Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

16 de juliol de 2015
0 comentaris

27-S: ni més ni menys que allò que havia de passar.

Tinc un bon col·lega –jubilat també com jo–  amb el qual ens escrivim gairebé cada dia a propòsit dels afers més diversos que us pugueu imaginar. I no cal dir que el procés cap a la independència n’és un dels més habituals.

Fa uns minuts m’ha enviat un correu  –amb el tema “Passa alguna cosa?”—  en el que expressava la seva estranyesa davant del nostre mutu silenci de tot ahir i avui (fins que l’ha trencat ell) sobre la notícia de la llista del “Sí-sí”. Encara més: aficionat a les metàfores futbolístiques em diu que “sembla que aquest gol que el signaria Messi l’hagi fet un juvenil de l’Espanyol”.

Després em plantejava unes quantes hipòtesis, entre el catastròfic i l’apocalíptic (és així el meu col·lega, què hi farem) de cara a l’immediat futur, amb apostes de dinars per a cada especulació.

(NOTATal com veig el personal, em permeto augurar-li al Gremi d’hostaleria de Catalunya un octubre pròsper i atrafegat per la gran quantitat d’àpats que des de fa unes setmanes tothom s’està jugant a propòsit del desenllaç del 27-S. Tot ajuda, vés…)

Jo li he contestat de seguida dient-li que, efectivament, era curiós el nostre silenci recíproc, però que jo  –que des de fa bastants anys (no setmanes ni mesos, anys) defenso, mantinc i divulgo el meu convenciment que fotrem el camp d’España tan bon punt ens ho proposem–  jo, dic, crec que el que ha passat finalment és allò que tard o d’hora i després de tanta i tanta tonteria (catanyol!!!) havia de passar.

En certa manera em sento com aquell pare al qual el noi li arriba de l’escola amb el butlletí de les notes farcit d’excel·lents i que, primerament, li fa veure que amb aquells resultats i les seves capacitats el noi no ha fet més que complir amb la seva obligació i, segonament, l’esperona a continuar i a no defallir.

¿Us imagineu per un moment l’oprobi històric per a tots els nostres polítics –i de retruc per a tot el país–  si arribaven dividits al 27-S i, doncs, perdíem? Crec, doncs, que després d’un període d’actituds força lamentables  –en el qual tots plegats hem anat prenent bona nota del que vèiem, no ho dubteu–  S’HA ARRIBAT ON S’HAVIA D’ARRIBAR.

És a dir, que HA PASSAT EL QUE HAVIA DE PASSAR.

I, el millor de tots, arran del 27 de setembre PASSARÀ TOT EL QUE HA DE PASSAR.

I marxarem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!