Totxanes, totxos i maons

Com que no em vull fer pesat no us tornaré a recordar el que explicava fa uns mesos en aquell (aquest) apunt que vaig titular “Ja no llegeixo gaires novel·les, jo…” 

Per això, de cara a la propera festa de Sant Jordi em sembla molt més honest –i tant de bo li sigui útil a algú dels qui em llegiu– esmentar, per una banda, els llibres que he llegit recentment (poques novel·les, ja ho avanço) i que, a sobre, m’han agradat (alguns fins i tot han estat objecte d’apunts específics en aquest Bloc) i, per l’altra, donar-vos la relació de llibres que tinc pendents de llegir. Cosa que vol dir que es tracta d’obres que en principi m’interessen per bé que, com passa de vegades (la vida és dura), hi poden haver casos en què el resultat final no estarà a l’alçada de les meves expectatives i els abandonaré a mitja lectura. Anem per feina, doncs, que la processó és llarga i el ciri curteja:

LLIBRES QUE JA HE LLEGIT

* Començo esmentant una iniciativa d’Ara Llibres dedicada a les memòries i que fins ara no m’ha decebut gens. Em refereixo a la col·lecció “D’on vinc” que aplega records d’infantesa o joventut de personatges coneguts (i no sempre necessàriament escriptors). Fins avui han aparegut nou o deu títols els més recents dels quals són “Alguns anys després”, del científic Jorge Wagensberg; “Una llarga adolescència”, de Rosa Regàs (un llibre que, per entendre’ns, parla de l’època que queda entre “Luna lunera” i “Sangre de mi sangre”) i el sempre recomanable Josep Maria Fonalleras que ens presenta un llibre deliciós: “La sala d’estar és un camp de futbol”. I em permeto fer encara una menció molt especial a un títol que no és novetat estricta (va sortir l’any passat) però que em sembla que val la pena de remarcar. Em refereixo a “Sa meu mare”, de Pau Riba. Una petita meravella plena de sensibilitat i escrita amb una llengua envejable que, tal com dóna a entendre el títol, parla de la mare de l’autor, de Cadaqués i de la relació que varen establir fins a la seva mort. Ara que s’han posat de moda els llibres que parlen de mares que es moren i de Cadaqués (ja m’ho deia l’àvia que valia més caure en gràcia que d’un cinquè pis)  valdria la pena posar molt amunt aquesta petita joia gràcies a la qual estic segur que molts lectors descobriran una altra faceta de Pau Riba.

* I del mestre Riba passo a un altre mestre: “Jaume Sisa, el comptador d’estrelles” (Empúries), una llarga i molt ben muntada entrevista amb el crític musical Donat Putx que ens apropa a la figura i al pensament del nostre galàctic nacional.

* Pel que fa a la cosa lingual també us esmentaré novetats. Un parell, més concretament: el volum col·lectiu “Canvi d’agulles” (RBA-La Magrana) equipat amb un subtítol —“Per un català més ric, àgil i senzill”— que s’explica sol, i “El bil·lingüísme mata” (Pòrtic) de Pau Vidal; un llibre que, per cert, em sembla que seria el regal ideal d’aquest Sant Jordi pels senyors Mas i Junqueras.

* Dos llibres més. El primer és “100 motius per ser independentista” (Cossetània), de Roger Buch, un llibre que es queda curt amb només un centenar de raons però com que surt en una col·lecció que es diu “De 100 en 100” no seré jo qui ara li aixafi la guitarra a l’editor (però que consti que, de motius per fotre el camp, n’hi ha més de cent). El segon llibre és “El periodisme després de Twitter” (3 i 4), d’Albert Sáez. Un estudi que farà les delícies dels amants de les noves tecnologies i del vell (i bell) ofici d’informar.

* Pels amants de la poesia quatre llibres recents de lectura estimulant i inexcusable: “Des d’on tornar a estimar” (Proa), de Joan Margarit, “Swing” (LaBreu), de Francesc Garriga, “Seixanta-un poemes” (Quaderns Crema), de Francesc Parcerisas, i “Poesia completa” (Edicions de 1984), de Blai Bonet.

* Algun dels llibres que he llegit darrerament han estat comentats amb detall en aquest Bloc. Us n’enumero uns quants: “No ens calia estudiar tant” (Sembra Llibres), de Marta Rojals; “Un dinar un dia qualsevol” (Columna), de Ferran Torrent;  “Desclassificat: 9-N” (RBA-La Magrana), de Vicent Partal; “Escac a l’Estat” (Pòrtic), de Pere Martí; “Les incerteses” (Proa), de Jaume Cabré; “L’àguila negra” (Proa), de Joan Carreras; i “A ritme del temps” (La Campana), de Josep M. Espinàs.

* Acabo aquest apartat amb una sèrie de textos dedicats a un fet històric del qual aquests dies es commemoren els cent anys. Em refereixo al genocidi del poble armeni provocat l’abril de 1915 per l’Imperi Otomà en col·laboració amb els kurds. Els detalls per obtenir-ne més informació els trobareu en aquest apunt.

