Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

29 d'agost de 2015
0 comentaris

Les frases de la setmana (primer semestre de 2011).

Un bon dia de finals de 2010, parlant amb en Santi P., un home savi i creatiu que vaig tenir la fortuna que em fos company a la feina durant una pila d’anys, sobre les diverses actituds que hi ha davant del fet d’escriure va sortir a la palestra un llibre que jo desconeixia, “Retòrica a Herenni”, i una frase que parlava de la claredat necessària en tot discurs.

Aquella sentència, profunda i alhora senzilla, em va semblar tan interessant que em vaig conjurar a posar a partir d’aleshores al peu de la signatura dels meus correus electrònics, tant els de la feina com els personals, una frase amb substància que aniria canviant cada setmana. La proximitat d’un nou any, a més a més, em donava el pretext ideal per començar. Amb un descomunal prodigi d’originalitat vaig batejar l’invent com “La frase de la setmana” i a partir d’aquell mes de gener vaig estrenar-me precisament amb el fragment de la “Retòrica a Herenni” que m’havia empès a posar en marxa el projecte.

De seguida em vaig adonar que la idea interessava cada vegada a més gent. Ja fos pels comentaris que em feien a la frase de torn com a les demandes d’alguns –els més agosarats, segurament–  perquè cada setmana els enviés un correu per tal de fer-ne col·lecció.

Quan a finals de 2013 em vaig jubilar vaig continuar el costum  –limitat als correus personals, és clar–  i val a dir que la llista de frases que ara mateix tinc en cartera superen, al ritme d’una per setmana, les necessitats dels propers quatre o cinc anys.

Tal com vaig fer amb les “frases de merda” (vegeu aquí i aquí) a partir d’avui començo una sèrie d’apunts en els quals faré la recopilació completa per semestres de totes les “frases de la setmana” que he anat publicant fins ara.

Espero que us divertiu llegint-les. I si, de passada, trobeu alguna que us pugui ser d’utilitat em consideraré molt ben pagat.

Any 2011, primer semestre

La claredat és el que fa un discurs entenedor i nítid.
S’obté de dues maneres: amb l’ús de mots corrents i de termes apropiats.
(“Retòrica a Herenni”)

L’estudi dels llibres és un moviment lànguid i feble que no escalfa,
mentre que el de la conversa ensenya i exercita alhora.
(“Assaigs”, Montaigne)

Qui té por de patir ja pateix per la por de patir.
(proverbi xinès)

Creieu en els que busquen la veritat,
desconfieu dels que la troben.
André Gide (1869-1951)

Conserva els teus records; són tot el que et queda.
Simon & Garfunkel (“Bookends”, 1968)

“¿Pero qué ciencia es esta, doctor, que no cura si no es cortando?”
Don Lope (Fernando Rey) a “Tristana”, de Luís Buñuel (1970)

Mamar fins als tres anys té l’avantatge que després,
de gran, tens la certesa d’haver estat feliç.
Ramon Solsona (“L’home de la maleta”, 2011)

Tota política que no fem nosaltres,
serà feta contra nosaltres.
Joan Fuster (“Diccionari per a ociosos”, 1964)   Setmana del 19 al 25 de febrer

Viatgem per explicar-ho. El món s’empetiteix
quan no sabem per a qui l’estem mirant.
Vicenç Villatoro (“Sense invitació”, 2011)

Tot ja ha estat dit alguna vegada,
però com que ningú escolta, cal dir-ho més vegades.
André Gide (1869-1951)

La gran saviesa no és una cosa òbvia, el mèrit gran no s’anuncia.
Quan ets capaç de veure el subtil és fàcil guanyar.
Sun Tzu, “L’art de la guerra”

Un joc de paraules és un xoc fortuït de mots
amb pèrdua momentània de sentits.
Màrius Serra (“Verbàlia”, 2000 i 2010)

La història de la cooperació al desenvolupament a l’Àfrica
és la història d’un fracàs. Mai tanta gent, amb tan bones intencions,
havia dedicat tantes energies a una causa inútil.
Gustau Nerín (“Blanc bo busca negre pobre”, 2011)

Tot és relativament importantíssim.
Josep Piera (“El cingle blau”, 1982)

Quan una cosa passa, deixa de ser impossible,
i les coses passen quan hi ha algú que les vol fer passar.
Nelson Mandela (1918-2013)  

Una llengua no mor perquè els que no la saben no l’aprenen.
Una llengua mor perquè els que la saben no la parlen.
Mikel Laboa (1934-2008)  

Quina follia és ara d’aprendre coses supèrflues
en temps de tanta endurança.
(Sèneca, Lletres a Lucili)

A la televisió les coses no són com són.
Són com sembla que són. A la vida, sovint, també.
Joaquim M. Puyal i Ortiga (“Aicnàlubma”, 2011)

Mai no es menteix tant com abans d’eleccions,
durant una guerra i després d’una cacera.
Otto von Bismark (1815-1898) 

Si Déu existís seria d’una gran ajuda.
Woody Allen (Brooklyn, 1935)

L’ordre d’avui és el desordre de demà.
Saint-Just (1767-1794)

Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir.
Joan Fuster (“Diccionari per a ociosos”, 1964) 

Sempre hi ha dos camins.
No sempre un és el bo.
Vicenç Villatoro (“Sense invitació”, 2011)

Té les mans pures… però no té mans.
Charles Péguy (1873-1914), parlant d’Immanuel Kant 

Cada personatge acaba trobant el biògraf que es mereix.
Andreu Avel·lí Artís, Sempronio (1908-2006)  

(Continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!