Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

21 de juny de 2015
0 comentaris

Els articles d’en Cuyàs.

Em sembla que alguna vegada ja he explicat que quan cada setmana arriba a casa El Temps el primer que faig és anar a buscar l’última pàgina per veure de què va l’article de Joan F. Mira.

Una cosa similar faig cada mes amb la secció “A puntades de veu” (quin gran títol, per cert) de Serra d’Or on des de fa una pila d’anys (vegeu aquí) Miquel Pujadó passa revista a les novetats més significatives del món de la cançó.

Tiro més cap enrere. Una de les primeres dèries en aquest sentit que vaig tenir em va agafar de molt jove i segur que el que ara diré a molts lectors els sonarà a arameu: quan queia a les meves mans un exemplar de La Codorniz (que no era sempre perquè jo aleshores no em podia permetre segons quines despeses) el primer que feia era provar de resoldre El damero maldito de la senyora Conchita Montes. Cosa que, ho reconec, no sempre aconseguia.

Quan comprava La Vanguardia  –una pràctica que des de fa un temps dosifico molt, i no per raons de butxaca– anava directe a la columna d’en Monzó. I quan cada mes m’arriba la revista L’Avenç em falta temps per veure qui protagonitza l’entrevista central.

Explico tot això perquè es vegi que en segons quines coses sóc persona d’idees bastant fixes i de fidelitats força sòlides. Per això puc dir també que des que El Punt i l’Avui varen fusionar les seves capçaleres (aviat farà quatre anys, per cert) la primera llambregada que cada matí li faig al diari va directa a la pàgina dos on ja sé que m’espera l’article de Manuel Cuyàs.

El febrer de l’any passat vaig parlar d’en Cuyàs (vegeu aquí) arran de la publicació d’“El nét del pirata” (Proa, 2014), un llibre de memòries molt estimable que fareu santament de llegir. I ara acaba de sortir “Enamorats de l’Audrey Hepburn”, editat també per Proa, que aplega gairebé un centenar d’articles del nostre home seleccionats, endreçats i ordenats per un altre senyor digne de remarca: el periodista, guionista i escriptor Joan Safont (vegeu aquí la seva pàgina web).

L’escorcoll sistemàtic que ha fet Safont en un conjunt que, si no m’erro, ha de depassar ja el miler d’articles publicats l’ha portat a estructurar el llibre en quinze eixos temàtics que apleguen textos sobre el pas del temps, el cinema, la llengua popular, les creences, el bon menjar, el bon beure, alguns viatges, les lectures i uns quants temes més que si sou seguidors del que escriu Manuel Cuyàs us seran ben familiars.

Joan Safont ha tingut el gran encert d’eliminat els títols i d’esporgar totes les referències a l’actualitat del moment que es van publicar els textos. Com un bon sastre que té entre mans una tela de primera qualitat ha fet el patró, ha tallat i ha cosit amb un resultat final que deixa en el lector un agradable efecte d’obra compacta, rodona, ben començada i acabada. Molt allunyat, en fi, d’aquella fragmentació que fins ara semblava inevitable en els reculls d’articles.

Per poca oportunitat que li doneu a Manuel Cuyàs li faltarà temps per declarar-vos la seva admiració per gent de prosa tan recomanable com Pla, Sagarra, Gaziel, Xammar o Joan Fuster. De mal gust, com es pot veure, no en gasta aquest home… I això es percep clarament en la seva escriptura irònica, lleugera i en contínua interacció amb el lector tant si li parla del pas dels anys com dels estralls que pateix la nostra llengua, tant si ha de fer l’elogi d’un senzill plat de pèsols com una evocació d’aquell perfecte, irrepetible, inoblidable, harmònic conjunt de coll i clatell que traginava per les pantalles de la nostra joventut la senyora Audrey Hepburn.

Són articles perfectament adaptats a la brevetat de l’espai que té reservat cada dia a la pàgina dos d’El Punt Avui. Una brevetat que, lluny de ser una constricció, li permet filigranes com la de començar evocant uns eucaliptus de la seva infantesa, passar a parlar de Twitter i Facebook i acabar recordant-nos que tots els humans hem baixat dels arbres. I tot en una mica més d’un foli.

Descobriu en Cuyàs, si no el seguiu al diari. És una recomanació que us faig. Consell d’amic que us vol bé, vaja.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!