Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

25 de setembre de 2015
0 comentaris

Bancs, caixes… sort de les persones!

Ara explicaré una anècdota que potser ens ajudarà a passar aquestes hores tan atrafegades que estem vivint fins al diumenge.

Com ja saben els qui em segueixen per Twitter i Facebook, de resultes de la ignominiosa declaració que el divendres passat varen fer pública CECA i AEB, les entitats que apleguen la majoria de caixes d’estalvi i de bancs que operen a casa nostra, el dilluns vaig obrir un compte a la Caixa d’Enginyers –que no pertany a aquest col·lectiu– per transferir’hi els diners que tenia en una altra entitat el nom de la qual ara no ve al cas.

Vaig esperar fins a mig matí del dilluns per si durant el cap de setmana, a la vista de la reacció indignada de la gent, es produïa alguna nota de rectificació. Cosa que, com ja sabem, no es va produir. Aleshores vaig escriure un correu electrònic a la persona que habitualment té cura dels meus afers per explicar-li que a la vista de la posició de la seva entitat em veia obligat a expressar la meva protesta de la manera que em semblava més contundent: retirant els meus quartos i portant-los a una altra banda.

Poques hores després la persona em responia que entenia perfectament la meva decisió i que, tal com jo li havia suggerit, enviava el meu escrit a les altes instàncies de l’entitat.

Amb el nou compte obert i operatiu vaig posar-me a la feina. La meva sorpresa, però, va ser que el sistema informàtic no em permetia transferir tots els diners de cop. Hi havia establertes unes limitacions pel que fa a la quantitat de diners que podia retirar cada dia, cada setmana i cada mes que m’obligaven a fragmentar l’operació i allargar-la en el temps.

Aquestes limitacions tenen una raó fàcil d’entendre: la seguretat. O dit altrament, evitar que un desaprensiu et buidi el compte en un tres i no res. En el meu cas concret, però, les circumstàncies eren molt diferents. Per això ahir vaig enviar un altre correu electrònic a la mateixa persona en el qual li exposava la situació i li demanava que alliberés els meus comptes d’aquelles limitacions dictades per la cautela.

Tot i que tenia molt clar que estava demanant poder accedir sense traves als meus diners tenia dubtes que la cosa fos tan fàcil de resoldre. Doncs bé, el meu correu de sol·licitud no ha obtingut resposta escrita però sí efectiva ja que aquest matí he pogut comprovar que les traves havien desaparegut.

M’ha agradat veure com per damunt de cúpules directives carregades d’interessos no sempre respectables hi ha una munió de persones normals i corrents que donen la cara en nom de les seves entitats i que procuren fer la seva feina de servei als clients amb honradesa i professionalitat.

Quan he acabat de fer les transferències m’ha faltat temps per tornar a escriure a la mateixa persona de contacte perquè li quedés constància que m’havia sentit ben atès. He acabat dient-li que si tingués per la mà l’ús de les “emoticones” li  enviaria unes quantes cares d’aquelles grogues i rodones amb un somriure d’orella a orella.

El que passa és que detesto les “emoticones”. Profundament…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!