Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

13 d'abril de 2015
0 comentaris

Una mica més sobre “El nyèbit” i Ramon Monton (i 2).

Com vaig explicar en l’article anterior d’aquesta minisèrie el dia 1 d’abril de 2004 es va fer públic el veredicte del jurat dels Premis Crítica Serra d’Or que va considerar que “El nyèbit”, de Ramon Monton, havia estat la millor novel·la catalana publicada durant 2003. La secció de cultura del diari Avui, en l’edició de l’endemà, va servir la notícia amb el següent titular: “Ramon Monton, un quasi desconegut, premi Serra d’Or”.

Pocs dies després, el 13 d’abril de 2004, les pàgines de cultura del mateix diari publicaven a tota pàgina l’article següent:

 

SÓC RAMON MONTON, L’AUTOR D'”EL NYÈBIT”

Em dic Ramon Monton, vaig néixer a Sabadell l’any 1959, encara no m’he mort i espero trigar molt de temps a fer-ho, perquè abans m’agradaria donar-me a conèixer una mica i aconseguir que els meus llibres arribin més a la gent, sense haver de sortir al programa del Buenafuente, si pot ser.

Anem a pams: resulta que vaig escriure una novel·la que es diu “El nyèbit” i ha estat la guanyadora del premi de la Crítica Serra d’Or 2004 a la millor novel·la de l’any. Segons la redacció del diari Avui, jo sóc un “quasi desconegut”, és a dir, algú que no acaba de pertànyer a la categoria o pila del greix dels “ciutadans anònims”, però poc li falta.

Pel que fa als “ciutadans anònims”, voldria aclarir una cosa: no hi ha ciutadans anònims, tots tenim un nom, uns sentiments, unes idees i una vida; per tant, no em sembla un tractament gaire afortunat ni respectuós envers la gran quantitat de persones que no surten regularment a la televisió i als diaris. Tanmateix, com que, segons l’Avui, no deixo de ser un “quasi desconegut”, tot i haver aparegut algun cop fins i tot a les crítiques de llibres del mateix diari, vaig pensar: potser que et presentis.

Començaré pel que no sóc: no sóc torero, folklòrica, “cantaor”, guitarrista de flamenc, ni pertanyo a altres modalitats de personatges mediàtics fins a l’avorriment, ni tampoc sento cap vocació especial d’arribar a ser-ho. Tampoc no sóc actor, ni polític, ni pertanyo a cap capelleta literària ni tinc glamur ni carnet del partit polític guanyador ni padrins de cap mena, i en part ja m’agrada, perquè això em dóna una gran sensació d’independència, que és una de les coses que més estimo.

Tampoc no he matat la meva dona ni he atropellat ningú expressament ni he participat mai en un atemptat terrorista ni en cap tiroteig amb els cossos i forces aquells que deia el ministre de l’Interior espanyol. Per aquest cantó tampoc no sóc notícia. Sóc escriptor i faig de traductor. He traduït Elias Canetti, Robert Musil, Robert Walser, Michael Ende, Bertolt Brech, E.T.A. Hoffmann, Ford Madox Ford i Gore Vidal entre altres. M’han publicat sis llibres de contes, tots premiats: “Inversemblances i fantasies” (El Trabucaire, 1993), “Els contes del llop” (La Magrana, 1996), “El silenci de les sirenes” (El Mèdol, 2001), “La revolta dels moribunds” (Bromera, 2002) i “La pàtria dels coribants” (Brosquil, 2004). “El nyèbit” (Proa, 2003) és la meva primera novel·la.

També escric articles bastant incendiaris i espero que ben documentats a la revista “Llengua Nacional”. Tinc una pàgina web (www.ramonmonton.com) a la qual poden accedir còmodament des de qualsevol buscador d’Internet tots els qui “quasi” em desconeixen. Sóc germanista i germanòfil, independentista i un gran amant dels ideals anarquistes i de l’Europa Central i de l’Est. Estimo el meu poble, Sabadell (on encara em recorden, malgrat que fa anys que no hi visc), i em sap molt greu veure com l’estan destruint, fins al punt que aviat només es quedarà els noms dels carrers i uns grups feixistes (en argot periodístic, “d’estètica skin”) que jo, quan hi vivia, no vaig conèixer, com els d’un barri que es diu la Concòrdia que fa pensar en una d’aquelles fundacions per promoure la discòrdia del Vidal-Quadras. Fa poc, un amic d’infantesa va escriure a l’Avui que a Sabadell tenim un alcalde nihilista. Jo he sentit a dir que és del Foro Babel, grup de pressió per simplificar una mica el desori que es va crear a la torre del mateix nom, una mena de Torre de l’Aigua però uns quants pisos més alta.

Us diré també per què escric: perquè explicar històries és una de les coses que més m’agrada i sé fer més bé des de petit, quan dibuixava historietes (el primer premi literari el vaig guanyar l’any 1973 i el tinc a la prestatgeria, al costat de la Serreta d’Or d’enguany), i perquè aquest món no m’agrada i vull contribuir a pensar-ne un altre de diferent que sigui possible, no com aquest, que no ho és; un món regit per principis més savis que el de tots contra tots del darwinisme social imperant; per viure-hi, no solament per sobreviure-hi; un món per als nostres fills; en què adaptar-se a les normes imperants no signifiqui resignar-se i emmalaltir, sinó desenvolupar-se humanament i arribar a ser el que un pot ser.

També m’agradaria que Catalunya tornés a ser un lloc que es pogués reconèixer com a Catalunya, encara que el color de la pell dels seus habitants esdevingués una mica més variat que abans de la guerra que va destruir tota una classe intel·lectual que havia costat més d’un segle de crear. I no m’agrada l’elitisme, aquest elitisme que propugnen uns exquisits “capitolins” amb els quals fins i tot jo comparteixo unes quantes coses, però no aquestes dèries noucentistes.

Jo vull una literatura i una cultura catalana dignes, homologablement europees, perquè som europeus per vocació i per història, dignes però que connectin amb la gent i l’emocionin: no em sento un elegit ni un membre de cap aristocràcia espiritual que ha de fer sortir el poble del fanguissar de la barroeria feixistoide amb què els nodreix la televisió i altres mitjans, però tanmateix vull arribar a la gent del carrer. I tinc moltes coses per dir: és per això que vull deixar de ser un “quasi desconegut” i he escrit aquest article que espero que em publiqueu.

Per cert, hi ha algú en aquest país que s’atreveixi a convertir “El nyèbit” en pel·lícula?

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!