Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
La ronya del catanyol: a conte de la conta que tenia una deuta.
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:
108. Moderador fabulador
EXEMPLE D’ÚS: “Això ve a conte del que preguntava el ponent”
ÚS CORRECTE: “Això ve a tomb del que preguntava el ponent”
EXPLICACIÓ: Venir a cuento i venir al caso corresponen al nostre venir a tomb.
106. L’empleat, a la finestreta
EXEMPLE D’ÚS: “Vol que li actualitzi la conta?”
ÚS CORRECTE: “Vol que li actualitzi el compte?”
EXPLICACIÓ: Com si els jardiner digués “els flors” o el xarcuter, “la fuet”. Quantes vegades al dia fa servir el concepte compte corrent un treballador bancari?
107. I el director, a la sala de conferències
EXEMPLE D’ÚS: “La deuta pública s’està fent insostenible”
ÚS CORRECTE: “El deute públic s’està fent insostenible”
EXPLICACIÓ: Ídem que a l’anterior.
——————————————————————————————————————–
(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!