Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

17 de novembre de 2015
1 comentari

Elogi del rellegir.

D’un temps ençà m’estic convertint en un actiu propagandista de la relectura. Un exercici, aquest de tornar a llibres que ja he llegit, que des que em vaig jubilar de crític literari  –i, per tant, em vaig desprendre de la servitud d’haver d’estar al dia de tot el que es va escrivint i publicant aquí–  practico sempre que puc.

I com que qui no té feina el gat pentina i no hi ha res més agosarat que la ignorància m’he atrevit fins i tot a confegir una breu teoria que em permet separar en tres tipologies diferents les relectures que faig. Tres tipologies que, per entendre-m’hi jo, he batejat com l’encuriosida, la tècnica i la plaent.

* La relectura encuriosida és aquella que m’apropa a llibres llegits anys enrere (de vegades, ai las, mooolts anys enrere) i que, en deixar-me un bon record, miro de recuperar ara per veure què passa. És una lectura que per damunt de tot excita la meva curiositat perquè, evidentment, el llibre és el mateix, però jo no. I aquest canvi no només em proporciona sorpreses interessants i divertides; també m’ajuda a avançar en el meu autoconeixement (que ja començo a tenir una edat). En els diaris de Jaime Gil de Biedma que s’acaben de publicar he trobat una frase que il·lustra això que dic: “Incluso una misma persona puede ser, en el curso del tiempo, diferentes lectores del mismo poema”. Sense especificar el meu veredicte d’ara (que me’l reservo), en aquest apartat hi posaria, per exemple, “Corazón”, d’Edmundo d’Amicis, el llibre de lectura que tenia a l’escola abans de començar el batxillerat i que va arribar un moment que me’n sabia trossos sencers de memòria. Un altre cas similar seria “Un yanqui en la corte del rey Arturo”, de Mark Twain, o més cap aquí “Estimada Marta”, de Martí i Pol“Ventada de morts”, de Pep Albanell, i uns quants més que ara no vénen al cas.

* La relectura tècnica d’un llibre és aquella que faig a la percaça de les pistes d’allò que se sol denominar “la cuina de l’escriptura” ; és a dir, la manera com l’autor se les ha empescat per explicar-nos la seva història. Que consti que quan donava classes a l’Aula de Lletres o a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu una de les coses que de bon començament explicava als alumnes era que en qualsevol llibre la lectura bona sempre és la primera ja que és quan el lector està absolutament a mercè de l’autor. Però que les lectures successives, un cop alliberats de l’enjòlit per l’evolució de la trama, són les que posen a la vista els trucs i els recursos de l’ofici que ha emprat la persona que ha escrit el text. A diferència de la tipologia anterior, en el meu cas solen ser lectures que faig immediatament després d’enllestir la primera. Poso tres títols recents com a exemple: “Jo confesso”, de Jaume Cabré, “L’altra”, de Marta Rojals, i “L’home manuscrit”, de Manuel Baixauli.

* La relectura plaent és la que, com el seu nom indica, faig per pur plaer. Són llibres als quals torno de tant en tant sabedor de tot el que hi trobaré i esperant amb desfici l’arribada d’aquella escena, d’aquell personatge o d’aquell diàleg que han aconseguit que per a mi aquella obra sigui memorable. És el mateix, si fa no fa, que li passa a la meva néta amb un DVD que tenim de Les tres bessones cada vegada que apareix la Bruixa avorrida i se li frustren tots els plans: el deu haver vist vint vegades però sempre ens demana que el repetim i mirant-li la cara en tinc prou per entendre tot això del plaer de les coses ja conegudes. En aquest apartat la meva llista és llarga i de gamma molt àmplia. Us faig un tast de quatre títols però, sortosament, en tinc molts més: “El petit príncep”, “Cien años de soledad”, “L’illa del tresor” o “Abans que el temps ho esborri”.

  1. No puc entendre d’on treus el temps per poder fer relectures. Has inventat el que jo sempre he somiat, que és la pastilla per no dormir, però que a la vegada no ens deixi cansats? Sempre he pensat que seria un invent meravellós. Dormir només quan fos pel plaer de dormir i tenir set o vuit hores lliures per llegir, rellegir, veure cine (mai he pogut tornar a veure pel·lícules antigues que en el seu dia em van agradar molt perquè les noves fan cua davant del DVD)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!