Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
“Espanya té por”, diu Francesc Cabana (estan cagats, vaja).
El qui em segueixen per les xarxes socials o per aquest Bloc ja saben que fa mooolt temps que vaig dient que España ho tindrà molt negre el dia que marxarem. Per això, precisament, perquè en són molt conscients, vaig repetir quasi “ad nauseam” que, senzillament, ESTAN CAGATS.
Ho vaig dir en aquest apunt de fa més de tres anys i, molt més cap aquí, en aquest altre que forma part d’una sèrie de set apunts en els quals analitzava els resultats del 27-S. I el diumenge passat ho deia també un home ben poc sospitós d’eixelebrament com és l’historiador Francesc Cabana en el seu article setmanal al diari El Punt Avui.
Podeu llegir-lo fent clic aquí directament al web del diari (mentre sigui consultable) o anar directament aquí sota on trobareu el text íntegre. D’una manera o de l’altra, fareu molt bé de no passar-hi de llarg.
I, sobretot, no us perdeu el final, quan diu que, en el moment que estiguem a punt de marxar, ens preparem per ser generosos amb España. Ja va per aquí, la cosa, ja…
Espanya té por
Francesc Cabana (El Punt Avui, 6 de desembre de 2015)
Espanya té por. Jo també en tinc, si penso en les conseqüències d’aquesta por. Espanya té tot el poder polític, controla els diners del catalans i és conscient que sense Catalunya, Espanya patiria molt. I parlo des d’un punt de vista estrictament econòmic.
Catalunya té el 7% del territori de l’Estat, ben poca cosa. El 16% de la població, un percentatge que ens indica més concentració dels seus habitants i d’unes ciutats amb personalitat econòmica pròpia, mentre que les capitals castellanes, aragoneses i andaluses, entre d’altres, estan més aïllades i voltades de comarques agrícoles no gaire riques. El producte interior brut –PIB– dels catalans representa un 18% del de l’Estat, o sigui que cada un de nosaltres és més competitiu –produeix més– que la resta de l’Estat. Les exportacions catalanes són el 25% del total de l’Estat espanyol.
Catalunya va ser la fàbrica d’Espanya fins ben avançat el segle XX. Amb les inversions americanes, el poder polític espanyol es va adonar que la indústria tenia una gran importància. Espanya havia fracassat en la seva revolució industrial al segle XIX, mentre que Catalunya en va ser pionera al sud d’Europa. La crisi d’Abengoa és la de la primera i única gran empresa andalusa i la seva desaparició suposaria un daltabaix. El turisme ha estat i és un motor de desenvolupament econòmic. I difícilment deixarà de ser-ho per a nosaltres, gràcies a la situació geogràfica i a la inestabilitat dels països àrabs al vessant sud del Mediterrani. El turisme rus, per exemple, tornarà poc o molt a Catalunya, ja que no pot anar a Turquia i no anirà a Egipte, que eren les seves principals destinacions. Barcelona té una marca internacional molt positiva, mentre no la fem o ens la facin malbé. Si parlem de diners, tots els experts seriosos saben que Catalunya és solidària amb la resta de l’Estat. Quan l’inefable ministre Montoro i la no menys inefable Soraya Sáenz de Santamaría diuen que gràcies al govern espanyol es pagarà els farmacèutics catalans, s’obliden d’afegir-hi que per cada 100 euros que rebem, l’administració espanyola ha rebut abans 120 euros dels contribuents catalans. Barcelona és un dels primers ports del Mediterrani i la frontera catalanofrancesa, el primer accés a Europa des de la península.
El govern espanyol fa rotundes afirmacions sobre la unitat indestructible de l’Estat. És una crida als sentiments de la població espanyola, al mateix temps que insisteix que Catalunya no rebrà mai res que la distingeixi de la resta. Però, a més, Espanya té por de les conseqüències econòmiques d’una possible separació de Catalunya. Aquí alguns parlen dels problemes que tindria una Catalunya estat. ¿I els que tindria Espanya sense Catalunya? Per això, comparteixo la seva por. Si el procés tira endavant, no veurem tancs a la plaça de Catalunya, però tot el poder polític de l’Estat està abocat a escanyar-nos. Per això, penso que hem d’estar preparats per ser generosos amb Espanya, si volem tirar endavant. Escòcia és un país que rep diners de la Gran Bretanya. Catalunya és un país que en dóna. S’adonen de la diferència?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No sé pas si Espanya està molt o poc temorosa del procés d’independència, però vist que ara per ara som els propis catalans els que ens ascanyem a nosaltres mateixos (amb això, la CUP-FAES fa molt bé el seu paper, com també el jovent d’ARRAN fa el paper de les camises pardes dels anys 30), el tip de riure de l’Estat espanyol no es pot descartar en cap moment.
Certament, a Espanya no li convé la independència de Catalunya. Però la UE també deu estar preocupada, ja que sap que Espanya sense els diners dels catalans, està en fallida econòmica (els bascos i navarresos també ho saben això, d’aqui les reticències vers els catalans: tenen por que el concert econòmic acabi sent retallat).
Atentament