Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

30 de gener de 2016
0 comentaris

“Ser un país de cultura, o no ser”. La meva “estripada” d’ahir a Catalunya Ràdio.

Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’estripada” de l’informatiu Catalunya Vespre, de Catalunya Ràdio.

Podeu també sentir-lo fent clic aquí.

 

Ser un país de cultura, o no ser

(L’Estripada del 29 de gener al Catalunya Vespre)

Va ser el bisbe Torres i Bages –de qui la propera setmana commemorarem el centenari del seu traspàs– qui va dir que ”Catalunya serà cristiana o no serà”. I tot i que algun estudiós posa en dubte que el venerable bisbe l’hagués pronunciada mai, la frase ja fa molt temps que ha arrelat entre nosaltres.

Ara mateix, a la vista del país sobirà que estem preparant, jo crec que hauríem de mentalitzar-nos que “Catalunya serà un país de cultura o no serà”. Sí, ja ho sé que la cultura no guanya conflictes bèl·lics ni equilibra balances de pagaments, però és l’índex que millor mesura la salut moral d’una col·lectivitat… La “salut moral”; és a dir, una cosa que no es resol només a base de pressupostos.

La cultura és de natural belluguet; no s’atura mai. I aquests dies, precisament, ens està oferint una de calenta i una altra de freda. Per una banda el diumenge es celebra, per vuitè any consecutiu, la gala dels premis Gaudí de cinematografia que distingeixen l’excel·lència en els camps de la producció, la creació i la interpretació que fem aquí. No som a Hollywood encara, però el cert és que el nostre cinema avança i que ja fa temps que està canviant allò que a principis de la dècada passada pregonava un castís que definia el cinema català com “una variant del dèficit públic”.

A l’altra banda, però, la freda: aquesta mateixa setmana hem sabut que després de vint anys de trajectòria centrada en la programació de música en directe, la continuïtat de la sala Heliogàbal penja d’un fil en espera que canviï la normativa que regula aquest tipus de locals.

Ai, la cultura… ¿La recorden, la cançó?: “Cultura és una paraula delicada, tan perillosa com la dinamita, generalment en manca més que en sobra, generalment tothom en necessita.”

Què n’és de savi, en Quico

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!