LLIBRES PENDENTS DE LLEGIR

Aquest apartat dedicat als llibres que m’estan esperant a la pila de les lectures pendents l’enllestiré, lògicament, amb molta més brevetat que l’anterior. Si després d’haver-los llegit hi ha algun que em sembli que mereix un comentari especial ja us el trobareu penjat aquí en el seu moment. Som-hi doncs:

* “La Barcelona dels tramvies i altres textos” (Meteora), Nèstor Luján

* “Joan Perucho, cendres i diamants. Biografia d’una generació” (Galàxia Gutenberg) Julià Guillamon

* “El nét del vigilant. La Plateria i altres retalls” (Els Llums), Manel Joseph

* “Els meus millors pròlegs” (La Temerària), Ferran Escoda

* “Formentera Lady” (LaBreu), Jordi Cussà

* “Personatges convertits en paraules” (Barcanova), David Paloma

* “La paraula contrària” (Sembra Llibres), Erri de Luca

* “Sicília sense morts” (Club Editor), Guillem Frontera

* “Unes quantes coses boniques” (Adesiara), Xuan Bello

* “Locus”, (La Campana), Antoni Gual

* “Principi d’incertesa” (Males Herbes), Martí Sales

* “Fer-se franquista. Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sentís (1936-1946)” (Lleonard Muntaner, Editor), Francesc Vilanova

* “Tras el Portón de Bronce. La realidad vaticana en la era del papa Francisco” (Península), Arturo San Agustín

* “Els palíndroms musicals. Música reversible de l’Edat Mitjana al segle XXI” (Dinsic), Jesús Lladó. Sobre la versió castellana d’aquest llibre fa uns mesos vaig parlar-ne aquí i vaig dir això.

* Unes quantes novetats més sobre palíndroms de Pedro Ruiz Lozano, Sylvia Tichauer i el tàndem Raúl Ortiz Fernández / Cristóbal San Miguel Lobo a les quals dedicaré properament un apunt específic.

* “Beabà” i “Cloc!” (Arola Editors), August Bover. Dos reculls de poemes que experimenten amb la força expressiva de la llengua i amb la capacitat que tenen els mots de donar joc. Molt ben editats i magníficament complementats amb les il·lustracions de Pere Capellà Simó.

* “El llarg procés. Cultura i política a la Catalunya contemporània (1937-2014)” (Tusquets), Jordi Amat. Un llibre que penso llegir tot i que intueixo –i tant de bo m’equivoqui– que em farà enfadar una mica.

RELECTURES, CLÀSSICS…

El plaer de la relectura és, sembla, un dels pocs que ni engreixa ni augmenta els nivells del colesterol. No fa gaire he rellegit “El nyèbit” (Proa, 2003), de Ramon Monton i he publicat un parell d’apunts sobre aquest llibre i el seu autor (aquest i aquest).

També he rellegit “Camí de Palau” (3 i 4, 1995), de Miquel Mas, llibre sobre el qual ja anuncio un proper apunt, i em queda pendent encara la recuperació de “Confessió general” (Proa, 2006), de Joan Garrabou, que també mereixerà un comentari específic.

En la meva particular campanya de recuperació de llibres que en el seu moment em varen agradar molt tot i que, en la majoria dels casos, varen passar desapercebuts he incorporat dos títols més: el primer és “Micmac”, una curiosa novel·la epistolar de gènere policíac publicada a la col·lecció La Negra de les Edicions de La Magrana l’any 1993 i escrita a quatre mans pel científic Antoni Lloret i l’enyorat Jaume Fuster. El segon és “El laberint de les girafes” (Proa, 1999, La Magrana butxaca, 2008), del menorquí Joan Pons, una novel·la que en els seu moment em va impressionar i entusiasmar molt i a parts iguals.

Un altre llibre que vull repescar, aprofitant l’aparició d’una nova edició publicada recentment per la Universitat de València, és “Alfabet terminal”, de Josep Palàcios. També tinc a la llista de les relectures l’esplèndida “Quinze generacions d’una família catalana” (Quaderns Crema, 1998), un llibre monumental de Martí de Riquer. I vull tornar a gaudir tranquil·lament de la saviesa de Yuval Noah Harari a “Sàpiens. Una breu història de la humanitat” (Ed. 62) que ja em va fascinar l’any passat quan la vaig llegir per primera vegada.

Acabo de la millor manera que podia fer-ho: amb Marcel Proust (vegeu aquí) ja que acaba d’aparèixer una nova entrega de la traducció catalana de la “Recherche” que està elaborant a poc a poc i amb molt bona lletra Josep Maria Pinto sota l’empara d’Editorial Viena. Ara ja tenim, doncs, “El cantó de Guermantes II” que ens situa aproximadament a la meitat del projecte. He de suposar que n’hi ha encara per uns quants anys més (l’octubre de 2009 va començar la publicació) però estic convençut que al final de tot la nostra llengua tindrà una digníssima versió d’una de les obres cabdals de la literatura universal. (Ep! sense oblidar la versió que, en paral·lel, està desenvolupant Valèria Gaillard per encàrrec del Grup 62 i que va una mica més endarrerida).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!