Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:
29. A taula
EXEMPLE D’ÚS: “Està bo?”
ÚS CORRECTE: “És bo?”
EXPLICACIÓ: La sopa de galets és bona i l’escarola és dolenta, segons la canalla. El que està bo, o bona, és el qui estava malalt i s’ha curat: “Ai, reina, que feia dies que no et veia, ja estàs bona?”, diem a l’amiga que ha passat la grip.
——————————————————————————————————————–
(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un noi/noia pot ser les dues coses alhora, una o l’altra o cap de les dues.
És bo/na i està bo/na. Aquell noi és bo i està bo, sempre serà bo, però, malauradament l’edat no el permetrà estar bo sempre.
Una manera de saber si cal utilitzar ser o estar és: sempre que es pugui utilitzar ser no facis servir l’estar.
Després del estar hi ha d’haver-hi un gerundi o un adjectiu
El millor és el “castanyol”, (interferències del català en el castellà, que van en augment) perquè és un símptoma que la igualtat de llengües va per bon camí.
De fet, a la feina riem molt amb les catalanes diverses que deixem anar en castellà. Per exemple, tothom plega de la feina en castellà 🙂