Totxanes, totxos i maons

Com cada matí (ben d’hora, ben d’hora) faig la ruta habitual pels espais d’Internet que m’interessen i, com no podia ser d’una altra manera, un dels primers llocs que consulto és el portal Vilaweb i, més concretament, l’editorial del bon amic Vicent Partal.

El d’avui es titula “Segrestar el canvi valencià” (vegeu-lo aquí) i té un to francament alarmant. Un to que sobta encara més en una persona com Vicent que, com he explicat no fa gaire (aquí), si per alguna cosa es caracteritza és pel seu profund optimisme de cara al futur polític del nostre país (i dels nostres països).

Des de fa uns quants mesos els editorials de Vicent Partal tenen un afegitó en forma d’opinió dels subscriptors del portal. Jo mateix hi dic la meva de tant en tant i puc assegurar-vos que és una manera interessant i civilitzada d’aportar enfocaments i punts de vista diferents o complementaris al de l’editor, cosa que enriqueix el conjunt.

En el darrer paràgraf de l’últim dels comentaris a l’editorial d’avui, al final de tot, Amadeu Abril –un veterà de la xarxa, com podeu veure aquí— exposa una sèrie d’arguments que secundo fil per randa i que, per tant, em permeto reproduir a continuació (amb l’esperança que l’amic Amadeu no s’enfadarà amb mi per la llibertat que m’he pres):

“Comentari final: com pot ser que la gent es sorprengui de certes actituds negociadores i “politiqueres” dels polítics… si voten polítics que no han fet res més que política de partit tota llur vida? El canvi que ens cal no és l’alternança successiva de tribus polítiques que es turnen al poder des dels 80, sinó el recanvi de la classe política que ha gestionat el règim, i els partits del règim, per noves formes d’actuar. Si no, no ens queixem de vells tics polítics.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!