¿El sabeu, aquell del frare i el jesuïta que, fumadors empedreïts, volien saber si la seva addicció era compatible amb la pregària i, davant del dilema, van decidir preguntar al Papa?
El primer a fer la gestió va ser el frare: “Digueu-me, Sant Pare: ¿puc fumar mentre reso?” “Mai de la vida, fill meu! La pregària és una conversa amb Déu i no s’hi valen ni distraccions ni frivolitats.”
Tot i el resultat decebedor del frare, el jesuïta va decidir provar també sort: “Digueu-me, Sant Pare: ¿puc resar mentre fumo?” “I tant, fill meu! El contacte amb Déu per mitjà de la pregària ha d’amarar tots els moments de la teva vida. I no només a l’oratori, també quan vas pel carrer o ets a casa cuinant, llegint o descansant.”
Pensava en aquest acudit –que segurament coneixereu amb altres variants religioses (franciscans i dominics, monges i capellans, etc)– quan ha arribat a les meves mans “Prega-rock. 33 cançons amb valors”, un llibre d’Eloi Aran Sala, arquitecte i teòleg (poca broma) nascut a Barcelona el 1977, que acaba de presentar l’editorial Claret.
Les trenta-tres cançons que s’apleguen en aquest llibre són la destil·lació d’una feina interessant i no gaire coneguda que l’autor del llibre i el seu equip desenvolupen en el web Pregària.cat, més concretament en l’apartat dedicat a la música rock, des del mes d’agost de 2007. Si hi entreu (vegeu-lo aquí) us trobareu amb una llista –activa i creixent– de més de 500 cançons que comença amb el “Beautiful day” dels Queen i que aplega gent tan diversa com Mecano, Mishima, Phil Collins, Melendi, Shakira, Macaco, John Lennon, Manel o el gran Bob Marley. Cançons que, pel seu contingut, donen pistes o serveixen de pretext per fer algun tipus de pregària o de reflexió transcendent.
Tant en el web com, ara, en el llibre, en cada cançó trobareu la lletra original, la seva traducció quan s’escau, un comentari sobre el text seleccionat, unes pistes per al treball en grups (de meditació, pregària, catequesi…) i –això només en el llibre– dues coses més: un recurs complementari que tant pot ser una ampliació del que ja s’ha comentat com noves aportacions i una distribució estratègica dels trenta-tres temes al llarg dels diversos períodes que conformen l’any litúrgic.
Vet aquí, doncs, un llibre interessant que, evidentment, desplaurà a molts que se l’agafen amb paper de fumar (tant d’una banda com de l’altra) i que ve a demostrar que sí, que es pot pregar i escoltar Bob Marley. De manera successiva i també alhora.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si es vol aprofondirt amb el tema del cant i lloança a Déu (des d’una perspectiva dels adventistes del setè dia), us proposso aquesta informació (la secció 8[“El uso de la voz en el canto”] del llibre d’Ellen G. White “La voz. Su weducación y uso correcto”:
https://m.egwwritings.org/es/book/1775.1879#1879
Atentament