuncions de l’any.

En el cas –molt improbable– que algú de vosaltres no hagi comprat la revista que no pateixi: en aquest apunt d’avui i en els dos que el seguiran podrà llegir el contingut íntegre de l’article. Espero que us sigui ben útil.

2015: commemoracions, premis, honors i guardons. Un resum de l’any literari

Joan Josep Isern. Serra d’Or, 675 (març de 2016)

Entre altres efemèrides d’importància, l’any 2015 en destaquen dues de llarga distància en el temps: el 750è aniversari del naixement, a Peralada, del cronista Ramon Muntaner i l’inici de les activitats commemoratives dels 700 anys de la mort de Ramon Llull, amb un ampli programa acadèmic i institucional que es desenvoluparà plenament al llarg de 2016.

Però si 2015 ha de passar a la nostra història cultural serà sens dubte per la seva condició d’Any de les Biblioteques amb motiu de complir-se un segle de la creació per part de la Mancomunitat de Catalunya de la Xarxa de Biblioteques Populars. Segons el manifest fundacional l’Any naixia amb una doble intenció: en primer lloc, fer balanç i donar valor al model bibliotecari impulsat per la Mancomunitat i consolidat pels governs en democràcia. I en segon lloc, proporcionar una reflexió sobre el model de biblioteca pública catalana dels propers anys.

Alguns fets de l’any 2015

L’any va començar amb la celebració, el 9 de gener, del 40è aniversari de la llibreria Documenta. Pocs dies després es va inaugurar a Girona la biblioteca Carles Rahola, equipada amb els recursos tecnològics més avançats, l’Institut Ramon Llull va anunciar que l’anglès ja és la segona llengua que publica traduccions en llengua catalana i el 30 de gener la revista russa “Afisha” publicava una llista dels cent millors llibres del segle XXI entre els quals hi havia la novel·la d’Albert Sánchez Piñol “La pell freda”.

L’1 de febrer va haver-hi relleu al capdavant de la llibreria 22 de Girona en jubilar-se Guillem Terribas, que la va fundar el 1978. Jordi Gispert va ocupar el seu lloc. El dia 13 Josep Creuheras va substituir el traspassat José Manuel Lara al capdavant del Grup Planeta.

El 3 de març es va constituir el Consell Social de la Cultura, un nou òrgan consultiu del Govern amb representants de la societat civil i l’administració. El dia 27, després de 21 anys a l’empresa, l’editora Ester Pujol va deixar les seves responsabilitats a l’editorial Columna i el Grup 62. El dia 28 l’escriptora i traductora Bel Olid va ser elegida presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. En la seva persona hi confluïen dues circumstàncies singulars ja que era la primera dona que ocupava el càrrec i, alhora, la presidenta més jove.

El 7 d’abril una exposició al claustre de la Biblioteca Pública de Lleida va obrir els actes de celebració dels 25 anys de Pagès Editors. El 23 la festa de Sant Jordi es va saldar amb un increment de facturació (un 6%) i de vendes d’autors catalans (53,6%). Els llibres més venuts en ficció varen ser “Algú com tu”, de Xavier Bosch; “El món blau. Estima el teu caos”, d’Albert Espinosa; “Un any i mig”, de Sílvia Soler; “Cremeu Barcelona!”, de Guillem Martí; “També això passarà”, de Milena Busquets; “Homes sense dones”, d’Haruki Murakami i “L’àguila negra”, de Joan Carreras. En l’apartat de no ficció els més venuts varen ser “És l’hora dels adéus?”, de Xavier Sala i Martín; “Ole tu!!!”, de Lluís Jutglar, “Córrer per pensar i sentir”, de Francesc Torralba; “Sàpiens. Una breu història de la humanitat”, de Yuval Noah; “No ens calia estudiar tant”, de Marta Rojals i “Desclassificat: 9-N”, de Vicent Partal.

El 6 de maig es va presentar la Setmana de Poesia de Barcelona. En el mateix acte es va anunciar que era la darrera edició que Sam Abrams dirigia el Festival de Poesia i que a partir de 2016 el relleu el prendria el poeta Manuel Forcano. El dia 15 es van celebrar els 20 anys de l’entrada en funcionament de La Infopista, el portal d’internet que va ser el precedent de Vilaweb. El dia 19 Quim Torra va substituir Josep Maria Roig Rossich en la direcció de la Revista de Catalunya. El 20 de maig es va presentar públicament la Societat d’Amics de Marcel Proust, presidida per l’advocat, economista i escriptor Amadeu Cuito i el dia 27 es va saber que la revista Saó, el setmanari penedesenc El 3 de vuit, el mensual La Borrufa, el diari digital delCamp.cat i el portal Núvol.com havien merescut la consideració de millors publicacions de l’any segons la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals.

