Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Coses de l’idioma ( o com passar, quan convé, de Pedro a Peter).
Pedro Rodríguez Ledesma, futbolista nascut a Tenerife el 1987 i traslladat a Barcelona el 2004 per jugar amb els juvenils del Barça, va ser conegut inicialment com “Pedrito” i després com “Pedro”, a mesura que s’anava fent un lloc en l’equip titular dels darrers anys.
No voldria equivocar-me, però juraria que al senyor Rodríguez no se li ha sentit mai dir, almenys en públic, ni un sol mot en català. Llengua que, m’apresso a dir-ho, entén perfectament ja que no posava cap problema a les entrevistes que se li feien en la nostra llengua.
Ara, però, de resultes del seu fitxatge pel Chelsea, equip londinenc entrenat per l’inefable José Mouriño, el senyor Pedro ha passat ràpidament al mode Peter i a declarar, amb un anglès incipient però carregat de bona voluntat, que disculpessin el seu escàs domini de l’idioma de Shakespeare i que esperava que molt aviat el dominaria prou com per mantenir converses amb els periodistes sense gaires dificultats.
No voldria magnificar les coses, que consti, però em sembla que el cas Pedro-Peter és un exemple claríssim del paper que el català juga a Catalunya, el territori del qual és llengua pròpia. Com li passa a tantes i tantes persones que viuen i treballen entre nosaltres, el senyor Pedro no ha sentit en cap moment la necessitat/conveniència d’aprendre a parlar en la llengua del país on ha viscut i treballat aquests darrers anys.
En canvi, tan bon punt ha posat el peu a Heathrow la nova estrella del Chelsea ho ha tingut claríssim: o aprèn a parlar en anglès o poca feina farà en aquelles terres.
Dit d’una altra manera, a Catalunya es pot viure i treballar normalment sense conèixer la llengua catalana. O, si més no, sense parlar-la. Certament, el país té mancances molt més greus i peremptòries però aquesta subordinació del català em sembla preocupant. Perquè fa l’efecte de ser un problema que tots plegats hem relativitzat fins a l’extrem d’acabar acomodant-nos-hi amb una ignorància que no m’estic de qualificar de suïcida.
És precisament per això –i per una llaaarga llista de motius més– que vull la independència. I tan aviat com es pugui.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pel que fa a la llengua, això del català a una hipotètica futura república catalana molts dels prohoms capdavanters per la independència ho tenen molt clar: si fa o no fa, continuar igual com ara (català i espanyol cooficials). Diuen que és cosa de respecte, encara que jo crec que és cosa d’aspecte.
Això sí: que tots -grans, petits i mitjans- aprenguin l’anglès (com Pedro/Pedrito/Peter).
Atentament
Que consti com exemple de sociolingüística en els llibres escolars que correspongui.
No, l’hem relativitzat en absolut, el problema evident del català, i esperem que la independència permetrà desenvolupar politiques realment efectives per a que el català sigui la llengua d’un sol poble.
Gràcies!
He estat veïna del Pedro els darrers 6 anys. Dono fe que és un xicot educat i atent amb tothom. Tanmateix, també puc assegurar que no sap ni donar el “Bon dia” en català. Això sí, arriba a Londres i ja parla, més o menys, anglès.
Certament, quan siguem República Independent, pot millorar l’ús del català al nostre país, però també penso que el F. C. Barcelona mai ha fet una bona política lingüística a favor de la nostra llengua. Com és, doncs, que el Pedro o el Messi o tants altres jugadors que provenen de la Masia no saben dir gairebé res en català? Aquests xicots són grans ídols per al nostre jovent i, quin exemple els donem?
És per això que jo no sóc del Barça, perquè em fa vergonya veure xicots que fa anys que viuen a Catalunya, que són grans ídols i que guanyen una pila de diners, ni volen ni ningú els fa veure que aprendre la llengua del lloc on vius, treballes i t’estimen és necessari i forma part, també, de la formació i la riquesa personal.
El dia que els jugadors del F. C. Barcelona parlin català, em faré del Barça, de moment, no!
Voleu dir però que no ens ho hauríem de fer mirar primer nosaltres?
Sense treure la raó al comentari, voldria exposar aquí un fet que em passa contínuament.
Tinc parelles lingüístiques. Quan la parella te la pell, diguem, una mica fosca, no hi ha forma de que li parlin en català. Ni a les botigues, ni a les cafeteries, ni als museus, ni al Palau de la Música o a la casa Beethoven, ni a la caseta d’informació de la Rambla, per citar exemples concrets. Mira que les meves parelles fan esforços per mantenir-se parlant en català, pero pràcticament sempre els responen en espanyol. Sóc jo que m’hi he de ficar dient: el noi aquest és equatorià, pero no és ruc, parli-li en català! alguns cops ho aconsegueixo.
El dia que amb normalitat, a cas nostra, parlem en català sempre, independentment de en quina llengua ens parla el nostres interlocutor, o del seu aspecte, potser aleshores aconseguirem que gent com el Pedro facin el pas.
Depèn de nosaltres.
Vaja, una crítica al Barça en el teu blog….!! no serà pecat mortal? Fer-la quan el jugador ha marxat no és massa agosarat, però….I en Messi i tots els altres? A Pedro i a molts, com en Junqueras els hi aniria be sabre que Catalunya no només és el Barça.
En la darrera celebració del Barça Pedro es va expressar amb el micròfon a la mà en un català molt correcte.
https://www.youtube.com/watch?v=R4FOhjmBvcg
Fas bé de recordar-ho.
Aquí queda el testimoni.
Mala peça al teler… perquè si no s’esmena l’article 4 del projecte de nova Constitució de la República Catalana el tema de la llengua continuarà com fins ara.
Fa mig segle que anhelo la sobirania del nostre país, no només però sobretot per la llengua, i probablement finiré sense haver vist el meu somni acomplert: poder viure plenament en català!
Tal com diu JRRiudoms, la gent de “Junts pel sí” té clar que es necessiten els vots dels catalans castellano-parlants. Per això han repetit ja bastantes vegades que les llengües oficials del nou país seran tant el català com el castellà. No ho veig malament, quantes més llengües es parlin, millor. En el nostre cas és més fàcil aprendre el castellà que una altra llengua. Tingueu en compte que als països amb idiomes minoritaris (Suècia, Holanda, Dinamarca, etc) l’anglès és dominat per la majoria de la població.
No hem d’oblidar que el castellà (si bé per imposició històrica) es parla a molts llocs del món i és ben útil saber-la. Això sí, sense detriment de la llengua catalana, que ja està prou maltractada.