Totxanes, totxos i maons

Quan estic una mica atabalat de lectures “serioses” faig una parada tècnica i tiro mà d’algun llibre de cròniques barcelonines d’Andreu-Avel·lí Artís “Sempronio” amb la seguretat que, a més a més de divertir-me, sempre aprendré alguna cosa que no sabia sobre la història de la meva ciutat.

Aquest és el meu descobriment d’ahir:

“Quan Barcelona portava barret”, Sempronio (Selecta, 1983)

“Entre els botiguers del carrer de Ferran que han passat merescudament a la història cal assenyalar Agustí Massana, el pastisser. Miquel Regàs i Ardèvol, que des del seu observatori de Can Culleretes, del carrer de Quintana, coneixia tots els secrets del carrer de Fernando, contava que Agustí Massana havia heretat el més senzill dels negocis: una sorpresa consistent en un tros de cartró embolicat amb un paper de color, on trobaves un confit o un anell de plom o un xiulet o un cromo. Quan jo la vaig conèixer, la pastisseria Massana girava ja a nom d’un parell d’ex-dependents, els senyors Pagès i Rocafort, especialitzats en el torró de crema, que era obligat per Nadal. Don Agustí, conco, malalt i estalviador, amb la mania de l’ordre (tenia una butaca en el Liceu, però, partidari de recollir-se d’hora, només veié primers actes), aplegà una fortuna, llegada a la ciutat per a la creació de l’Escola d’Arts Sumptuàries Massana.

A la botiga de Massana, s’hi reunia una penya formada per polítics i financers, tots més o menys simpatitzants amb la Lliga Regionalista. En unes cases més amunt, assolí certa fama la penya literària de la botiga de ventalls i paraigües de Vilaró. La “penya del paragüero”, escrivien despectivament els periòdics satírics que no compartien les idees estètiques d’aquella tertúlia.

(Per més informació sobre el pastisser Massana vegeu també aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!