Totxanes, totxos i maons

Avui l’estimat amic Francesc Castanyer compleix 100 anys i com que em consta que una de les primeres coses que fa cada matí quan es lleva a la residència on viu és connectar-se a les Totxanes, aprofito l’ocasió per colar-me en la seva intimitat i felicitar-lo de tot cor: per molts anys, estimat Francesc, en nom meu i de l’A.

Una felicitació que de moment es manté en la virtualitat de la xarxa, però que en la festa que s’ha organitzat per demà passat li podrem expressar en viu i en directe.

He dit que entrar a les Totxanes és una de les primeres coses que fa, però no la primera que és anar a buscar El Punt Avui –diari del qual, lògicament, és subscriptor des del primer dia– i en el mateix trajecte aprofita per fotocopiar la pàgina de La Vanguardia amb els encreuats del Serra i el Fortuny per tal d’anar fent, mentre esmorza, gimnàstica mental de la bona.

Estic segur que el nom d’en Francesc Castanyer no ha de ser gens estrany per a molts dels seguidors d’aquest Bloc perquè he parlat llargament d’ell i de la seva germana Maria, una dona també molt singular. M’he referit, per exemple, a la feina d’enginyer que ell va desenvolupar en el Pirineu i que va contribuir a l’electrificació de molts d’aquells remots indrets. Un procés que Pep Coll va descriure molt bé a la seva novel·la “El segle de la llum”.

També he parlat força de l’afició del Francesc als palíndroms i als encreuats, dels records de son pare, que va ser secretari personal de Josep Carner, de la col·lecció de trencaclosques amb què jugava quan era petit i que ja fa uns quants anys va donar al Museu del Joguet de Catalunya (Figueres) on se’n pot contemplar una petita part en una vitrina específica permanentment exposada al públic (*)… i, sobretot, he parlat amb enveja i admiració de la seva insaciable curiositat i ganes d’aprendre.

D’en Castanyer, que per damunt de tot és una bona persona, m’agraden moltes coses, però si hagués de triar-ne una destacaria aquesta que he esmentat fa un moment: les ganes d’aprendre. La seva afició a entrar en contacte i a meravellar-se amb noves experiències del món de la ciència, de la tecnologia i del coneixement. És, ras i curt, l’exemple perfecte de l’enginyer vocacional. És a dir, un humanista ple d’enginy.

Si voleu conèixer els diversos textos que li he dedicat al llarg dels darrers deu anys us recomano que entreu en aquest apunt que vaig escriure fa exactament un any, quan en va fer noranta-nou. Llegiu-lo amb calma i visiteu els set o vuit enllaços que allí trobareu per tal d’arribar a fer-vos una idea ben precisa de la grandesa del nostre amic centenari.

Encara no fa ni tres mesos que em va donar una altra prova de la seva insaciable curiositat: el passat 1 de desembre, després d’haver assistit jo a una magnífica sessió divulgativa del savi Andreu Valls  –enginyer també, per cert–  sobre la figura de Galileo Galilei, vaig escriure aquest apunt en el qual donava uns quants detalls del que allí se’ns va explicar. Aquell mateix dia em va arribar un correu d’en Francesc Castanyer demanant-me una via de contacte amb en Valls perquè el volia conèixer, no només per xerrar sinó per ensenyar-li la seva col·lecció de llibres científics i tècnics que ara mateix ocupa una part notable de la biblioteca de la residència on viu.

És un gran personatge, en Castanyer. I tots els que hem tingut el plaer de conèixer-lo sabem que d’homes com ell ja no se’n fabriquen. Que varen trencar el motllo. En la festa del dissabte, a part de fills, néts i nebots, segurament l’acompanyaran els col·legues del Club Palindromista Internacional que ell va contribuir a crear i a potenciar amb en Ramon Giner i Josep Maria Albaigés, ja traspassats. Són tots una colla de gent sàvia i eixerida de la qual, quan ens els trobem, l’A. i jo n’aprenem un munt. No cal dir que ja tenim ben preparada la llibreta per prendre notes ja que la celebració promet ser de les que difícilment s’obliden.

Estimat Francesc, fa dotze mesos vares complir 99 anys i d’aquí a dotze mesos en faràs 101. Estàs, doncs, a mig camí entre capicua i capicua i no hi ha qui t’aturi. Un entrepà de palíndroms, vaja. Just com a tu t’agrada…

——————————————————————————————————

(*) Precisament aquests dies el Museu del Joguet vol festejar també els cent anys del nostre home amb una exposició gairebé completa de tots els trencaclosques que els va donar. Els que s’exhibeixen habitualment i els que mai havien sortit a la llum. La mostra es titula “El món del trencaclosques”, es va inaugurar la setmana passada i es podrà visitar fins al 10 d’abril (vegeu aquí més informació).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!