El dia 11 de juny Joan Santanach i Suñol, especialista en l’obra de Ramon Llull, professor i coordinador de l’editorial Barcino, va ser nomenat Comissari de l’Any Llull. El 22 el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va acordar la incorporació del biòleg i escriptor Martí Domínguez a la Secció de Ciències Biològiques. El 23 l’escriptora Carme Riera va ser nomenada presidenta de CEDRO, l’entitat que vetlla pels drets de reproducció i la propietat intel·lectual dels autors; i el 25 de juny es va saber que la primera edició de la versió anglesa d’”Incerta glòria” s’havia exhaurit i que se’n preparava la segona.

L’1 de juliol, coincidint amb els sis anys de la mort de Baltasar Porcel, s’anunciava una gran exposició al Palau Robert sobre l’escriptor mallorquí que s’inauguraria el mes de novembre. El 22 l’editor Quim Torra va substituir Muriel Casals a la presidència d’Òmnium Cultural fins a les eleccions que l’entitat faria el mes de desembre; i el 31 de juliol, l’últim dia abans de les vacances, es varen disparar unes quantes alarmes arran de l’aparició als Encants Vells de Barcelona de llibres, quadres i altres peces procedents de la casa on havien viscut els pintors Maria Girona i Albert Ràfols Casamada.

Entre els dies 17 i 23 d’agost la 48ena edició de la Universitat Catalana d’Estiu va homenatjar Ovidi Montllor, Teresa Rebull, Joaquim Molas i també el compositor Enric Morera arran dels 150 anys del seu naixement.

L’1 de setembre Guillem d’Efak va deixar la direcció de l’agència de Carme Balcells. Del 4 al 13 es va celebrar al Pla de la Catedral de Barcelona la Setmana del Llibre en Català amb un gran èxit, tant pel nombre de visitants (que va augmentar en un 25 per cent) com pel volum de facturació (amb un 26 per cent d’increment). El dia 15 el ple de l’ajuntament de Xàtiva va nomenar fill adoptiu al cantant Raimon i a finals de mes va sortir la traducció alemanya d’”Incerta glòria” i Archipelago Books va publicar als USA la primera versió en llengua anglesa de “Vida privada”, de Josep M. de Sagarra, traduïda per Mary Ann Newman.

El dia 1 d’octubre Lluís M. Palomares, fill de Carme Balcells, va agafar les regnes de l’agència literària de la seva mare traspassada deu dies abans. El dia 3 la veterana llibreria de la Barceloneta “Negra i Criminal” va tancar definitivament les seves portes. El 13 Magda Puyo va ser elegida directora de l’Institut del Teatre. El 16 va començar a Sant Cugat la 15a edició del Festival de Poesia amb una nova denominació: Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat. I finalment el 24 d’octubre el govern de les Balears es va reincorporar a l’Institut Ramon Llull que havia abandonat el 2012 en unes circumstàncies polítiques molt diferents.

L’11 de novembre el Consorci del CCCB va acordar renovar durant dos anys més Vicenç Villatoro com a director mentre es prepara un concurs públic per escollir el seu successor. El 13 es va saber que la novel·la de Rafel Nadal “La maledicció dels Palmisano” havia venut els drets de traducció al francès, alemany, italià, holandès i polonès. Per les mateixes dates Open Letter Books publicava als USA la traducció de “Quanta, quanta guerra”, de Mercè Rodoreda, i Tamesis Books la versió anglesa de “Canigó”, de Verdaguer. L’últim dia de novembre el Patronat de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu va nomenar l’historiador Jordi Casassas i Ymbert rector de la UCE i es va celebrar al Palau de la Generalitat el solemne acte d’inauguració de l’Any Ramon Llull.

El dia 11 de desembre la UNESCO va designar Barcelona “Ciutat de Literatura”. El 15 es va fer públic que segons un estudi de l’Observatori Cultural de Gènere en els darrers 15 anys només un 18 per cent dels premis literaris en català els havien guanyat dones. El mateix 15 de desembre, en la Nit de l’Edició, els editors catalans van informar que preveien tancar 2015 amb un creixement superior al 0,6 per cent, alhora que reclamaven a les administracions un pla per al foment de la lectura. El 19 de desembre Jordi Cuixart va ser elegit president d’Òmnium Cultural. L’any va acabar amb una notícia carregada d’esperança ja que el 30 de desembre es feia públic que al llarg de 2016 la llibreria Nollegiu, del Poble Nou, canviarà d’ubicació i passarà de l’espai actual de 65 metres quadrats a un edifici de tres plantes de 80 metres quadrats cada una situat en el mateix barri.

(Continua aquí) 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!